Antoni Garcia Medel: “En aquests deu anys, el club m’ha enriquit molt com a persona”
L’any 2016, un grup de mares i pares de la Seu d’Urgell van constatar que els espais públics i les places de la ciutat eren plenes de nens i nenes jugant a futbol, però que cap d’ells ho feia de manera reglada, en cap equip ni en cap competició. Així va ser com va néixer, aquest any en farà deu, el Club Esportiu Ciutat de la Seu. Ho va fer proposant-se un repte ambiciós: que tots els nens i nenes de la ciutat que volguessin jugar al futbol, ho poguessin fer, independentment del seu gènere i amb les mínimes - o sense - despeses econòmiques per a les famílies.
Antoni Garcia Medel, nascut el 1958 a Pozo Alcón (Jaén) va arribar a la Seu d’Urgell amb només sis anys. Ha estat vinculat tota la vida al món del futbol, com a jugador, entrenador i directiu en clubs de l’Alt Urgell. Impulsor i coordinador del Club Esportiu Ciutat de la Seu des de la seva creació, Garcia explica que el club té unes característiques que el fan singular i diferent de les altres entitats esportives de la ciutat. “Per començar, la meitat de les famílies vinculades al club provenen d’altres països, especialment de l’Àfrica i concretament de Gàmbia i del Senegal, amb una cultura molt diferent de la nostra”, apunta. Pel coordinador, el futbol pot ser un mitjà molt potent per educar els valors de l’amistat, el treball en equip, el respecte i també “per aconseguir objectius d'integració social i sobretot generar comunitat i sentiment de pertinença”.
L’Antoni Garcia considera que el treball en equip, la cooperació i el suport mutu són essencials per a l'èxit col·lectiu i es mostra satisfet de la feina feta pel club en l’àmbit social. “Per exemple, hem aconseguit que les mares, que per qüestions culturals no mantenien cap mena de vida social, ara surtin de casa, vinguin al camp de futbol a portar la canalla als entrenaments i es relacionin i socialitzin amb altres mares”, detalla. No en va, Garcia Medel reconeix que “ens mou més el vessant d’integració social que no pas l’estrictament esportiu”.
El futbol pot ser un mitjà molt potent per educar en valors i per aconseguir objectius d'integració social i sobretot generar comunitat i sentiment de pertinença
“Si vols anar de pressa ves-hi sol, si vols arribar lluny ves-hi acompanyat”, diu el lema del club, un proverbi africà que ensenya que, tot i que sol es pot avançar més ràpidament, l'esforç col·lectiu és necessari per sostenir èxits duradors. L’Antoni Garcia recorda l’estreta vinculació personal que té amb el continent africà des de fa més de deu anys. “Vaig entrar en contacte amb canalla de Mali durant el Mundialet de futbol base celebrat a Vila Real de Santo António, a Portugal, i a partir d’aquell moment va començar per mi una manera diferent de veure el món”.
Som un club modest, tenim moltes mancances materials i de tota mena, però l’ajuda humana i solidària figura en el nostre esperit fundacional, en el nostre ADN
Des d’aleshores, el Club Esportiu Ciutat de la Seu manté una col·laboració solidària amb el Centre Sociocultural i Esportiu Djiguiya del barri de Sabalibougou, a Bamak, treballant amb nens i nenes en situació de vulnerabilitat i combinant el futbol amb l’educació com a eina d’integració social i superació personal. “Nosaltres som un club modest, tenim moltes mancances materials i de tota mena, però l’ajuda humana i solidària figura en el nostre esperit fundacional, en el nostre ADN”, reconeix García Medel i, recorda, que al llarg d’aquests anys han passat pel club una vintena de nens i nenes d'origen gambià.
Actualment, el club pirinenc compta amb set monitors voluntaris, que no reben cap compensació econòmica, i treballa amb prop d’un centenar de jugadors i jugadores d’entre 4 i 16 anys que “cada setmana gaudeixen, entrenen i aprenen l’esport del futbol i els valors del futbol base” al Camp Municipal Emili Vicente de la Seu d’Urgell. La quota per temporada és de 40 a 50 euros, però la meitat de les famílies no la poden pagar i estan becats. “La nostra filosofia és que qualsevol nen o nena que s’apropi al club, mai es quedarà a fora per raons econòmiques, religioses o culturals”, detalla.
La nostra filosofia és que qualsevol nen o nena que s’apropi al club, mai es quedarà a fora per raons econòmiques, religioses o culturals.
Garcia recorda que, no fa massa, van impulsar una campanya de recollida de botes de futbol noves o de segona mà, guants de porter, canelleres i pilotes perquè cap nen o nena no es quedi sense poder jugar. El club rep ajuts de col·laboradors i particulars, com és ‘Futbol per a la igualtat’, una fundació amb seu a Sóller, a Mallorca, o bé la Fundació del FC Barcelona, que “ens fan donacions de pilotes, petos i material esportiu divers”.
“En aquests deu anys, el club m’ha enriquit molt com a persona”, assegura l'Antoni Garcia. El coordinador reviu la relació personal que ha mantingut amb molts jugadors i les seves famílies al llarg d’aquests anys."He estat a les cases d’aquests nois, que avui tenen disset o divuit anys, he conegut les seves famílies, conec la seva situació, els problemes i les dificultats que han d’afrontar en el seu dia a dia. “Hem establert un vincle personal molt fort”, confessa.