Presenten a la Biblioteca Pública de Sort “Records de les danses antigues de la meva terra (1912)”, d'Enric Vigo
Amb motiu de la commemoració dels 100 anys de la mort del folclorista, músic i dansaire pallarès Enric Vigo (Savarneda, 1865 - Senterada, 1926) el divulgador cultural Marc Escolà, de l'associació Redort de Sort, i l'historiador Ignasi Ros, de l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, han presentat el llibre Records de les danses antigues de la meva terra (1912) (Garsineu Edicions), un recull de partitures i recuperació dels balls tradicionals pallaresos, amb esquemes de ball, música i en ocasions també lletra, que a finals del segle XIX i principis del XX es van convertir en la base del repertori dels llavors recentment creats esbarts dansaires catalans.
En la seva intervenció Marc Escolà va presentar l'associació Redort com «una associació que s'arrela en el passat per projectar-se al futur» i va parlar de les activitats previstes en el marc de la commemoració del centenari d'Enric Vigo per donar a conèixer la seva figura com a gran desconegut fins i tot per als mateixos pallaresos mitjançant tallers, xerrades, exposicions, concerts i reedicions de manuscrits com el que l'any 1907 li va suposar el premi de l'Orfeó Català, tot plegat amb la col·laboració dels ajuntaments, entitats i músics i dansaires de la comarca.
Al seu torn Ignasi Ros, a qui s'ha encarregat el comissariat de les activitats d'aquest centenari, va començar parlant de la rellevància d'Enric Vigo en la creació dels esbarts dansaires com «un mirall on agafar-se» atès que el repertori d'aquests esbarts provenia en gran part i encara avui dia dels balls pallaresos recuperats per aquest, com ara la morisca, el ball pla o l'indiot, i destacant també que els dos únics premis atorgats per l'Orfeó Català tot just iniciat el segle XX els van merèixer sengles pallaresos, ja que Vicenç Bosch també el va rebre per la seva obra Balls antics del Pallars, també reeditada.
Fent una aproximació històrica i biogràfica a la persona d'Enric Vigo, es va fer referència al seu naixement del molí del mas de Savarneda, a tocar de Sort, i el va retratar com a músic autodidacta, aficionat de ben jove als instruments de pastors com el grall, i la seva trajectòria vital fins arribar a Barcelona, on va ser un dels creadors de l'Orfeó Canigó i, amb el seu propi esbart, el Rotlletó Catalunya, promotor de la dansa entre els obrers barcelonins com a pràctica saludable i educativa, a més de patriòtica.
Pel que fa al llibre Records de les danses antigues de la meva terra (1912), tots dos van destacar la necessitat de recuperar el treball d'Enric Vigo com a figura indispensable en la recuperació i difusió del patrimoni dansaire de Catalunya i van fer referència al treball d'investigació i documentació que ha estat necessari en la publicació del llibre, que va portar quatre anys i en què es van consultar fonts com ara la documentació de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, que no es va obrir als investigadors fins l'any 1991.
Finalment en Job Roig, que va interpretar diversos balls tradicionals amb instruments com ara el flabiol, la tarota i l'acordió, va remarcar la senzillesa i alhora vitalitat de les partitures que va recuperar Enric Vigo i que la seva varietat les feia d'allò més adequades per a festes majors i celebracions populars, a més d'introduir les particularitats dels instruments amb què va fer gaudir el públic present a l'acte, que va finalitzar amb una degustació de les també tradicionals coques de redort.