Daniel Galindo: “Llegir i escriure es respira a casa, el meu pare ha estat el meu professor de literatura”
Daniel Galindo Solé és de la Seu d’Urgell, té 18 anys i acaba de cursar el 2n de batxillerat a l’IES Joan Brudieu. Ha guanyat el Premi Joles Sennell de contes infantils.
Què et va inspirar a començar a escriure? M’agrada molt la literatura i des de petit llegeixo molt. A casa sempre m’han animat a escriure, m’he presentat a diversos certàmens literaris i n’he guanyat alguns. Diria que l’ambient de l’escriptura es respira a casa, el meu pare escriu i la meva germana també.
Acabes de guanyar el Premi Joles Sennell amb "La llegenda de la tortuga i el vigilant del far", un conte fantàstic… Té una part fantàstica, però també una altra de metafòrica. La tortuga vindria a ser com una persona d’aquelles que sap escoltar i t’ajuden a desfer-te dels mals rotllos, dels pensaments negatius, d’aquelles coses que a la vida no et van massa bé.
El conte és un gènere difícil i arriscat perquè obliga a sintetitzar, no permet quedar-se a mitges, has d’anar al gra i donar tot el sentit que vols transmetre en molt poc espai.
El conte és un gènere literari complicat? És un gènere difícil i arriscat perquè obliga a sintetitzar, no permet quedar-se a mitges, has d’anar al gra i donar tot el sentit que vols transmetre en molt poc espai. És una forma literària exigent, sense espai per explicacions enrevessades ni llargues descripcions ni diàlegs sobrers. Si la pífies has de tornar a començar.
Tens pensat escriure històries d'altres gèneres? Escric una mica de tot, depèn de cada moment i de com em surt la inspiració. A vegades escric terror, altres ciència-ficció… Aquest últim ha estat més fantàstic, però amb un punt realista. Escriure contes realistes diria que em costa més, però, si s’escau, algun dia també podria intentar-ho.
Quin és el teu procés d'escriptura? M’assec amb una idea al cap, és a dir, el gènere literari, l’inici, la trama i un final per acabar de definir. A partir d’aquí, tot sorgeix. Normalment acabo el relat en un parell de dos o tres dies. Aleshores el deixo reposar i el reprenc més endavant per polir-lo.
Els meus amics, la gent jove que conec, els costa trobar un moment per parar-se a llegir una mica. En general, és així.
Abans de l’escriptor, existeix el lector. Què llegeixes? Llegeixo molt i una mica de tot. Ara mateix estic llegint Terry Pratchett, un escriptor anglès de literatura fantàstica que em va recomanar el meu pare. També llegeixo Stephen King, molt conegut per les seves novel·les de terror. Ara estic en aquest rotllo.
Els joves estan massa pendents del mòbil i no tenen temps per llegir. Han deixat de llegir? La majoria. Els meus amics, la gent jove que conec, els costa trobar un moment per parar-se a llegir una mica. En general, és així. Fins i tot el meu grup d’amics no acostumen a llegir. Quan trec el tema, sona com una cosa estranya. Llegir em relaxa, és un moment per a mi, sense interferències.
A secundària, les lectures obligades no funcionen, els adolescents acostumen a rebel·lar-se, a portar la contrària.
Com creus que es podria fomentar el gust per la lectura i l’escriptura a secundària? No ho sé, és difícil. Si és obligat, no funciona, no et ve de gust. Penso que el gust per la lectura es transmet a casa des de petits, però també les escoles de primària hi tenen un paper fonamental. A secundària, les lectures obligades no funcionen, els adolescents acostumen a rebel·lar-se, a portar la contrària.
Algun professor de literatura t’ha influenciat? El meu professor de literatura és el meu pare, això ho tinc clar. També he de dir que la influència de la meva mare igualment va ser important: cada dia, abans de dormir, encara que no en tingués ganes, havia de llegir una mica.
L’Arquitectura sempre m’ha interessat: és una carrera tècnica, però també molt creativa.
Has acabat el batxillerat. I ara què? Vull fer Arquitectura, el problema és que he de fer la selectivitat al setembre i no hi haurà places. De moment, m’he matriculat en un cicle de projectes d’edificació. L’Arquitectura sempre m’ha interessat: és una carrera tècnica, però també molt creativa.