Albert Villaró guanya el Premi Ictineu a la millor novel·la juvenil fantàstica en català amb 'Tercer Origen'
L'escriptor pirinenc Albert Villaró, ha guanyat el Premi Ictineu 2025 en la categoria de millor novel·la juvenil fantàstica en català amb 'Tercer Origen' (Estrella Polar). Els finalistes han estat Jordi de Manuel, amb 'Àcars' (Obscura Editorial) i Ferran d'Armengol, amb El laberint de Noctiluca (Edicions SECC).
Els guardonats han rebut els premis, aquest dissabte, en una gala a l'Auditori de Vilanova i la Geltrú, organitzada per la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia.
Premis Ictineu
Els Premis Ictineu són uns guardons literaris instaurats l’any 2009 que actualment organitza la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia. Es concedeix anualment a obres publicades l’any anterior, ja es tracti d’originals en català o de traduccions al català (inèdites).
Durant les Ter-Cat (Tertúlies catalanes de Ciència-Ficció, Fantasia i Terror) que van tenir lloc a Miravet, el juny del 2009, els integrants de les esmentades tertúlies van decidir crear els Premis Ictineu per solucionar aquesta carència. El nom dels premis feia referència a l’Ictíneo, el submarí ideal per Narcís Monturiol a mitjans del s. XIX i que il·lustrava els començaments de la ciència-ficció a casa nostra.
Segons la normativa més recent, els premis es decideixen en dues fases. En la primera, els membres de la SCCFF, poden proposar fins a cinc obres per a cada categoria. En la segona, pot votar qualsevol persona (membre o no de la SCCFF). Per una banda el vot popular comptarà com un 50% per al resultat final. L’altre 50% del vot serà aportat a través d’un jurat escollit per a cada categoria.
Tercer Origen (Sinopsi)
La Irene és una noia de Sabadell que està a punt de començar l’institut quan els seus pares li anuncien que deixen la ciutat per anar a viure a Llobarca, un petitíssim poble del Pirineu. La Irene està molt contrariada, però no hi ha res a fer. A Llobarca només hi viuen vuitanta persones, amb cases de pedra, vaques i prats, i a ella li sembla un horror. Però al cap de poc temps de mudar-se esclata una terrible pendèmia mortífera i tothom intenta escapar de les grans ciutats. Llobarca queda totalment aïllada i per aquest motiu se salva. La vida al petit poble li reservarà moltes sorpreses, amb la promesa d’una nova vida al final.
Un homenatge modern al clàssic de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen, al qual fa referència de manera divertida, com també es remet a la seva anterior novel·la Obaga, ambientada al poble inventat de Llobarca. Una reflexió molt interessant sobre el món que ens envolta vist des de la perspectiva d’una preadolescent de dotze anys.
L'autor
Albert Villaró i Boix (andorrà nascut a la Seu d'Urgell el 1964) és historiador de (de)formació i ha construït, llibre rere llibre, un inclassificable i polièdric corpus novel·lístic. La seva primera obra, La selva moral (1993), era una galeria de retrats de gent de muntanya, a meitat de camí entre la descripció costumista, l’humor absurd i la falsa erudició. Les seves primeres novel·les, Les ànimes sordes i, sobretot, Obaga, són una paròdia dels estereotips de la novel·la negra, traslladats a uns ambients rurals que són presentats de vegades amb una sornegueria que frega el sarcasme. Després s’ha centrat en les ficcions a l’Andorra contemporània, amb la creació del personatge d’Andreu Boix, oficial del Cos de Policia (Blau de Prússia —Premi Carlemany—, L’escala del dolor, La bíblia andorrana —Premi Prudenci Bertrana—), i altres novel·les de plantejaments més diversos (L’any dels francs, La primera pràctica), que tenen com a denominador comú una reeleboració fantasiosa del passat, com es veu encara més en les ucronies Els ambaixadors (Premi Josep Pla 2014) i El Sindicat de l’Oblit (2018). La seva darrera novel·la és la novel·la històrica La Companyia Nòrdica (2020).
El 2024 publica Tercer origen, la seva primera novel·la per a joves i un homenatge al clàssic de Manuel de Pedrolo Mecanoscrit del segon origen.