La Pobla de Segur col·loca una llamborda Stolpersteine per recordar Josep Cubiló Saurina, deportat a Mauthausen
Des d’avui, al carrer Pau Claris, davant de la casa on va viure, hi ha col·locada una llamborda on posa el seu nom i cognoms, l’any de naixement, l’any de la deportació i el del seu alliberament.
La Pobla de Segur compta des d’avui amb una llamborda Stolpersteine per recordar el seu veí Josep Cubiló Saurina, que va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen. Aquest matí, l’Ajuntament de la Pobla de Segur l'ha homenatjat davant de la casa on va viure, al número 19 del carrer Pau Claris.
L'alcalde de la Pobla de Segur, Marc Baró ha pronunciat unes paraules de benvinguda i de reconeixement per part del consistori poblatà. Després, Josep Calvet Bellera, historiador i cap de l’Àrea de Continguts, Educació i Projectes del Memorial Democràtic, ha detallat una breu biografia de Josep Cubiló. L'acte ha finalitzat amb les paraules del director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló. Prèviament, els familiars de Josep Cubiló han estat rebuts a l'Ajuntament. A l'acte hi han assistit autoritats, familiars i un gran nombre de veïns.
Alliberat per l’exèrcit aliat l’any 1945
Josep Cubiló Saurina (La Pobla de Segur, 1918 – Ausat, 1972) havia fugit a França després de la desfeta republicana al final de la Guerra Civil. Va ser fet presoner de guerra per l’exèrcit alemany. Al gener de 1941, va entrar al camp de concentració de Mauthausen, on sobrevisqué fins que el camp fou alliberat per l’exèrcit aliat l’any 1945. No va voler retornar a l’Espanya franquista i es va establir al sud de França.
Stolpersteine, projecte que relaciona art i memòria
La instal·lació de les Stolpersteine està promoguda pel memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Els Stolpersteine (paraula alemanya que significa “pedres, llambordes o llambordins de topada o per ensopegar”), en català, pedres de memòria, són petits monuments creats per l’artista alemany Günter Demnig l’any 1993 en memòria de les víctimes del nazisme. Segons l’artista, el qui ho mira s’ha inclinar per llegir el text, un signe de respecte de la persona deportada.
Es tracta de llambordins fets de formigó, de 10 com per 10 com i coberts d’una fulla de llautó en la que es graven les dades essencials de la persona. L’objectiu és fer aturar el vianant i fer-lo pensar en la persona desapareguda, assassinada o torturada. Ensenyen l’omnipresència del mal en la vida quotidiana. Cada llambordí està fet a mà, un per un, un gest de respecte i d’humanitat que vol explícitament contrastar amb l’eliminació industrialitzada perpetrada pels nazis.