Amb el descens de la Vella de l'Estany a les profunditats de les aigües, Puigcerdà acomiada la temporada d'estiu

La Festa de l'Estany, que enguany ha recuperat la normalitat després de la pandèmia, ha marcat, un any més, la fi de la temporada estiuenca a Puigcerdà. El tret de sortida va tenir lloc la nit del dissabte amb l'aparició de la Vella de l'Estany i el seu recorregut pels carrers de la vila fins al l'Ajuntament on es va donar la benvinguda a tothom.

De bon matí es va realitzar la tradicional trobada d'autoritats al poble de la Guingueta d'Ix, com a acte de germanor entre els pobles de la Cerdanya, amb el corresponent cant de l'himne cerdà.

Tot seguit comença la cavalcada de carrosses, engalanades amb diferents motius i que fan referència de forma còmica i crítica alhora, dels esdeveniments més rellevants de l'actualitat, tant locals com nacionals, acompanyada sempre per la Vella de l'Estany.

La cavalcada es torna a repetir al vespre, previ a l'inici del castell de focs d'artifici, finalitzant amb el comiat i descens de la Vella de l'Estany a les profunditats de les aigües fins a l'any vinent.

La Festa de l'Estany

Els orígens d'aquesta festa els trobem l'any 1886, quan la llavors incipient colònia d'estiuejants, més referents locals com Puigbó, Salvadó i Martí, promogueren la creació d'un esdeveniment festiu, una mena de “festa nocturna a la veneciana”, que amb el temps es convertiria en la festa actual.

Tot i que la seva estructura s'ha anat actualitzant amb el pas dels anys, la festa encara conserva bona part dels elements originals, com són la rua de carrosses guarnides (les quals reflecteixen amb ironia els temés més d'actualitat) i el castell de focs d'artifici.

A banda d'actuacions musicals i esdeveniments culturals de tota mena, els actes més tradicionals són: 

• L'aparició de la Vella de l'Estany, la qual fa un recorregut per la Vila que culmina amb la benvinguda a l'Ajuntament.

• Travessa de l'Estany nedant.

• Acte de Germanor dels pobles de la Cerdanya, a la Guingueta d'Ix, el qual culmina amb el cant de l'himne de la Cerdanya.

• Desfilada/concurs de carrosses, que es porta a terme dos cops, al migdia i al vespre, just abans del Castell de focs d'artifici, amb el comiat de la Vella de l'Estany, la qual desapareix dins les seves aigües fins l'any següent.

La Vella de l'Estany

Aquest element imprescindible per a la festa té un origen llegendari, sent vàries les versions que podem sentir. Totes coincideixen en el personatge, una velleta d’edat avançada, guarnida amb caputxa i gipó, que cada any es presenta a la seva festa. A partir d’aquí, podem triar la que ens sembli més màgica:

• Una llegenda diu que la velleta “ve, recorre el seu poblet, analitza els avenços del veïnat, omple el seu cor d'alegria i, després de compartir un jorn de joia entre els seus vilatans, discretament, per entre les branques d'un saüc ploraner, inicia en un vaixell el seu viatge de tornada a la mansió palatina que una fantasia va saber construir-li sota les aigües, on l'esperen aquelles fades que un dia remot van arribar des del llac de Lanós”.
• Una altra versió explica que la velleta visita any rere any l'indret on hi havia la casa a on hi havia viscut durant molts anys i de la qual va haver de marxar per força.