PATRIMONI

El Parc Natural de l'Alt Pirineu preserva l'accés i l'entorn de l'antiga serradora hidràulica de Sorpe

Treballs de conservació a l'antiga serradora hidràulica de Sorpe / @pnaltpirineu
Aquestes infraestructures tradicionals aprofitaven la força de l’aigua per moure rodes de calaixos i aquesta la serra per tallar fusta i impulsar l’economia local durant segles.

El servei de manteniment del Parc Natural de l'Alt Pirineu, a petició de l’EMD de Sorpe i l’Ajuntament de l’Alt Àneu, ha dut a terme diversos treballs de conservació a l'antiga serradora hidràulica de Sorpe, per preservar aquest valuós llegat cultural.

Concretament, la brigada d'obres del parc ha talat arbres i arbusts que amenaçaven l’estructura, ha millorat el drenatge del camí d’accés, ha instal·lat passeres de fusta i ha netejat de sediments i deixalles acumulats dins i fora de la serradora. Des del Parc Natural de l'Alt Pirineu han indicat que "amb aquestes actuacions, preservem un llegat històric i cultural fonamental, assegurant que futures generacions puguin descobrir i valorar aquest patrimoni únic".

Antiga serradora hidràulica de Sorpe / @pnaltpirineu

La serradora de Sorpe, al municipi d'Alt Àneu, va ser construïda en fusta dins d'una estructura de pedra seca per fer front al gran cabal d'aigua. La teulada és de fusta i a dos vessants, a l'interior es conserva el carro o bancada i a l'exterior es poden veure restes de troncs que probablement també formaven part de l'estructura de l'edifici. La serradora de Sorpe és un exemple viu de l’enginyeria pirinenca, una instal·lació comunal que reflecteix com la natura i la tecnologia local s’integraven per a la gestió sostenible dels recursos del territori.

Antiga serradora hidràulica de Sorpe / @pnaltpirineu

El valor de les serradores hidràuliques de l'Alt Pirineu

Les serradores eren estructures industrials que permetien serrar longitudinalment els troncs dels arbres gràcies a la força de l'aigua del riu. Aquests troncs es transformaven en bigues o taules que formaven part del panorama visual de la zona en construccions tant domèstiques com industrials. Aquestes infraestructures tradicionals aprofitaven la força de l’aigua per impulsar l’economia local durant segles.