Cori Calero: “Casos com la persecució del llop mostren que encara hi ha desconeixement i manca de rigor informatiu”
La periodista ambiental Cori Calero serà l’encarregada d’obrir les 4es Jornades sobre conservació del medi natural a l’Alt Pirineu i Aran, que se celebraran els dies 15 i 16 de novembre a la Seu d’Urgell. Coneguda per la seva trajectòria a TV3 i pel seu compromís amb la divulgació ecològica, Calero oferirà la conferència inaugural centrada en la relació entre fauna desconeguda i canvi climàtic, el fil conductor d’aquesta edició. Parlem amb ella sobre comunicació ambiental, sensibilització i els reptes que afrontem com a societat davant l’emergència climàtica.
Les jornades d’enguany parlen de fauna desconeguda i de canvi climàtic. Per què és important fixar-nos en aquests animals sovint invisibles?
Els ecosistemes són xarxes on tot està connectat, i fins al més petit invertebrat hi té un paper essencial. Ens fixem sovint en les espècies més conegudes, però la desaparició de qualsevol peça pot desequilibrar el sistema. Un exemple és el liró, un petit mamífer dels nostres boscos que indica la salut ambiental: pot preveure si hi haurà prou aliment segons les condicions climàtiques i adaptar el seu cicle reproductiu, fet que el converteix en un termòmetre natural del canvi climàtic.
Els ecosistemes són xarxes on tot està connectat, i fins al
més petit invertebrat hi té un paper essencial
Com podem fer entendre que la pèrdua de biodiversitat ens afecta també a la vida quotidiana?
Hem oblidat la nostra dependència de la natura: l’aire, l’aigua i els aliments provenen d’ecosistemes sans. Els insectes, tot i ser mal vistos, són imprescindibles per a la pol·linització del 90% dels cultius. Un exemple històric és la campanya de Mao Zedong contra els pardals, que en eliminar-los va provocar plagues d’insectes devastadores. Això demostra que trencar l’equilibri natural té conseqüències greus i que preservar la biodiversitat és preservar la nostra pròpia supervivència.
Trencar l’equilibri natural té conseqüències greus i preservar la biodiversitat és preservar la nostra pròpia supervivència.
En un món ple de notícies negatives, com podem parlar del canvi climàtic sense desanimar la gent?
Cal trobar un equilibri entre la denúncia i l’esperança. El periodisme ambiental no ha d’amagar les males notícies, ja que informar amb veracitat és essencial per generar canvi. Vivim una crisi ecològica amb una sisena extinció d’espècies i un consum desmesurat dels recursos, i això s’ha de fer visible. Ara bé, també cal explicar iniciatives que busquen solucions, però sense maquillar la realitat: només el coneixement complet pot impulsar accions efectives.
Vivim una crisi ecològica amb una sisena extinció d’espècies i un consum desmesurat dels recursos, i això s’ha de fer visible
El Pirineu és especialment sensible al canvi climàtic. Què creus que pot ensenyar aquest territori sobre convivència amb la natura?
El Pirineu exemplifica la relació directa entre humans i medi. Els qui hi viuen en contacte amb la natura perceben clarament els canvis provocats per l’activitat humana. Alhora, la pressió turística creixent exigeix responsabilitat i respecte. Gaudir-ne implica conèixer i preservar aquests espais fràgils.
Has notat més interès dels mitjans i del públic pels temes ambientals en els últims anys?
El públic manté interès, però als mitjans és desigual. Després del moviment Fridays for Future, la pandèmia va reduir l’atenció mediàtica. Ara molts tracten incendis o inundacions com a fets aïllats, sense vincular-los a la crisi climàtica. Casos com la persecució del llop mostren que encara hi ha desconeixement i manca de rigor informatiu.
Casos com la persecució del llop mostren que encara hi ha desconeixement i manca de rigor informatiu.
Què esperes que aportin aquestes jornades i què t’agradaria endur-te’n personalment?
És una gran oportunitat Per absorbir coneixements. Poder- se trobar amb persones que tenen els mateixos interessos i vocació que tu, però que coneixen i treballen sobre aspectes tan dispars és impagable.