08:26h. Divendres, 19 Gener de 2018

Mor a 101 anys Càndida Majoral, una de les últimes trementinaires

Havia nascut el 1917 a Cornellana en el si d’una família dedicada a la collita i la venda d’herbes remeieres

La família de cal Tamastim. La Càndida, dreta al mig. Cornellana, primers anys de la dècada de 1930. Foto Arxiu Cal Peret
La família de cal Tamastim. La Càndida, dreta al mig. Cornellana, primers anys de la dècada de 1930. Foto Arxiu Cal Peret

Càndida Majoral i Majoral, una de les últimes trementinaires encara vives, va morir el passat 4 de gener a Sant Julià de Lòria a pocs dies de complir els 101 anys d’edat. Havia nascut a cal Peret de Cornellana, a la vall de la Vansa i Tuixent, el dia 2 de febrer de 1917, i ja de molt petita va començar a acompanyar la seva mare, Maria Majoral, en els seus viatges a peu per gran part de Catalunya a vendre herbes medicinals, trementina, olis i altres remeis tradicionals.

Càndida Majoral era la petita de tres germanes. Les altres dues, la Maria i la Rosa, també havien anat pel món amb la mare, una tradició que continuaria amb algunes de les netes i que faria que la mare de la Càndida acabés sent popularment coneguda com la trementinaire de les nenes rosses. La Càndida va fer de trementinaire fins poc abans de casar-se, però la mare va continuar l’ofici fins gairebé els 70 anys.

El testimoni de la Càndida, juntament amb el d’altres extrementinaires, ha estat essencial per a l’elaboració dels estudis etnogràfics que s’han fet els darrers anys sobre l’antic ofici de les dones de la vall de la Vansa i Tuixent, entre els quals destaca Dones que anaven pel món, de l’antropòleg Joan Frigolé (Departament de Cultura, Barcelona, 2005). El 2011 va ser distingida amb el premi Trementinaire d’Honor que s’atorga cada any amb motiu de la Festa de les Trementinaires.