La Seu d’Urgell va ser l’escenari, el Divendres Sant 29 de març, de la tradicional Processó del Sant Enterrament, que es duu a terme al vespre del Divendres Sant, amb una alta participació i un gran nombre de visitants, que amb els armats i la desfilada de 10 passos, la converteix en la més important del Pirineu.
Aquesta manifestació, de llarga tradició entre les famílies i veïns de la ciutat i comarca, és considerada com una de les més rellevants de tot Catalunya, i remonta els seus orígens a l’any 1603.
La Processó, que compta amb la participació de diversos col·lectius ciutadans, fou presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives. També hi va participar la Corporació Municipal, encapçalada per l'alcalde de la ciutat, Joan Barrera, així com dels representants d’altres institucions.
Les processons a l’Alt Pirineu
Les processons, els via crucis i les desfilades de soldats romans -armats, manaies- són manifestacions de la cultura popular religiosa, abundants en l'àmbit catòlic, en les quals una imatge d'un sant, la Mare de Déu o de Jesús, sols o representant una escena, que són portats en un lloc de culte (ermita, església). Si bé el seu origen és a l'Edat Mitjana, la seva proliferació es deu al Concili de Trento. Després del Concili Vaticà II, la celebració de processons va anar decaient fins a la seva pràctica desaparició. Als anys vuitanta es viu una revifalla del fenomen, amb la recuperació de moltes processons i amb la incorporació de noves advocacions.
Diversos municipis de l’Alt Pirineu conserven any rere any la tradició de les processons de Setmana Santa, com ara Esterri d’Àneu, que celebra la processó dels Armats. Al Pallars Sobirà hem de remarcar també la Processó de Divendres Sant amb desfilada dels Armats de Tírvia. Al Pallars Jussà, la processó de Talarn, on els veïns del municipi es bolquen per seguir una tradició que ja compta amb més de 200 anys d'història. A l’Alt Urgell, la processó de la Seu d’Urgell, està molt arrelada i s’ha consolidat com la més important de tot l’Alt Pirineu i com una de les més rellevants de tot Catalunya. A Oliana, la processó dels Armats va sortir per primera vegada l'11 d’abril de 1879, divendres Sant, i segueix celebrant-se amb molta participació. La processó del Sant Enterrament de Puigcerdà és l'acte més multitudinari de la Setmana Santa a la Cerdanya. Bossòst és l’únic municipi aranès que ha conservat les processons de Setmana Santa, de les quals tenim constància, almenys, d’ençà de 1879
La processó dels Armats d’Esterri d’Àneu
Després de 27 anys d'interrupció, l'any 1992 es reprenia l'escenificació dels Armats d'Esterri d'Àneu, que representen la mort de Jesucrist a la creu. A Esterri, els armats són una comparsa singular que no tenen res a veure amb els estols dels soldats romans. La seva vestimenta és el resultat d'una barreja entre diferents personatges. Per aquest motiu, els armats reben el qualificatiu de 'jueus romans'. La processó dels Armats d'Esterri d'Àneu suposa una trobada entre els habitants de les Valls d'Àneu, que viuen intensament la celebració, i els visitants que es veuen atrets per una tradició que recorda la història de la zona.
En el seguici religiós hi prenen un protagonisme especial les dues fileres de romans, armats i dirigits pel capità. Els acompanya la samaritana i, al final, Jesús, el sepulcre i les tres Maries. La peculiaritat d'aquesta processó ve donada per la vestimenta dels soldats, que no té res a veure amb la dels romans, ja que els armats duen un cosset i un faldellí de colors molts vius, unes mitges blanques, unes espardenyes i un casc propi dels guerrers medievals del qual hi pengen un gran nombre de cintes de colors i està coronat per un gros pom de flors. Els armats porten una llança llarga i grossa que repica a terra marcant el pas.
Enmig dels armats camina una noia que fa de samaritana amb un càntir. Darrere d'ella hi va el pas de fusta de Jesús de Natzaret, la Dolorosa i el sepulcre flanquejat per dos armats dansaires. Clouen el seguici religiós les tres Maries, també representades per noies.
Originalitat de la Setmana Santa a Tírvia
L'Enric Farreny i la Dolors Sistac ressenyen «l'originalitat i profunda força» de la Setmana Santa tirviana. Gents de totes les poblacions i valls veïnes fan cap al poble per participar dels oficis i cerimònies, dels quals participa tot el poble, convertint la Setmana Santa en una mena de «drama sacre». La tradició d'anys fa que «en el compliment dels diferents càrrecs per determinades famílies o individus» s'exposin i tot «al portal de l'església prèvia consulta dels interessats».
L'entrada dels armats a l'església parroquial de Tírvia per Dijous Sant després de la missa vespertina en constituïa el primer gran espectacle: «Aquests irrompen en el temple en dues files, amb llur capità Alexandre al front, fent rebotar les llances contra el sol enllosat tot avançant vers el Monument, davant del qual després d'algunes evolucions resten dos en acte de guàrdia, mentre els altres tornen a sortir. Cada vegada que hi rellevament de la guàrdia, n'entren altres dos amb el capità fent sorollar les llances». La tropa romana de Tírvia venia constituïda per deu armats, un capità i un timbaler. La peça més característica n'eren els calçotets blancs apelfats, encara que tota la resta de l'abillamenta també té sa gràcia. Especialment, el timbaler, «que porta un mantó de Manila, fulard i garrotera o lligacama». Tot plegat, fruit de la inventiva popular amb els materials que tenien més a l'abast.
Els Armats d'Oliana
Es parla de la seva fundació sobre el 1850, data que, fins el 2010 podríem donar per bona, degut a la manca d'informació sobre els inicis de la formació. Degut a una troballa, podem assegurar que els Armats apareixen per primera vegada l'11 d’abril de 1879, divendres Sant, en el llibre de comptes de la Confraria de Sant Josep, Els armats inicialment eren gestionats per la “Confraria de Sant Josep”, fundada el mateix any. Aquest moviments foren iniciat per Josep Berenguer, rector d'Oliana i fidel devot al mateix Sant.
En els inicis dels Armats, portaven una vestimenta similar a l'actual, capa, faldilla, samarreta, sabatilles de betes, llança, armadura i casc, aquest fabricats al mateix poble d'Oliana, amb un motlle de guix i amb capes de paper de la revista de l'alta societat La Formiga d'Or. “La hormiga de oro”. Antigament els actes dels Armats s’iniciaven el Dijous Sant a la tarda durant l’ofici de Tenebres. Tota la mainada anava a l’església a “matar jueus”, fent soroll, i els Armats feien veure que queien morts a terra. Després d’aquesta funció, els Armats feien guàrdia per parelles al monument, per torns el dijous i el divendres. El Divendres Sant, de matinada, passaven pel poble despertant a tots els veïns. Es recorda especialment en Josep Puig i Grau, en Xotet, que passava amb el tambor a fer la despertada pels carrers. La canalla li cantava “Xot, Xotet, alça la cama i tira’t un pet” i ell tot content alçava la cama.
Els Armats, durant el matí del Divendres Sant, feien i fan un recorregut pels diferents carrers del poble, i en acabar tornaven a fer guàrdia al monument fins a la nit on encapçalaven la processó del Silenci. Ara per ara la guàrdia al monument s’ha perdut. La cohort està formada per 19 membres: el capità, l'abanderat, el tamborer i 16 soldats.
Viacrucis i Sant Enterrament a Talarn
Els veïns de Talarn es bolquen per seguir una tradició que ja compta amb més de 200 anys d'història. Més de 100 persones participen a la processó del viacrucis i a la del Sant Enterrament. L'Ajuntament ha presentat una sol·licitud per ser declarada festa patrimonial d'interès nacional. La població sencera de Talarn es bolca per seguir les tradicions de Setmana Santa. Més de 100 veïns i veïnes, en un poble de 300 habitants, fan d'actors per un dia i participen tant a la processó del Viacrucis, al matí, com a la nocturna del Sant Enterrament.
Processó del Sant Enterrament de Puigcerdà
La processó del Sant Enterrament de Puigcerdà és l'acte més multitudinari de la Setmana Santa a la Cerdanya. La processó compta amb la Creu, i cinc passos, els Improperis, la Pietat, el Sant Sepulcre, la Dolorosa i el Natzarè. Els passos que formen la processó surten de l'església i passen pel carrer d'Alfons I, Cerdanya, Escoles Pies i plaça de Cabrinetty. D'aquí puja un tram del carrer de Querol, fins a l'ajuntament, i segueix un tram del carrer d'Alfons I, per sortir al carrer Major. D'aquí se’n va fins a la plaça de Santa Maria, on té lloc la trobada del Natzaré i la Dolorosa. Després la processó baixa pel carrer d'Espanya i la cruïlla d'Alfons I, per arribar altre cop a l'església.
A Bossòst, l'única processó de l'Aran
A causa de les inclemències del temps, Bossòst ha hagut de suspendre la processó del Sant Enterrament. Bossòst és l’únic poble aranès que ha conservat les processons de Setmana Santa, de les quals tenim constància, almenys, d’ençà de 1879. Unes processons estimades pels veïns i veïnes, en què hi participen més de 200, i reconegudes arreu. Gràcies a l’esforç de la seva associació, cada any podem assistir a les de Divendres Sant i Diumenge de Pasqua, en un esdeveniment molt consolidat i ampliat els últims temps.
A l’Alta Ribagorça destaquen els Via Crucis de Barruera, Durro, Boí i Vilaller.
