Roger Escolà: “Vaig marxar per anar a estudiar sabent que tornaria i faria de fuster”

Sempre has volgut ser fuster com el teu pare? Vaig marxar per anar a estudiar sabent que tornaria i faria de fuster. El camí s’ha anat allargant més del que em pensava quan vaig començar perquè una cosa m’ha portat a l’altra (riu). Sí, sempre he volgut ser fuster i ara estic acabant disseny.

On t’has format? Vaig estudiar el grau superior de fusteria a l’Escola Industrial de Sabadell i després me’n vaig anar a l’Escola d’Art i Disseny Deià, on estic acabant interiorisme. La idea era no quedar-me únicament en els coneixements tècnics de fusteria i he volgut ampliar la meva formació en el camp del disseny d’interiors.

Els oficis s’associaven a joves que no valien per estudiar i això és un error: aprendre a fer bé de paleta, de fuster o de ferrer necessita molta dedicació i hores.

Escollir ser fuster és una aposta de pocs joves… De molt pocs (riu). No només en el cas de la fusteria, sinó en qualsevol altre ofici. El problema és que massa sovint a l’escola o a l’institut encarrilaven els alumnes cap al batxillerat i la universitat i de les possibilitats que oferien els cicles formatius se’n parlava poc. Els oficis s’associaven a joves que no valien per estudiar i això és un error: aprendre a fer bé de paleta, de fuster o de ferrer és molt complicat i es necessita molta dedicació i hores. L’aprenentatge d’oficis s’ha lligat molt als cicles formatius.

Seria millor treballar com a funcionari? No, jo crec que no (riu). Cadascú que faci el que vulgui, però jo no m’hi veig com a funcionari. Penso que també hi ha una part de romanticisme i de passió a l’hora de decantar-se per un ofici. En el meu cas, l’ofici de fuster l’he viscut a casa i és el que m’agrada.

Cadascú que faci el que vulgui, però jo no m’hi veig com a funcionari. Penso que també hi ha una part de romanticisme i de passió a l’hora de decantar-se per un ofici.

Tot el que saps, t’ho ha ensenyat el teu pare? Home, déu-n'hi-do el que m’ha ensenyat (riu). Diria que en aquest ofici gairebé tot m’ho ha ensenyat el meu pare i encara m’ensenya moltes coses. Al seu costat, a la fusteria, hi he passat moltes hores perquè aquesta feina vol molta pràctica. Per altra banda, he buscat a fora, a les escoles, la part més teòrica que complementa el vessant pràctic, com és el cas de l’interiorisme.

Com diries que és l’ofici de fuster? Aquest ofici té una part que necessita uns coneixements tècnics sòlids, però, en té una altra on el procés creatiu és molt important. Com més coneixes l’ofici, millor sorgeix la creativitat. Tot i l’aparició de la tecnologia i nous materials, les bases de la fusteria continuen sent les mateixes. I una cosa molt important: cal conèixer bé el comportament d’una fusta o d’una altra, això és bàsic, no hi ha cap màquina que ho pugui fer per tu.

Diria que en aquest ofici gairebé tot m’ho ha ensenyat el meu pare i encara m’ensenya moltes coses.

El futbol és la teva passió. Sempre has volgut ser porter? No recordo haver estat mai jugador de camp. Des de petit, quan vaig començar a Escola de Futbol Orgèl·lia (EDFOR), he jugat de porter. No he tingut mai l’ambició de jugar al mig del camp, em trobo segur jugant sota els pals. Tindria feina ara a sortir-ne (riu).

El porter necessita sentir confiança per donar la seva millor versió, no es pot magnificar l’error. Després d’encaixar un gol, el món no s’acaba.

S’ha parlat molt de la responsabilitat del porter… No és el mateix fallar un gol al darrere que fallar-lo al davant. Malgrat això, el porter necessita sentir confiança per donar la seva millor versió, no es pot magnificar l’error. Després d’encaixar un gol, el món no s’acaba.

En quin et fixaves? De petit em fixava molt en el Víctor Valdés, potser per la seva peculiar manera de ser i també per la manera de parar. Ara bé, el Grego Salmeron, que ha estat porter de l’Organyà, la Seu i l’Andorra i actual president del la Seu d’Urgell FC, va ser el meu entrenador de porters i una persona que em va influir molt.