La Coral Capella Santa Maria de Puigcerdà, Creu de Sant Jordi de la Generalitat
La Coral Capella Santa Maria de Puigcerdà ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat "en reconeixement a la seva llarga trajectòria en la promoció de la música i el cant coral a la Cerdanya".
La Coral Capella Santa Maria de Puigcerdà és una institució musical amb més de cinc segles d’història, amb orígens documentats l’any 1454, que després d’interrompre la seva activitat arran de la Guerra Civil, la va reprendre l’any 1997. Formada per cantaires de l’Alta i la Baixa Cerdanya, ha esdevingut un referent cultural a banda i banda de la frontera, ha promogut el cant coral, ha organitzat concerts i trobades i ha fomentat intercanvis amb altres formacions musicals. La seva tasca ha contribuït a preservar i difondre una tradició musical històrica arrelada al territori.
Victòria Camps, Maite Carranza, Joan Fontcuberta, Sílvia Munt, Julia Otero, Fermí Puig i la UB són algunes de les 20 persones i 10 entitats que el Govern ha reconegut aquest any amb les Creus de Sant Jordi a proposta de la consellera de Cultura, Sònia Hernández.
La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona o entitat per part de la Generalitat de Catalunya
Reconeixement a la trajectòria musical i al cant coral
L’Institut d’Estudis Ceretans havia impulsat, el 2025, una campanya per sol·licitar a la Generalitat de Catalunya la concessió de la Creu de Sant Jordi a la Coral Capella de Santa Maria de Puigcerdà, en reconeixement als seus 50 anys de trajectòria musical i contribució a la cultura de la comarca.
La Capella de Santa Maria és una institució de la vila de Puigcerdà
La Capella de Santa Maria és una institució de la vila de Puigcerdà dedicada a la música i al cant coral amb més de 500 anys d’història. Desenvolupa la seva activitat principal a Cerdanya i promou intercanvis i encontres amb altres corals de Catalunya i del sud de França posant de manifest l’important nivell musical que gaudim a les nostres contrades. La primera referència històrica a l’existència d’una capella de cant a Santa Maria de Puigcerdà data de finals de l’edat mitjana. Un document del 16 d’abril de 1454 reconeix a Arnald Portell com a mestre de cant i organista, percebent una única retribució per ambdues coses.
L’octubre de 2022 la coral va complir els 25 anys de la refundació i amb aquest motiu es va fer una festa homenatge al Casino Ceretà a la que van assistir totes les corals de Cerdanya, autoritats municipals i nous i antics directors i cantaires. La Coral Capella de Santa Maria ha esdevingut un referent de la música coral a Cerdanya i un digne representant d’aquestes terres pirinenques allà on actua.
Durant els darrers vint-i-cinc anys la Capella de Santa Maria ha comptat amb cinc direccions musicals. El primer va ser Salvador de Montellà, que després de set anys va entrar en la comunitat benedictina de Montserrat i va ser director de l’escolania. Ell va marcar les pautes sobre les quals ha anat creixent i s’ha desenvolupat l’actual coral. El va substituir Bernard Canredon, professor de piano i director de vàries corals a París, que amb la seva genialitat va donar al grup confiança en les seves possibilitats. Durant la seva estada es van treballar temes importants com el Cantique de Jean Racine de Gabriel Fauré o algunes peces del musical de Wed Side Story. Diana Gonzalez i Daniel Martin van aportar coneixement i actualitat durant les seves estades. Carme Baulenas va assumir la direcció el 2010 i durant aquest període s`ha consolidat la formació dels cantaires i s’ha donat estabilitat i continuïtat als treballs musicals.
Deu entitats guardonades amb les Creus
Pel que fa a les entitats que també han rebut la Creu Sant Jordi, són la Universitat de Barcelona, la Fundació Ernest Lluch, l'Agrupació Coral Flors d'Urgell, la Banda de Música de Benissanet, el Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya, la Coral Capella Santa Maria de Puigcerdà, la Fundació Pau Casals, el Grup Cultural de la Dona de Solivella, els Pastorets de Calaf i T'acompanyem.
En el cas d'aquesta última, se'n destaca la tasca social en l'acompanyament de persones en situació d'atur i en la promoció de la inserció laboral i la inclusió social de col·lectius en situació de vulnerabilitat.