La 7a campanya al jaciment del Pati de les Monges de la Seu clou amb la troballa d'una bomba de morter del segle XVII
La setena campanya d’intervenció arqueològica al conegut jaciment del Pati de les Monges de la Seu d’Urgell ha finalitzat de manera excepcional. Els treballs d’enguany, que estan impulsats conjuntament per l’Ajuntament de la Seu i l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat, no només han assolit els objectius previstos, sinó que han capgirat les expectatives dels investigadors en aportar noves i valuoses troballes que contribueixen a ampliar significativament el coneixement sobre l’evolució històrica d’aquest espai urbà i del conjunt de la capital alturgellenca. Així ho han explicat aquest matí la directora de l’excavació de l’empresa Pirena Patrimoni, Carla Garrido, juntament amb l’alcalde de la Seu, Joan Barrera.
“Aquesta setena fase d’excavacions ens demostra, una vegada més, que aquest jaciment és una capsa de sorpreses que no deixa de revelar-nos capítols fascinants de la història medieval de la Seu”, ha manifestat l’alcalde Barrera. Més enllà de l’interès arqueològic, que desperta una gran resposta ciutadana com demostren els més de 70 visitants aquest mes de juny, “el nostre objectiu és anar un pas més enllà”. Per això, des de l’Ajuntament ja es treballa en un projecte ambiciós, de més de 200.000 euros, per al qual ja s’ha demanat finançament a l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat, per poder eliminar els murs opacs actuals que contenen aquest jaciment i substituir-los per un tancament de reixat. “Volem que el jaciment estigui completament integrat i visible des del carrer, a més de millorar els accessos i garantir-ne la conservació futura amb una segona fase que inclourà el cobriment de l’espai. És un patrimoni viu i volem que tothom el pugui gaudir de la manera més amable i segura possible”, ha afegit l’alcalde de la Seu.
El pols de la ciutat artesanal: excavació als forns terrissaires
Tal i com ha explicat Carla Garrido, l’equip d’arqueòlegs ha concentrat els esforços d’aquesta campanya en l’estudi de l’espai obert que se situa a l’entorn dels antics forns terrissaires, unes estructures de gran valor que ja havien estat descobertes en intervencions anteriors. En aquesta àrea concreta del sector artesanal, s’han pogut documentar amb precisió diversos nivells d’ús i d’estrats que responen, molt probablement, a les tasques de neteja periòdica d’aquests forns.
Gràcies a la minuciosa excavació d’aquests nivells, s’ha recuperat un abundant i ric conjunt de materials ceràmics. “Aquestes peces aporten informació de primera mà tant sobre el procés de producció terrissaire com sobre el dia a dia de l’activitat artesanal que va bategar en aquest sector de la ciutat fa segles”, ha remarcat la directora de l’excavació.
Una troballa inesperada: artilleria pesant al bell mig dels tallers
Malgrat la rellevància de la ceràmica, la gran sorpresa i troballa estrella de la campanya ha estat l’aparició, en un d’aquests nivells de neteja, d’una bomba de morter de ferro d’uns 30 centímetres de diàmetre. L’anàlisi de la peça revela que es tracta d’un projectil esfèric de parets gruixudes i buit a l’interior, dissenyat originalment per ser omplert amb pólvora i metralla. Segons expliquen els experts, el mecanisme de càrrega d’aquest tipus d’armament s’activava mitjançant una espoleta que consistia en un tap de fusta equipat amb una metxa.
El moment de màxima tensió de la campanya es va viure en comprovar que la bomba de morter es conservava aparentment íntegra i, el que era més alarmant, sense cap evidència d’haver detonat en el seu moment.
Intervenció d’urgència del TEDAX per salvar el patrimoni
Davant el perill potencial que suposava el projectil, els responsables de l’excavació van activar de manera immediata el protocol de seguretat estricte que està establert per a aquest tipus de troballes bèl·liques. Desplaçats d’urgència fins al jaciment del Pati de les Monges, efectius del TEDAX-NRBQ (Subdivisió de Desactivació d'Artefactes Explosius) dels Mossos d'Esquadra van procedir a la inspecció minuciosa de la peça.
La intervenció dels especialistes va permetre retirar la bomba amb totes les garanties de seguretat exigides. Actualment, l’objectiu de les tasques policials és intentar neutralitzar la càrrega explosiva interior sense haver de recórrer a la destrucció del projectil. D’aquesta manera, es busca prioritzar la conservació de la peça de ferro i preservar el seu indubtable interès patrimonial i històric.
Es referma la hipòtesi d’un setge o episodi militar
Més enllà de l’espectacularitat del moment, la troballa obre un escenari científic apassionant. La relació estratigràfica de l’objecte amb el terreny on es trobava i la tipologia dels materials que l’envoltaven permeten plantejar, com a hipòtesi provisional, que la bomba correspondria a la primera meitat del segle XVII. Amb aquesta cronologia a la mà, guanya molta força la possibilitat que el projectil estigui directament vinculat a la Guerra dels Segadors o a algun dels altres conflictes armats que van assolar la Seu d’Urgell durant aquest període històric tan convuls.
Aquesta línia d’investigació lliga a la perfecció amb els misteriosos resultats obtinguts durant la campanya de l’any 2023. En aquella ocasió, en un àmbit situat a molt pocs metres d’on ha aparegut la bomba, es va descobrir un conjunt tancat de monedes, eines de ferro i objectes diversos que apuntaven clarament cap a un abandonament sobtat de l’activitat i un ràpid col·lapse de l’edifici.
Avui, la presència d’aquest potent projectil reforça de manera gairebé definitiva la hipòtesi que aquest sector artesanal de la ciutat es va veure directament afectat per un episodi de caràcter militar. Les conclusions definitives, en qualsevol cas, hauran de ser confirmades pròximament a través de l’estudi detallat i en profunditat dels materials recuperats i del seu context arqueològic.