MÚSICA D'ARREL TRADICIONAL

La veu potent de Pep Gimeno ‘Botifarra’ omple la Plaça dels Oms de la Seu amb les seves cançons de transmissió oral

Pep Gimeno ‘Botifarra’ ha actuat a la Seu en el marc de la 1a Trobada de Llengua i Cultura Catalana del Pirineu / Feliu Sirvent
El cantant de Xàtiva ha actuat dins la programació de la 1a Trobada de Llengua i Cultura Catalana del Pirineu.
 

Pep Gimeno ‘Botifarra’ ha actuat a la Seu d'Urgell en el marc de la 1a Trobada de Llengua i Cultura Catalana del Pirineu. La veu potent del cantant de Xàtiva ha omplert la Plaça dels Oms amb les seves cançons de transmissió oral del País Valencià.

La 1a Trobada de Llengua i Cultura Catalana del Pirineu, organitzada per l'Ajuntament de la Seu d'Urgell, té l'objectiu de posar en valor la llengua, socialitzar amb la població sobre l’estat de salut del català i poder lluitar i preservar la llengua catalana.

Pep Gimeno ‘Botifarra’ ha actuat a la Seu en el marc de la 1a Trobada de Llengua i Cultura Catalana del Pirineu / Feliu Sirvent

L’acte inaugural, va tenir lloc ahir divendres, a càrrec de l’alcalde, Joan Barrera, del regidor de la CUP Miquel Albero, i de Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural. Ka jornada va proseguir amb la conferència titulada ‘Països Catalans, llengua i cultura en l’actualitat’, amb la participació de Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural; Emma Zafón, periodista i escriptora valenciana; Joan-Lluís Lluís, escriptor de la Catalunya Nord, i l’urgellenc Albert Villaró, historiador i escriptor. 

Pep Gimeno ‘Botifarra’ / @PepBotifarra

Pep Gimeno ‘Botifarra’ , el gran fenomen de la música popular valenciana

Quan en els anys vuitanta el cantant de Xàtiva (1960) va començar a interessar-se per la música tradicional es va llançar a recórrer poble per poble gravant a les persones majors per a rescatar de l’oblit i preservar una tradició que estava a punt de desaparèixer.

No té telèfon mòbil, ni cotxe. En canvi, sap el nom de tots els estris dels llauradors, els refranys de molts pobles i les característiques fonètiques de les parles del nostre poble. Recita de memòria centenars de frases fetes, embarbussaments, romanços, contes, etc.

Va començar a gravar quan tenia setze anys, amb dificultats tècniques i barreres socioculturals: “L’any 73 o 74 anava de poble en poble per a gravar persones majors, portava un radiocasset que semblava un calaix de taronges i el Tio Vicent ‘el Moreno’ no volia cantar-me cants de batre perquè deia que eren cants de patir.”

Ha cantat amb tots els grans noms de la música del País Valencià, des d’Al Tall fins a Obrint Pas, Feliu Ventura, Pau Alabajos o Mireia Vives.

En els últims 13 anys ha publicat 9 discos i ha rebut un bon nombre de reconeixements (Premi Ovidi, Premi Enderrock, Premi Carles Santos de la Música Valenciana, Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana, Medalla d’Honor del Consell Valencià de Cultura).

És transgeneracional. Ell, però, no es considera músic, sinó només 'cantaor' i ferrer orgullós de ser valencià.