Jordi Jové: "el model cooperatiu ens fa més forts i garanteix el futur del sector ramader"

Jordi Jové, president d’Alcarràs Bioproductors, és una de les veus més reconegudes del sector ramader a Ponent. Des d’Alcarràs, impulsa un projecte cooperatiu que ha sabut transformar la gestió dels residus ramaders en una oportunitat per generar energia neta i valor afegit al territori. Amb la planta de compostatge i biogàs, Alcarràs Bioproductors s’ha convertit en un referent de la bioeconomia circular a Catalunya. En aquesta entrevista, Jové explica la trajectòria, els reptes i la visió d’un model que vol demostrar que sostenibilitat i viabilitat econòmica poden anar juntes.

Com neix la idea de crear una planta de biogàs i compostatge a Alcarràs?
La planta respon a una necessitat molt concreta: gestionar de manera eficient i sostenible els residus ramaders. Alcarràs té més de 12.000 hectàrees de terme municipal i una de les densitats més altes de ramaderia de Catalunya. El projecte neix per donar resposta al dia a dia dels ramaders i per revaloritzar les dejeccions, transformant-les en recursos útils com el biogàs o el biofertilitzant. Alhora, ens permet reduir emissions i contribuir a la lluita contra el canvi climàtic.

Per què vau optar per un model cooperatiu?
El model cooperatiu ens permetia sumar esforços i implicar directament els ramaders. Tots els socis d’Alcarràs Bioproductors han fet una aportació econòmica i això garanteix el compromís col·lectiu. Quan un posa diners en un projecte, vol que funcioni. No som una cooperativa formalment, però sí una societat amb la mateixa filosofia: col·laboració, implicació i retorn al territori.

No depenem de ningú: som autosuficients i això ens fa més forts

Quina ha estat la cronologia del projecte?
Fa més de quinze anys que a Alcarràs es parlava de fer una planta de biogàs. Però fins al 2017-2018 no es va consolidar la idea. Vam començar amb una planta de compostatge de 27.000 tones, que després vam ampliar fins a 56.000. Després vam veure que calia donar sortida també a la fracció líquida i vam apostar pel biogàs. Som dels primers a tenir una planta operativa perquè portem molts anys treballant-hi.

Com funciona el model econòmic?
El sistema és clar: nosaltres recollim les dejeccions de les granges, en fem el tractament i les transformem en productes de valor. Els ramaders paguen una petita part per tona gestionada, i la resta del cost es cobreix amb la venda dels biofertilitzants i de l’energia produïda. Les inversions són a llarg termini –parlem de 10 o 15 anys–, però el model és sostenible i els ramaders guanyen en tranquil·litat i seguretat.

Quin és l’impacte per als ramaders socis?
És enorme. Ara poden dir que tenen totes les seves explotacions regularitzades i autosuficients. No depenen de tercers ni de terrenys prestats. Això garanteix estabilitat i continuïtat a les seves granges i evita riscos econòmics. També reforça el sentiment de pertinença: tots sabem que aquest és un projecte compartit i del territori.

Del fem al futur: Alcarràs lidera la revolució del biogàs a Ponent

Quina és la situació actual del biogàs i el biometà?
Actualment venem l’energia elèctrica generada a la xarxa. Ens agradaria poder crear una comunitat energètica local, però la legislació no ho permet en zones rústiques. Per això treballem per produir biometà: a finals de 2025 disposarem del sistema de purificació i podrem injectar el gas a la xarxa. Això ens donarà més rendibilitat i estabilitat econòmica.

Com es revaloritzen els subproductes del procés?
El digestat que obtenim del biogàs es separa en fracció sòlida i líquida. La sòlida es porta a la planta de compostatge, on es transforma en biofertilitzant. La fracció líquida es tracta amb tecnologies avançades per concentrar els nutrients i obtenir sulfat amònic, que es pot vendre com a fertilitzant. L’aigua restant es podria aprofitar per al reg, barrejant-la amb aigua convencional. És un exemple clar de circularitat i aprofitament total dels recursos.

Quines altres iniciatives sostenibles teniu en marxa?
Apostem per l’energia solar, tant en cobertes com en projectes agrovoltaics, combinant cultius amb plaques solars. També instal·lem plaques flotants sobre basses de digestat per aprofitar espais que no tenen altre ús. El nostre objectiu és reduir emissions i optimitzar l’ús energètic del conjunt de les instal·lacions.

Com valoreu la relació amb l’administració i els centres de recerca?
La nostra experiència és positiva. Hem après que cal treballar conjuntament, no enfrontar-s’hi. Treballem colze a colze amb el Departament i amb universitats i centres de recerca per millorar processos i innovar. De fet, reclamem que el talent del país s’impregni del coneixement pràctic que tenim al territori: és així com evolucionarem junts.

Quin paper juga el BioHub quilòmetre zero en aquest model?
És una oportunitat immensa per al territori. Disposem d’instal·lacions i coneixement per avançar en bioeconomia i fomentar sinergies entre sectors. Tenim la meitat de la ramaderia i agricultura de Catalunya concentrada aquí, i hem d’aprofitar aquest potencial per revaloritzar els recursos agroindustrials locals.

Com pot inspirar el vostre projecte a d’altres comarques?
El model d’Alcarràs Bioproductors és perfectament replicable: cal col·laboració, comunicació i integració al territori. Quan expliques bé el projecte, quan obres les portes i fas pedagogia, la gent ho entén i ho valora. Nosaltres portem des del 2020 oberts i no hem tingut cap incidència. Això demostra que la transparència i el compromís són la millor base per créixer.

La veu autoritzada

Josep Ausàs, director general de l’IRTA

Quin paper té l’IRTA en relació amb projectes com el d’Alcarràs Bioproductors?
El que fem és recerca orientada a problemes del sector. No fem recerca per fer recerca. Ens interessa conèixer els reptes que tenen avui els ramaders i agricultors, i també intuir quins seran els reptes del futur. A partir d’aquí, orientem la nostra recerca per generar coneixement i donar-hi resposta.

Com es trasllada aquest coneixement a la pagesia i a projectes de bioeconomia?
Som molt actius en transferència. Fem més de 600 activitats cada any: jornades, cursos, formacions, butlletins… L’objectiu és clar: que cap resultat, nostre o d’altres, es perdi pel camí i arribi al sector. És la manera que iniciatives com la d’Alcarràs puguin aplicar tecnologies de compostatge o biogàs amb garanties, i que la recerca tingui un retorn real.

En un context global de creixement demogràfic, com s’entén la recerca en bioproductes?

Les necessitats d’aliments continuaran creixent, i una part molt important són les proteïnes. La proteïna animal continuarà sent bàsica, però cal complementar-la amb altres fonts. Aquí entren les proteïnes alternatives: vegetals, insectes, fermentacions de microorganismes, algues… Són línies que guanyaran rellevància i que encaixen amb la idea de bioeconomia: diversificar recursos, reduir pressions ambientals i generar nous productes sostenibles.

Quina és la visió de futur?

Cal buscar l’equilibri. L’exemple de la dieta mediterrània és molt bo: combinar proteïna animal i vegetal, i anar incorporant noves fonts. La bioeconomia és això: pensar en circularitat, sostenibilitat i diversificació. Per això estem tan connectats amb el sector: per assegurar que la innovació no es queda en un laboratori, sinó que es transforma en solucions concretes al territori.