Amb les falles de Durro torna, aquest divendres, la Baixada de Falles del Pirineu, les festes del foc, patrimoni cultural immaterial de la Humanitat. Per celebrar el Solstici d'Estiu, augurar bones collites i espantar els mals esperits, diversos pobles del Pirineu celebren unes festes rituals que tenen el foc com a protagonista. Pels voltants de Sant Joan, quan es fa fosc, una corrua de foc baixa de la muntanya fins al poble. Són els i les fallaires que, amb la torxa encesa a l'espatlla, entre música i gran expectació, porten els bons auguris.

Durro i la Pobla de Segur enceten la temporada

Durro i la Pobla de Segur donaran, aquesta setmana, el tret de sortida a la temporada de falles. A Durro els fallaires baixen de l'ermita de Sant Quirc i centenars de visitants els esperen al poble, des d'on han gaudit de la serp de llum que fan les torxes en baixar per la muntanya. A prop del poble s'hi uneixen els participants més joves. I és que a Durro les falles només les baixen la gent que a poc a poc va aprenent la tradició, edició rere edició.

La festa de la Pobla de Segur, que es remunta a fa més de 70 anys, compta amb 160 joves. És una tradició que es fa en honor a la Verge de Ribera, patrona del municipi. Els fallaires, quan es fa fosc comencen a baixar des de la muntanya de Santa Magdalena. En arribar al poble, les pubilles, els esperen amb un ram de flors i un traguet de vi. A continuació, en parelles, recorren els carrers de la Pobla fins a la plaça de la Pedrera on llencen la torxa a la foguera. 

Després de l’èxit de les dos primeres baixades de falles d’Alàs, inspirada per una troballa documental de l’any 1543 que caracteritzava les falles d’aquesta població com les més antigues del Pirineu català, el poble d’Alàs treballa per a una nova edició amb l’objectiu per consolidar aquesta celebració dins del calendari anual de les festes del foc del solstici als Pirineus, com a referent únic, a dia d’avui, a la comarca de l’Alt Urgell.

Festa d'Eth Haro i d'Eth Taro

Les poblacions araneses de Les i Arties celebren la revetlla de Sant Joan amb una festa mil·lenària que sorgeix d’antigues tradicions celtes vinculades a la purificació: la crema d’un gran avet, el Taro o l’Haro, a la plaça del poble. A Les, aquesta celebració és el punt de partida de les festes patronals. A Arties, el Taro s’arrossega pels carrers del poble enmig de música, cants i salts per damunt de les flames fins a l’ajuntament.

La cremada de falles a Andorra

La cremada de falles a Andorra se celebra pel solstici d’estiu en dues dates diferents: el 23 de juny, per la revetlla de Sant Joan, es pot gaudir de la festa a Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria, Escaldes-Engordany i Encamp; mentre que el 28 de juny, per la revetlla de Sant Pere, arriba el torn a la Parròquia d’Ordino.

És una tradició que reforça el sentit de pertinença, la identitat i la cohesió social, alhora que promou la solidaritat, la integració i el diàleg entre generacions a través de la celebració d’una festa molt arrelada en la comunitat.

Calendari de Falles 2023

A l’Alta Ribagorça, hi ha previstes falles a Durro (16 de juny), el Pont de Suert, Boí, Casós i Vilaller (23 de juny), Senet (24 de juny), Barruera (2 de juliol), Erill la Vall (8 de juliol), Taüll (14 de juliol), el Pla de l’Ermita (21 de juliol) i Llesp (22 de juliol).

A la Pobla de Segur (17 de juny)

Al Pallars Sobirà es faran falles a Isil i Alins (23 de juny), València d’Àneu (1 de juliol) i Alós d’Isil (8 de juliol). 

A la Val d’Aran, la Crema deth Haro se celebra a Les. A Arties (Naut Aran), la crema del Taro, que es beneeix i s’arrossega per tot el poble fins a la casa de l’alcalde. Les dues festes tenen lloc el dia 23 de juny.

Per últim, a l’Alt Urgell, les falles d’Alàs i Cerc tindran lloc el 23 de juny. 

Les Falles del Pirineu, Patrimoni Immaterial de la Humanitat

Des de l'1 de desembre del 2015, les Falles són Patrimoni Immaterial de la Humanitat, tal com ho va decidir el comitè intergovernamental de la UNESCO reunit a Namíbia. Una declaració llargament esperada pels impulsors de la candidatura. Aquesta, sota el nom oficial de les Festes del Foc del Solstici d’Estiu dels Pirineus, aplegava un total de 63 festes del Principat, d’Occitània, d’Andorra i de la Franja de Ponent. La transversalitat (la candidatura comptava amb el suport oficial de tres estats) i la gran implicació dels organitzadores de les falles, que van aportar nombrosos materials i testimonis, van sert molt valorats pels representants de la UNESCO.

Troncs de grans dimensions, boles que es fan giravoltar, torxes... són moltes les varietats de falles que es practiquen als Pirineus Occidentals. Totes elles espectaculars, d’una gran bellesa visual i, també, amb un mateix denominador comú: el fet de ser Patrimoni Immaterial de la Humanitat.