En aquest any 2024, encetem una legislatura nova i renovada, en què el Govern que la lidera i els grups parlamentaris que li donem suport volen aprofundir les polítiques iniciades en el mandat anterior a favor dels drets i les llibertats de la ciutadania, en un món que, com diu el primer secretari del PSC, Salvador Illa, viu un “canvi d’època”, amenaçada arreu per moviments polítics reaccionaris sota el signe d’una ultradreta que, a casa nostra, adopta la pell d’un neofranquisme ultraliberal que ja contamina el quefer d’un partit tan important com el PP.
Així s’han d’entendre les contínues referències d’alguns dels seus dirigents al fantasma d’un extemporani comunisme –cal suposar que amb els germans francmasons sota l’influx d’una agenda globalista impulsada per un actualitzat Contuberni de Múnic–, i al mantra d’una llibertat que de facto han demostrat defensar només per als que se la poden pagar. El credo de la unitat nacional i els valors tradicionals catòlics, que ni ells es creuen ni practiquen, completa la seva impostura. En aquest sentit, avui comprovem que les manifestacions en contra d’una proposta de llei d’amnistia, sobre la qual, per cert, es va erigir l’antiga democràcia atenenca, i també la nostra, era l’excusa catalitzadora de la seva negativa a reconèixer la legitimitat de la majoria parlamentària emanada de la voluntat popular expressada el passat 23 de juliol.
Per això, l’anàlisi de la realitat política no es pot reduir a una polarització tramposa, escollida com la paraula de l’any 2023, perquè no estem davant de dos pols oposats i simètrics, sinó d’una praxi política cridanera, populista i irresponsable, a la qual fa uns anys anomenàvem crispació i que avui es veu reforçada com la vertadera amenaça contra la democràcia i els principis fonamentals que la sustenten. I és contra aquesta política lesiva a què, en el seu discurs d’investidura, el president Pedro Sánchez convidava a alçar, no pas un mur entre ciutadans, segons la manipulació efectuada pels corifeus de la dreta, sinó “un mur de democràcia i convivència”.
Contra l’amenaça regressiva de dins i de fora de la política, ens cal més democràcia, això és: institucions fortes, un sistema profundament democràtic i un Estat més just i social, que aporti seguretat a la seva ciutadania, sobretot a la més vulnerable. Com va escriure Amartya Sen, premi Nobel d’Economia, a La idea de la justícia, necessitem institucions que siguin capaces de “promoure la justícia a través de la millora de les llibertats i el benestar de les persones”. A més de tramitar el projecte de llei orgànica de representació paritària i presència equilibrada de dones i homes, el primer aprovat pel Consell de Ministres, van en aquest sentit les polítiques impulsades pel Govern per a aquest 2024, un temps marcat pels efectes de la inflació, la crisi climàtica i les guerres d’Ucraïna i Gaza i la consegüent inestabilitat a l’Orient Mitjà.
Aquestes mesures es basen, entre d’altres, en revaloritzar les pensions amb l’IPC, protegir els treballadors amb el Salari Mínim Interprofessional i els col·lectius vulnerables en matèria de desnonaments i subministraments energètics, mantenir la gratuïtat o els descomptes en transport públic, prorrogar les mesures de rebaixa fiscal en aliments i energia o de retirada gradual de les que afecten a l’electricitat i el gas davant la caiguda dels preus, el manteniment de les deducions de l’IRPF per a la rehabilitació d’habitatges, la reducció dels mòduls d’IRPF i IVA per a autònoms, agricultors i ramaders, mentre es graven els beneficis extraordinaris de les energètiques i els bancs, a la vegada que es creen nous incentius per a inversions estratègiques vinculades a projectes industrials i de descarbonització del sistema productiu.
Protecció social, prosperitat justa i responsabilitat fiscal són eixos fonamentals que defineixen les democràcies avançades i les polítiques que especialment promou la socialdemocràcia. Encara són vigents els principis que defensava l’SPD de Willy Brandt, el 1959, quan el seu programa establia que “l’Estat ha de crear les condicions necessàries perquè l’individu pugui desenvolupar-se en un marc de lliure autoresponsabilitat i compromís social”, fent ver el desig del teòric Jon Rawls en pensar “la societat com un just sistema de cooperació”, davant el campi qui pugui que promou la dreta amb l’alè ultra, malauradament ja indestriable
També s’habiliten mesures de les confederacions hidrogràfiques per paliar els efectes de la sequera i es donen continuïtat a les polítiques de suport a la indústria renovable, autoconsum i cogeneració. I tot això s’ha de fer amb les necessàries polítiques de consolidació fiscal per reduir el dèficit i el deute públics, que són les que, en el marc de la UE, ens permeten finançar els serveis de l’Estat del benestar, com la sanitat, l’educació o les pensions, alhora que aporten sostenibilitat i credibilitat al sistema.
A més, en aquesta legislatura, com va anunciar el president a la seva investidura, hem d’impulsar un gran pacte per la Salut Mental, un nou Estatut dels Treballadors, una sanitat i una educació pública de qualitat, la transició ecològica, més finançament per a la investigació científica, una llei de Drets Culturals, una llei d’accés a serveis públics bàsics per a municipis petits, una política de promoció de l’habitatge públic de lloguer assequible, els drets del col·lectiu LGTBI i de les dones, el reforç de la lluita contra la violència masclista i del Sistema Nacional de Dependència, i una Estratègia Nacional d’Alimentació per fomentar el treball rural i millorar la qualitat de l’alimentació.
Aquest mandat afrontarà també, a la nostra demarcació, els reptes relacionats amb el nou Pla d’assegurances agràries, recentment aprovat, l’aplicació de la nova PAC a través del Pla Estratègic Nacional, després del seu primer any, i de les polítiques iniciades a l’anterior mandat pel repoblament de les zones rurals i el desenvolupament de l’estratègia de turisme sostenible. Seguirem de ben a prop les mesures de vertebració territorial i de mobilitat a través dels projectes de la N-260, l’impuls de l’eix pirinenc amb el conveni pendent de tancar amb la Generalitat, i els diversos projectes que afecten la N-230, avui en marxa, per fer viable la seva millora a través d’un model sostenible amb el territori i segur per als seus usuaris.
Protecció social, prosperitat justa i responsabilitat fiscal són eixos fonamentals que defineixen les democràcies avançades i les polítiques que especialment promou la socialdemocràcia. Encara són vigents els principis que defensava l’SPD de Willy Brandt, el 1959, quan el seu programa establia que “l’Estat ha de crear les condicions necessàries perquè l’individu pugui desenvolupar-se en un marc de lliure autoresponsabilitat i compromís social”, fent ver el desig del teòric Jon Rawls en pensar “la societat com un just sistema de cooperació”, davant el campi qui pugui que promou la dreta amb l’alè ultra, malauradament ja indestriable.
Amador Marqués Atés, diputat del PSC al Congrés per Lleida, Pirineu i Aran
