Les poblacions dels països subdesenvolupats moren de gana. Les poblacions de països desenvolupats moren per excés d'alimentació. Cada cop és més freqüent l’obesitat en la infància, fins al punt de què es considera que la població infantil i juvenil són un grup de risc i clau per a la prevenció d’aquesta.
El sobrepès i l'obesitat són els factors de risc més grans per a una bona part de malalties cròniques, i és responsable del voltant del 80% de casos d'obesitat tipus II en adults, del 35% de casos de cardiopatia isquèmica i del 55% de casos d'hipertensió arterial en adults de països europeus. L'obesitat adquireix una dimensió especial sobre la constel·lació obesitat-diabetis-síndrome metabòlica. Hi ha evidència fins i tot que el sobrepès en adolescents incrementa el risc de patir malaltia arterial coronària a l'edat adulta. El sobrepès i l'obesitat són factors de risc per a malalties ortopèdiques com l'artrosi i per a determinats tipus de càncer (còlon, mama i endometrial). A més, té un efecte negatiu tant sobre la salut psicosocial com sobre la qualitat de vida personal.
L'obesitat adquireix una dimensió especial sobre la constel·lació obesitat-diabetis-síndrome metabòlica. Hi ha evidència fins i tot que el sobrepès en adolescents incrementa el risc de patir malaltia arterial coronària a l'edat adulta.
L'obesitat és una malaltia del metabolisme energètic de caràcter crònic, amb un component genètic i un component ambiental que determinen un disbalanç entre la ingesta de calories i la despesa energètica a favor del primer. Es caracteritza per un excés de greix corporal amb un augment del pes i del volum corporal. Tant la composició dels aliments com la riquesa i l'accessibilitat fan que l'energia ingerida superi la demanda metabòlica. Una demanda també reduïda per les condicions ambientals en què es desenvolupa la vida dels infants i joves. Els aliments rics en greix (que augmenta la palatabilitat i transferència de sabor i aroma) que per ser assequibles són industrialment produïts a base de greixos (saturats i trans) d'un cost menor que els tradicionals (monoinsaturats i cis), i l'aparició de aliments amb sucres d'absorció ràpida (dolços) davant dels d'absorció lenta (midons) no compensen la pobresa proteica relativa de la dieta dels nostres joves.
D'altra banda, la despesa d'energia dels joves i els nens és escassa, malgrat que hi hagi multitud d'activitats extraescolars, ja que el joc amb moviment, tan habitual i prolongat en èpoques menys desenvolupades, està reduït al mínim, substituït pels jocs sense moviment (d'ordinador o consola, o treball escolar per a casa o activitat extraescolar sense despesa de calories).
Els hàbits alimentaris del món occidental es caracteritzen, des d'un punt de vista quantitatiu, per un consum excessiu d'aliments, superior a les ingestes recomanades quant a energia i nutrients per al conjunt de la població, i des d'un punt de vista qualitatiu, per un tipus de dieta rica en proteïnes i greixos d'origen animal.
Actualment la dieta de nens i adolescents es caracteritza per ser desequilibrada i excessivament calòrica. En general, els nens prenen més quantitat d'aliments que necessiten i la seva alimentació és rica en greixos, sucres senzills i, en conseqüència, en calories.
Tot i que la dieta mediterrània és considerada una de les més saludables, les condicions socials familiars (la família és el context en què es generen els hàbits alimentaris, reforçats en l'àmbit escolar) i els nous estils de vida, que han condicionat l'organització familiar, juntament amb el desenvolupament de tecnologies molt avançades a l'àrea agroalimentària, ha posat a disposició dels consumidors els anomenats “fast food”. D'altra banda, hi ha una pressió important del mercat i la publicitat que condiciona d'una manera definitiva els hàbits de la població, especialment de nens i adolescents. Actualment la dieta de nens i adolescents es caracteritza per ser desequilibrada i excessivament calòrica. En general, els nens prenen més quantitat d'aliments que necessiten i la seva alimentació és rica en greixos, sucres senzills i, en conseqüència, en calories. Hi ha un gran consum de preparats precuinats i dolços i un consum insuficient de verdures, llegums, fruites i peix. A aquesta circumstància s'uneix el fet generalitzat que molts nens i adolescents ometen l'esmorzar, un dels àpats més importants del dia, directament implicat en la regulació del pes.
A més hi ha certs errors d'hàbits en alimentació i de coneixement entre els progenitors que afavoreixen l'augment de pes dels nens, com l'obsessió de molts pares perquè el seu fill s'ho mengi tot (moltes vegades menjar en excés), convertir el menjar en premi o càstig per algun comportament, premiar la bona conducta amb llaminadures o altres aliments calòrics, festejar els mínims esdeveniments de la vida del nen amb un festí, permetre el consum gairebé diari de llaminadures i altres productes poc convenients, i recórrer amb freqüència a la preparació de plats precuinats per la manca de temps. A més, l'estil de vida actual és sedentari. La majoria d'activitats giren al voltant de la televisió, l'ordinador i els videojocs, i sovint es realitzen consumint aliments calòrics com patates fregides, dolços, llaminadures, salats o crispetes. Els nens han disminuït considerablement l'activitat física en jocs a l'aire lliure, excursions, esports, etc., a més de les poques hores destinades a les escoles a l'educació física.
Per tot això és important que els nostres nens i adolescents aprenguin a alimentar-se de forma correcta i equilibrada. Les necessitats energètiques estan condicionades pel creixement i l'activitat física.
Per tot això és important que els nostres nens i adolescents aprenguin a alimentar-se de forma correcta i equilibrada. Les necessitats energètiques estan condicionades pel creixement i l'activitat física. En aquesta etapa, una restricció energètica pot provocar un retard en el creixement i la maduració corporal, encara que, al nostre medi, la realitat és que la ingesta calòrica és superior a les necessitats derivant en un problema d'obesitat important.
En aquestes edats les necessitats de proteïnes són molt elevades per fer front al creixement i al desenvolupament muscular, especialment al sexe masculí. El percentatge del total de calories ha d'assolir el 15% i no ha de baixar mai del 12%. En aquest sentit, les proteïnes totals han de contenir prou percentatge de proteïnes d'alt valor biològic (riques en aminoàcids essencials).
El percentatge ideal d'aportació calòrica derivada dels hidrats de carboni ha de ser d'un 55-60%. Els sucres senzills no han de sobrepassar el 10-12% de l'energia total que proporcionen els carbohidrats.
Es recomana que la ingesta de fibra sigui de 25 g/dia. En nens petits es pot estimar sumant-li 5 g a l'edat del nen. A l'adolescència s'ha de mantenir una bona ingesta de fibra (30-35 g/dia) a partir de cereals integrals, llegums, fruites, verdures i hortalisses.
Es recomana que la ingesta de fibra sigui de 25 g/dia. En nens petits es pot estimar sumant-li 5 g a l'edat del nen. A l'adolescència s'ha de mantenir una bona ingesta de fibra (30-35 g/dia) a partir de cereals integrals, llegums, fruites, verdures i hortalisses.
Els greixos poden aportar entre 30-35% de l'energia total de la dieta, tot i que cal tenir en compte que la ingesta d'àcids grassos essencials es cobreix amb percentatges molt inferiors. Pel que fa als àcids grassos es distribuiran en àcids grassos saturats (7-8% de l'energia), àcids grassos monoinsaturats (15-20%) i àcids grassos poliinsaturats (7-8%). La ingesta de colesterol no ha de superar els 300 mg/dia.
D'altra banda, els greixos trans no han de superar el 2% del total d'àcids grassos ingerits. Els aliments amb quantitats rellevants d'àcids grassos trans són els aperitius salats (colometes o patates fregides), productes precuinats (empanadillas, croquetes, canelons o pizzes), galetes, margarines i brioixeria industrial.
Les vitamines del grup B estan lligades al metabolisme energètic, per la qual cosa les seves necessitats seran altes en els adolescents que facin activitat física (la ingesta màxima tolerable és de 20 mg/dia). La vitamina C és molt controvertida i el seu nivell d'ingesta mínima recomanada ha anat augmentant els darrers anys, passant de 60 mg/d a 75 mg/d. La ingesta màxima tolerable és de 2.000 mg/d. Els folats es necessiten en dosis d'almenys 400 mcg/d, fet que implica un consum de fruites i vegetals d'uns 400 g al dia. La vitamina D pot ser deficitària en els adolescents del nostre país, en particular en aquells amb baixa exposició a la llum solar (la ingesta màxima tolerable és de 50 mcg/dia). La vitamina A no sol presentar problemes en adolescents del nostre entorn. Els requeriments són de 900 mcg/d en barons i 700 mcg/d en noies. La ingesta màxima tolerable és de 2.800 mcg/d. De vitamina E cal 15 mg/d sent la ingesta màxima tolerable de 1.000 mg/d. Quant a la vitamina K, les necessitats són de 75 mcg/d, no estant establerta la ingesta màxima tolerable.
És important assegurar la ingesta de zinc durant l'adolescència, ja que és imprescindible per al creixement i la maduració sexual.
Pel que fa als minerals, les necessitats de calci són màximes en les etapes de creixement, cosa que suposa, almenys, 1.300 mg/d. La seva ingesta és important per aconseguir una mineralització correcta dels ossos i un capital ossi suficient per prevenir l'aparició de l'osteoporosi a l'adult (aproximadament el 45% de la massa òssia s'assoleix durant l'adolescència). Per assegurar aquestes necessitats, cal consumir uns 700 ml de productes lactis al dia (en part baixos en greix). La deficiència de ferro és la causa més habitual d'anèmia al nen. Així mateix, a l'adolescència els requeriments de ferro són elevats tant en homes com en dones (uns 11 mg/d en homes i sobre els 15 mg/d en les noies). Per complir aquests requeriments és convenient conèixer les formes absorbibles de ferro als aliments (sang, vísceres, carns vermelles, mol·luscs), així com els avantatges del consum d'aliments rics en vitamina C (cítrics) quan s'ingereixen aliments rics en ferro poc absorbible (lleguminoses). És important assegurar la ingesta de zinc durant l'adolescència, ja que és imprescindible per al creixement i la maduració sexual. A més, està relacionat amb la síntesi de proteïnes i, per tant, amb la formació de teixits. Els adolescents necessiten el iode per al funcionament normal del tiroide i per a la producció de les hormones tiroïdals. La ingesta de iode al dia es considera que ha d'estar sobre els 150 mcg (la ingesta màxima tolerable és de 1.100 mcg/d). El fluor és un mineral essencial per a la vida, la salut i la reproducció. Les necessitats diàries s'han establert en 2 a 3 mcg/dia a aquestes edats, i la ingesta màxima tolerable és de 5 a 7 mcg/d. D'altra banda, la ingesta de sodi és excessiva i ha de disminuir a nivells inferiors a 6 g/dia.
L’altre pilar fonamental per a la prevenció de la obesitat infantil és l’activitat física. L’activitat física té una sèrie d’efectes positius a destacar.
En primer lloc, la reducció i manteniment posterior del pes, especialment si s'associa amb una dieta adequada. L'activitat física també contribueix a la prevenció de l'excés de pes i l'obesitat, tant en nens com en adults. També disminueix el dipòsit de greix abdominal.
En segon lloc, efectes sobre l’aparell locomotor com l’augment de la densitat òssia, augment de la massa muscular i maduració i creixement corporal normal.
En tercer lloc, efectes sobre l'aparell cardiovascular i el metabolisme, com ara la prevenció global de malalties cardiovasculars com la hipertensió arterial, la millora del perfil lipídic, millora de la sensibilitat a la insulina, el metabolisme de la glucosa i el control metabòlic en diabètics.
En quart lloc, efectes psicològics positius com l’augment de l'autoestima o la disminució de l'ansietat i la depressió.
Els hàbits que s'adquireixen durant la infància tendeixen a mantenir-se la resta de la vida, per això és important ensenyar els nens a tenir un estil de vida saludable des que són petits.
Els hàbits que s'adquireixen durant la infància tendeixen a mantenir-se la resta de la vida, per això és important ensenyar els nens a tenir un estil de vida saludable des que són petits. S'ha de començar per una bona alimentació des que són nadons, i inculcar-los l'amor per l'activitat física des dels 2 anys com a simple joc i més tard desenvolupar-lo com una disciplina. És important que el nen gaudeixi amb allò que fa, respectar els seus gustos i les seves condicions físiques. Els nens i els adolescents necessiten almenys 60 minuts d'activitat física de moderada a intensa la majoria dels dies per mantenir una bona salut, un bon estat físic i tenir un pes saludable durant el creixement. S'inclouran anar caminant o amb bicicleta a l'escola, jocs durant els esbarjos escolars o activitats programades com l'educació física i els esports. Cal estimular els pares a limitar el temps de pantalla (televisió, videojocs, ordinadors…) a menys de 2 hores diàries i substituir les activitats sedentàries amb altres que requereixin més moviment. Els pares han de tractar de ser models d'estils de vida actius i estimular els nens a augmentar l'activitat física.
En resum, la lluita contra l'obesitat i l'excés de pes requereix una acció conjunta de tots els elements implicats: família, entorn educatiu, comunitat, entorn sanitari, autoritats i el propi individu, i que se centra fonamentalment en l'augment del temps dedicat a l'exercici físic i a la modificació dels hàbits alimentaris. No és un camí fàcil, però aquestes dificultats són les que han de suposar l'estímul més important per fer l'enorme esforç que suposa la lluita contra l'excés de pes i l'obesitat en les edats més primerenques de la vida.
Dra. Lidia Puyals Boix
Metge general. Màster en medicina de l’esport
