Presenten a l'Arxiu de la Cerdanya el llibre "Presència de l’Escola Pia a Puigcerdà (1728-1972)", d'Enric Sàrries
El passat 5 de desembre va tenir lloc, a la sala Sebastià Bosom de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, la presentació del llibre Presència de l’Escola Pia a Puigcerdà (1728-1972). L'acte va comptar amb les intervencions de Joan Manel Serra, alcalde de Puigcerdà; Erola Simon, directora de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya; David Gallemí, director general de l’Escola Pia de Catalunya; i Enric Sàrries, autor.
El llibre Presència de l’Escola Pia a Puigcerdà (1728-1972) recorre gairebé dos segles i mig de la presència de l’Escola Pia a Puigcerdà, des de la seva fundació l’any 1728 fins al tancament del col·legi el 1970. A partir d’una acurada recerca documental, l’obra reconstrueix la vida de la comunitat escolàpia, el seu paper en l’educació i la vida social cerdana, i els canvis pedagògics, religiosos i humans que hi tingueren lloc.
Amb un llenguatge planer i rigor històric, es dona veu als mestres, alumnes i famílies que van mantenir viva la missió calassància: “promoure el bé comú per mitjà de la instrucció de la joventut”. Més que una crònica institucional, és un testimoni de servei i arrelament cultural a la Cerdanya.
L’Enric Sàrries combina el rigor documental amb una escriptura propera i viva, que trasllada al lector al context de cada època sense perdre el to serè i reflexiu del cronista. La seva narració alterna dades precises —dates, noms, esdeveniments— amb passatges que evoquen l’ambient de la vila, les relacions humanes i la dimensió pedagògica dels escolapis. El resultat és un relat ordenat però ple de calidesa, que aconsegueix convertir la història local en un testimoni universal sobre l’educació, la fe i el compromís comunitari.
L'autor
Enric Sàrries Ribalta (Mas d’en Porta, Guissona, 1942). Sàrries, professor jubilat, va exercir a les escoles de Puigcerdà, Vilanova i la Geltrú, i a Barcelona. Un cop retirat de la pràctica de la docència s’ha dedicat a tasques d’alfabetització de persones migrants i a la recerca històrica.