Assumpció Albinyà: "Quan faig les casetes, sembla que no pugui ser"

La Fundació Planes Corts presenta una exposició col·lectiva d'artistes locals a Estamariu. La mostra, que reuneix sis creadors del territori, podrà visitar-se del 2 al 6 d'abril de 2026 a l'Espai Joan Planes, la sala polivalent de la fundació situada al nucli d'Estamariu.

L'exposició coincideix amb els dies de Setmana Santa, període en què s'espera una afluència notable de visitants i turistes a la zona, i vol ser una oportunitat per donar a conèixer l’espai i la creació artística que es fa al poble.

Els artistes participants aporten una visió diversa del paisatge i la vida del territori. En l'àmbit de la pintura hi exposen Joan Albinyà, Josep Albinyà, Montse Armengol, Marc Riguillo i Lurdes Casanova. Completa la mostra Assumpció Albinyà, que presenta composicions elaborades amb casetes de fusta, cartró i figures, una proposta singular que afegeix dimensió escultòrica i artesanal al conjunt.

L'Espai Joan Planes és la sala polivalent de la Fundació Planes Corts, una entitat dedicada a fixar població i garantir la qualitat de vida als pobles d'Estamariu i Bescaran. L'organització d'activitats culturals com aquesta exposició forma part del seu compromís amb la dinamització del territori i el foment de la vida als pobles de l'Alt Urgell.

Assumpció Albinyà: "Quan construeixo les casetes, m’agrada fixar-me molt en els detalls"

L'Assumpció Albinyà Navinés (Estamariu, 1938) és filla de Cal Matalanó i casada a cal Sovei d'Estamariu. L'Assumpció és una de les artistes participants en l’exposició col·lectiva que aquesta Setmana Santa s’ha organitzat a l'Espai Joan Planes d'Estamariu. Hem volgut parlar amb ella.

Vau néixer a Estamariu i hi heu viscut tota la vida? 

Soc filla de cal Matalanó i casada a cal Sovei d'Estamariu. He viscut tota la vida a Estamariu. Quan érem joves no teníem res, però érem feliços. Després venen els maldecaps i les preocupacions, però hem treballat força i hem tirat endavant.

A què us heu dedicat al llarg de la vida?

Jo soc modista. Volia ser perruquera, però la meva mare no me’n va deixar ser, va voler que fos modista. Vaig estar quatre anys a la Seu fent de modista i dos anys més a Barcelona aprenent el sistema Martí de confecció i patronatge, encara en guardo el diploma. Però quan em vaig casar, se’n va anar tot enlaire. Sempre m’ha agradat cosir, quan es va casar el meu fill, encara vaig cosir uns quants vestits per a les amigues.

I també heu tirat endavant les feines dures d’una casa de pagès…

I tant. Teníem terra, vaques, horts, conills, gallines, porcs…  Havíem fet criar porcs i el baixàvem a vendre al mercat de la Seu amb un ruc. Jo anava sempre al darrere del meu home, a dallar i al que calgués. Havia fet de tot, cavar l’hort, femar-lo, de tot. També vaig cuidar la meva sogra i vaig pujar els meus dos fills.

Fer de modista i fer casetes són feines creatives i artístiques. Per això us agraden tant?

La feina de modista em va donar moltes satisfaccions. Cada vegada que acabava un vestit, tenia una gran alegria i em preguntava: això ho has fet tu? Em semblava que no podia ser. Ara, quan faig les casetes amb tots els detallets, em passa una mica el mateix. Sempre m’ha agradat participar en totes les coses i anar a tot arreu. He sigut una dona activa.

D’on treieu les idees per fer les vostres obres?

Em poso a internet i allà hi ha de tot. Per fer aquestes peces s’ha de tenir pràctica i una mica de traça, però també idees. A vegades, miro en un vídeo una idea que m’agrada, però quan el vull tornar a recuperar, ja no el trobo (riu). A internet hi ha de tot i força.

Què en penseu de l’exposició?

Et diré que és una exposició preciosa en un lloc preciós. En aquest mateix lloc que ara hi ha l’espai Joan Planes hi havia hagut una cort i un paller i mira ara quin goig que fa. En tinc molts records perquè aquí també veníem a matar porc. Abans, quan la matança, s’anava a ajudar a casa dels parents i nosaltres érem una família molt extensa. Els Navinés eren set germans i tots vivien a Estamariu menys un que era casat a Castellciutat.

Com elaboreu les vostres obres?

M’agrada fixar-me molt en els detalls, tant els de dins com els de fora de les casetes. Les confecciono amb materials recuperats que han tingut altres usos, sobretot cartó, però també amb trossets de fusta i peces i objectes diversos. Abans ja n’havia fet de cases, però eren cases grans perquè hi pogués entrar una nena a dins. En vaig arribar a construir cinc de cases grans amb els seus llitets i cuineta, nevera i poselles. De petita m’hauria agradat molt que els Reis m’haguessin portat una nina per jugar i no pas un teler per brodar. No ho podia entendre i vaig prometre que si mai tenia fills, pels Reis no els faltaria una joguina, encara que només fos una de sola.

Què passa a Estamariu que és un poble tan viu?

Sí que ho és. A Estamariu es fan moltes coses i la gent del poble se les sent seves. També he de dir que el meu cunyat, el Joan Planes, va fer molt per Estamariu. Ell tenia una fal·lera pel seu poble. Quan feia vacances sempre era a Estamariu.