Tret de sortida a la 35a edició del Dansàneu amb una forta aposta per la creació pròpia
El festival Dansàneu donarà aquest divendres el tret de sortida a la seva 35a edició amb un format consolidat que aposta fort per les produccions pròpies. Pels deu dies que durarà el festival s'han programat una quarantena de propostes entre les quals hi ha quatre produccions pròpies i dues coproduccions. Una d'aquestes produccions és El martiri de Sant Sebastià, un solo interpretat per Víctor Pérez Armero. La dansa, la música i el patrimoni material i immaterial són els protagonistes dels espectacles. La directora del Dansàneu, Ruth Martínez, ha explicat que aquest any s’ha fet un esforç important per reforçar els eixos temàtics que ja formen part de la identitat del festival, com ara la memòria democràtica i la perspectiva de gènere.
La directora del Dansàneu ha explicat que el festival manté una previsió d’assistència d’entre 8.000 i 9.000 persones durant els deu dies de programació, unes xifres que s’ajusten a la realitat demogràfica de les valls d'Àneu. Ruth Martínez ha dit que el Dansàneu ofereix una experiència cultural propera tant a residents com a visitants, apostant per un impacte sostenible.
Del pròxim 24 de juliol fins al 2 d'agost, el Dansàneu fa un pas endavant presentant una programació composta en bona part per espectacles i actuacions que són produccions pròpies o aliances amb altres festivals. En un context de manca d’equipaments culturals —especialment escènics— al territori, el Dansàneu demostra que els drets culturals i la creació artística també són principals a les Valls d’Àneu.
Martínez ha destacat que les produccions pròpies neixen al Pirineu i que, en alguns casos, viatjaran des d'aquí cap als grans escenaris. Hi ha espectacles que es gesten al festival i que després es poden veure arreu del país.
El protagonisme de la dansa contemporània i la creació in situ
Entre les propostes destacades hi figura El martiri de sant Sebastià, una peça de la coreògrafa Magdalena Garzón amb interpretació de Víctor Pérez Armero i l’acompanyament vocal de la soprano Irene Mas. Aquesta adaptació, pensada expressament per l’església romànica de Sant Joan d’Isil, posa de manifest la importància de la creació in situ.
Garzón ha valorat molt positivament la possibilitat de residir i habituar-se al territori durant el procés de creació, un fet que afavoreix la connexió íntima amb el públic i aporta un valor afegit a la proposta escènica en un entorn pirinenc de gran riquesa històrica.
Reivindicació la figura de Joaquim Morelló i Pau Casals
Aquesta edició es vincula a la reivindicació de la figura de Joaquim Morelló i Nart (1858-1926), prohom aneuenc i personatge clau en la recuperació del patrimoni cultural i artístic del Pirineu. Entre altres mèrits, va ser el descobridor de les pintures romàniques de l’església de Santa Maria d'Àneu, els originals de les quals avui custodia el MNAC.
Una de les producció pròpia és 'Joaquim Morelló: pastilles i excursions', una conferència performativa sobre la figura de Joaquim Morelló, amb text original de Xavier Albertí i interpretació de Laura Aubert. Una peça que explora aquest personatge aneuenc fonamental per a la comprensió del patrimoni cultural del Pirineu i que s'emmarca en la commemoració del centenari de la seva mort.
'Les barques volen pel cel. Converses entre els germans Pau i Enric Casals' és una de les apostes principals del Dansàneu d’enguany. Amb text original de Jordi Lara i interpretació del mateix Jordi Lara i Xavier Albertí, assumint el rol d’actors i músics, la peça s'inscriu en el marc de la commemoració de l’Any Casals. La producció s’estrenarà a les Valls d’Àneu, a Santa Maria, ja té rèplica confirmada al Palau de la Música Catalana, el desembre d’aquest 2026, i s’inclourà igualment dins el catàleg de propostes de l’Any Casals.