Dos forns de terrissa trobats a la Seu d'Urgell revelen que la ciutat exportava ceràmica a l'edat moderna
Dos forns de terrissa localitzats el 2024 al jaciment del Pati de les Monges de la Seu d'Urgell apunten que la ciutat era un centre productor i exportador de ceràmica cap a la resta del Pirineu entre els segles XVI i XVII. La troballa, totalment inesperada segons apunten els arqueòlegs, és la més rellevant de les set campanyes d'excavació que s'hi han dut a terme des del 2020 i situa la ciutat en un lloc destacat en la història ceràmica pirinenca d'època moderna. Coincidint amb la campanya arqueològica d'enguany, el jaciment s'obre al públic els dissabtes de juny amb visites teatralitzades pensades especialment per a famílies.
Els dos forns, localitzats durant excavacions dutes a terme l'estiu de 2024, funcionaven simultàniament i de manera complementària. Un servia per coure la ceràmica i l'altre per esmaltar-la. Al seu voltant s'hi han recuperat nombroses peces, principalment ceràmica d'ús quotidià com olles, plats i una llàntia. L'arqueòloga Carla Garrido, directora de l'excavació, explica que tot i que normalment els estudis es centren en les ceràmiques a la blava catalana o les de Manises, "la ceràmica de cuina, la d'ús quotidià, és la que tenia més sortida" a nivell comercial. El fet que els dos forns estiguessin junts i en funcionament paral·lel apunta, segons Garrido, a "una producció de terrissa a gran escala", molt probablement, relacionada amb exportació, nodrint la resta del territori pirinenc. Són, per ara, els únics forns d'aquest tipus i època localitzats arqueològicament al Pirineu, tot i que hi ha constància documental de la seva existència en altres indrets. Quant a la seva ubicació, al jaciment del Pati de les Monges, l'arqueòloga assegura que aquest era antigament un racó de la ciutat molt viu, que en marcava els límits i que agrupava altres gremis d'oficis, ja que també s'hi ha trobat abundant ferramenta en les darreres excavacions.
Coincidint amb la campanya d'enguany, el jaciment s'obre al públic els dissabtes de juny a les 19 hores amb visites guiades i teatralitzades conduïdes per la mateixa Garrido, que es poden reservar a través del lloc web de l'Espai Ermengol. "És una manera de donar a conèixer aquest jaciment a la població durant la fase d'excavació", afirma la directora de l'Espai Ermengol, Anna López, que destaca el format teatralitzat com una eina per apropar el context històric del jaciment a les famílies i al públic infantil. López valora positivament l'interès que estan despertant les visites entre la ciutadania i subratlla la importància d'apropar aquest patrimoni a la població. A banda de les visites obertes al públic, aquest estiu els infants participants en el Casal d'estiu municipal també podran explorar el jaciment i fer d'arqueòlegs en unes activitats que coordinarà la mateixa Garrido. La resta de l'any, el jaciment roman cobert per protegir-lo de les inclemències meteorològiques. De cara al futur, l'Espai Ermengol treballa en un projecte per adequar l'espai i convertir-lo en un mirador permanent.
El jaciment es va descobrir en el context d'unes obres per instal·lar una caldera de biomassa
Les excavacions al Pati de les Monges es remunten al 2020, quan enl'inici d'unes obres per instal·lar-hi una central de biomassa van sortir a la llum elements d'interès arqueològic que van obligar a reubicar-la. L'enclavament havia estat un convent de l'orde de Nostra Senyora de Lestonnac i, ja en època contemporània, va funcionar com a col·legi de monges i també com a hospital militar de rereguarda durant la Guerra Civil. A finals dels anys noranta va passar a ser de titularitat municipal, i va funcionar com a pati de l'escola i hi havia també una piscina. Des del 2020, les campanyes d'excavacions successives han anat destapant façanes de cases, un carrer empedrat i un baluard, entre altres elements.
La campanya d'enguany, coordinada per l'empresa Pirena Patrimoni amb quatre arqueòlegs i dos operaris, té com a objectiu ampliar la zona excavada al voltant dels elements ja descoberts. En aquest sentit, la directora de l'Espai Ermengol detalla que historiadors locals han fet molta recerca sobre el passat de la ciutat, però "era necessària la part arqueològica per contrastar-la". Aquesta, subratlla Ermengol, s'ha donat gràcies a l'aposta dels diferents governs municipals, que cada any destinen una partida del pressupost per poder continuar amb la recerca.