Asaja i el Manifest del Gran Urgell reclamen aturar la votació del Canal d’Urgell
La modernització del Canal d’Urgell torna a situar-se al centre del debat agrari. A pocs dies de l’inici de la votació, prevista per al 21 de desembre, Asaja i el Manifest del Gran Urgell han demanat ajornar-la indefinidament per tal de introduir millores substancials en el projecte. Les dues entitats coincideixen que el país necessita modernitzar els regadius perquè el sector agrari continuï sent competitiu, mentre que alerten que el plantejament actual deixa massa interrogants oberts.
Demandes principals i qüestions pendents
En un comunicat conjunt, sindicat i moviment social remarquen que “cal resoldre una sèrie de qüestions per acceptar el projecte obertament”. Entre les demandes principals, subratllen la necessitat d’incrementar els ajuts destinats a moblar les explotacions agràries, especialment en un context de poca concentració parcel·lària i creixents dificultats econòmiques. També reclamen “transparència absoluta” sobre el futur de l’aigua sobrant que generarien les noves infraestructures.
Increment dels ajuts per a les explotacions agràries
La necessitat d’augmentar els ajuts a les explotacions agràries és un dels punts centrals en les reclamacions dels sindicats i moviments socials. Aquesta demanda es fa més urgent en contextos amb baixa concentració parcel·lària i la dificultat creixent pel manteniment econòmic dels productors.
Transparència sobre l’aigua sobrant
Una altra qüestió clau posa el focus en la necessitat d’una transparència total respecte a l’ús futur de l’aigua sobrant que s’espera generar amb el projecte. La gestió d’aquest recurs és un element crucial per assegurar la confiança en el procés.
Situació del conveni de modernització
Per altra banda, recorden que la votació arriba sense un conveni de modernització signat, només amb un esborrany “viu i no acordat” entre les parts. Aquest document, denuncien, no resol qüestions fonamentals: les garanties legals sobre la dotació d’aigua, la gestió dels excedents, el preu final que pagarien els regants o l’eventual fusió amb altres sistemes, com el Segarra-Garrigues. “Tampoc assegura ajuts efectius al mobiliari intern per a tothom, especialment pels petits productors i regants no professionals, que representen la majoria”, afegeixen.
Podeu descarregar el documents de les propostes de millores de les organitzacions agràries, clicant en aquest enllaç.
Controvèrsies i malestar en el sector
El malestar creix perquè, segons expliquen, el sector agrari no està disposat a assumir en solitari el cost d’una obra que el Govern considera “d’interès general”. I aquí planen les preguntes: si el benefici és col·lectiu, per què el finançament ha de recaure majoritàriament en les explotacions? Com es garanteix que l’aigua excedent no acabarà alimentant usos urbans, com el possible abastament de Barcelona, mentre el món rural suporta els costos?
Finançament i benefici col·lectiu
La qüestió del finançament és un dels punts més controvertits. El sector es pregunta per què, si el benefici és de caràcter col·lectiu, el cost ha de recaure principalment sobre els agricultors i les explotacions.
Irregularitats en el procés de convocatòria
A tot plegat, s’hi sumen les “irregularitats detectades” en el procés de convocatòria: manca d’unificació en l’aplicació de les ordenances per part de les col·lectivitats, intents de modificar el cens i inclusió de vot doble per a abastaments i salts hidroelèctrics. Uns fets que, asseguren, minen la confiança en el procés.
Parada temporal i condicions per avançar
En els darrers dies, organitzacions agràries —UP, JARC i ASAJA—, la Federació de Cooperatives Agràries i el Manifest del Gran Urgell havien acordat amb el Departament d’Agricultura una parada temporal per estudiar un conjunt de mesures. La petició ja ha estat traslladada formalment al conseller Óscar Ordeig, però la convocatòria de votació continua en peu.
Modernització com oportunitat històrica
Modernitzar el Canal d’Urgell és, per a molts, una oportunitat històrica. Però una oportunitat només és útil si ofereix garanties. Contràriament, alerten les entitats, avançar sense resoldre els dubtes podria posar en risc la viabilitat de moltes explotacions i agreujar la desconfiança d’un sector que ja treballa en condicions prou adverses.
Crida a la reflexió i garanties per al futur
El país necessita un camp fort, viable i respectat. Potser la clau és aturar-se un moment i replantejar el camí. Al capdavall, com recorden els impulsors de la demanda, “de trens en passa cada dia per l’estació; només hem de pujar al que ens dona garanties d’arribar al destí desitjat.”