Sílvia Puigarnau: "La psicologia esportiva m'ajuda a anticipar dificultats i relativitzar resultats"
1.- Com vas començar en aquest esport? De petita sortia a la muntanya amb el meu pare: fèiem cims i travesses. Des del Centre Excursionista de Guissona em van proposar una cursa de 27 km i vaig tenir un bon resultat. Al principi competia per viatjar i compartir amb amics, però aviat vaig optar per un esport individual: les curses de muntanya.
2.- Quin ha estat el repte més gran que has hagut de superar? Els reptes són constants a la ultradistància. El més dur ha estat mantenir la persistència malgrat lesions i feina. Després de la pandèmia em vaig trencar un lligament del turmell, cosa que va provocar altres lesions que encara arrossego. Alhora, dirigeixo el projecte de l’INEFC Pirineus i compaginar-ho amb l’entrenament exigeix disciplina. El repte permanent és no perdre la motivació.
3.- Com et prepares per a una competició important? Segueixo una planificació amb entrenador que combina entrenament i descans. La psicologia esportiva m’ajuda a anticipar dificultats i relativitzar resultats. També entreno la nutrició i el material: tot influeix. Després d’anys corrent, conèixer-me millor és la meva millor arma.
4.- Quin ha estat el teu èxit més significatiu? El més valuós és haver-me mantingut més de deu anys combinant l’esport amb la feina i amb poques ajudes econòmiques. Entre resultats, destacaria la tercera posició al Campionat d’Europa d’Ultra Sky Running (2019), la victòria a la ultramarató del Reventón i una segona plaça en el circuit UTMB. Però per mi l’èxit no és només un pòdium, sinó viure i gaudir aquest camí.
5.- Quina és la teva font de motivació en moments difícils? Soc tossuda i persistent. Les lesions o mals resultats m’afecten, però em refaig de pressa perquè gaudeixo de l’estil de vida que implica entrenar. He après a relativitzar: hi ha temporades bones i dolentes, tot és cíclic i la motivació sempre torna.
6.- Quines metes tens en el futur? A curt termini, recuperar-me per tornar a competir regularment. A llarg termini, seguir en proves internacionals i compaginar-ho amb la carrera acadèmica. L’objectiu és mantenir l’equilibri i gaudir molts anys més de l’esport.
7.- Per què aquest esport i no un altre? La muntanya forma part de mi. Des de petita hi tinc una connexió profunda i avui no concebo la vida sense ella. Les curses ofereixen llibertat, aventura i descobriment; l’esforç de les pujades i l’adrenalina de les baixades em fan sentir plena.
8.- Practiques altres esports? Sí. A l’estiu faig ciclisme de carretera i, de vegades, BTT o gravel. També faig treball de gimnàs i exercicis funcionals. A l’hivern practico esquí de muntanya, que em dona una base física sòlida i un component d’aventura semblant a les curses. La natació és més esporàdica.
9.- Quin és el teu passatemps preferit fora de l’esport? Tinc un vincle fort amb la música: vaig estudiar-la i he tocat la tenora i el piano; m’agradaria reprendre-ho. Tot i la manca de temps, miro pel·lícules i llegeixo cada nit per desconnectar. El meu somni és tornar a tocar el piano.
10.- Quin consell donaries a algú que vol començar? No fer-ho tot de cop. Cal assessorar-se amb professionals i adaptar l’entrenament als objectius personals. Avançar massa ràpid pot ser perjudicial. El millor és començar amb calma i construir una pràctica saludable i sostenible per obtenir beneficis a llarg termini.
3, 2, 1... TEST
Si tinguessis un superpoder quin seria? El canvi de lloc instantani.
Quin és el talent més estrany o curiós que tens? No rendir-me mai. Soc persistent fins a no poder més.
Ballar sola o acompanyada? Depèn. Hi ha moments que necessito ballar sola, però altres, necessito estar molt acompanyada.
Si poguessis esmorzar amb algú viu o mort amb qui seria? Amb Carme Ruscalleda. Pel seu lideratge i perseverança en un món força masculí. Dins del món esportiu, potser amb Simon Biles, un prodigi esportiu que ha trencat barreres.