El Departament de Cultura celebra el Dia Internacional de les Dones, que té lloc demà, 8 de març, amb activitats arreu de Catalunya. Museus, monuments, jaciments, arxius o centres del Consorci per a la Normalització Lingüística ofereixen, al llarg de tota la setmana, activitats específiques per donar visibilitat a la dona en l’àmbit cultural. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga Ibáñez, va assistir ahir a l’acte institucional per commemorar el Dia Internacional de les Dones al Palau de la Generalitat i avui a la tarda participarà en la manifestació del 8M a Barcelona.
Polítiques per a les dones
El Departament de Cultura executa polítiques que garanteixen i desenvolupen els drets de les dones i vetlla per promoure la presència equilibrada de dones i homes en l'oferta artística i cultural pública, així com per aconseguir la igualtat efectiva de les dones en la creació i producció artística i intel·lectual. Per això, dissenya estratègies de transversalitat que garanteixin que totes les polítiques incorporin la perspectiva de gènere, que les dones siguin lliures per desenvolupar les seves capacitats personals i prendre decisions sense les limitacions imposades pels rols tradicionals en funció del sexe, i que es facin visibles, es valorin i potenciïn les tasques, aspiracions, experiències i necessitats de les dones.
Així, 28 de les línies de subvencions de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) adreçades a tots els sectors culturals —d’un total de 50 línies—, ja inclouen criteris de gènere. A més, aquests criteris s’aniran incorporant a totes aquelles línies encara pendents en què sigui pertinent fer-ho. Aquesta aplicació de criteris de gènere ha estat especialment reeixida en el cas de les línies de producció audiovisual, en què s’aplica des del 2017 i on ha servit per fomentar la participació de dones en els projectes i per visibilitzar el rol de les professionals en la indústria. En concret, en l’audiovisual, el criteri se centra en atorgar una major puntuació en les valoracions dels projectes a aquells que compten amb professionals dones en els rols de direcció, producció, guió i també en altres rols del procés de producció audiovisual en què les dones sovint han estat infrarepresentades (fotografia, muntatge, so, efectes especials, composició musical, etc.). Aquest treball en favor de la paritat i el reconeixement de la vàlua de les professionals dones en el cinema i l’audiovisual català també té un reflex més públic que va més enllà de les xifres de les subvencions. Des de fa uns anys, diversos mitjans especialitzats en cinema d’arreu del món parlen de la Catalan New Wave, una nova onada de cineastes —i de professionals, no només directores, sinó també guionistes, productores, muntadores, realitzadores, etc.
D’altra banda, des de la Direcció General d’Innovació i Cultura Digital s’aplica un criteri de valoració en la línia d’esdeveniments de cultura digital per aquells projectes que tenen més del 50% de ponents o artistes participants que siguin dones. Gràcies a aquest criteri ha augmentat molt la presència femenina en un món com el de la tecnologia, que tradicionalment ha comptat amb poques dones. A més, es treballa per incorporar una bateria d’actuacions a l’entorn de la presència de la dona en el marc d’un pla de videojocs, que s’impulsarà conjuntament amb el Departament d’Igualtat i Feminismes. Els esforços també s’orienten a la sensibilització entorn l'agressivitat de gènere en el àmbit del videojoc; a assolir el compromís de no realitzar actes públics sense comptar amb la presència de dones; a donar millor visibilitat a les dones en el sector i garantir espais de representació, i a fomentar accions per promoure les vocacions en les àrees d’infrarepresentació, entre altres mesures.
Quant a la cultura popular, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ha endegat recentment iniciatives com el podcast “L’última bruixa”, que evoca, sota mirada feminista, la persecució contra les dones i repassa episodis i paisatges històrics del país. D’altra banda, aquesta primavera tindrà lloc una nova edició de la jornada “Gegantes i diablesses: trencant estereotips sexistes en la cultura popular”.
La Direcció General de Promoció Cultural també inclou la perspectiva de gènere i té en compte si els projectes estan liderats per dones com a criteris de valoració a totes les subvencions que atorga en l’àmbit de les arts visuals, les arts escèniques i la música. Atorga subvencions complementàries a la programació estable arts escèniques i música, al finançament de plans d’igualtat, auditories de comunicació i a activitats i actuacions d’arts escèniques i música amb perspectiva de gènere. A més, promou formacions i tallers pràctics sobre la perspectiva de gènere en equipaments culturals. A banda, en el marc del Pla Integral d’Arts Visuals, s’ha fet una tasca d’adquisició d’obres de dones artistes, especialment de generacions que sovint han obviat les artistes en els discursos de la història de l’art.
“Parlen les dones”
El Departament de Cultura ha organitzat recentment la trobada “Parlen les dones”, en què prop de 150 dones directores de projectes culturals del país van abordar com és el lideratge femení en la cultura, per tal de crear un espai per establir relacions entre totes les dones que tiren endavant projectes culturals al nostre país. La jornada “Parlen les dones” va posar en comú les oportunitats i les dificultats amb què s’han trobat a l’hora de dirigir projectes, o com han aplicat una nova mirada per organitzar un equipament. La trobada també va servir posar en diàleg a les noves generacions de dones que lideren projectes potents arreu del territori, i així crear un espai de debat i reflexió entorn les noves formes de lideratge.
Dones i patrimoni
En l’àmbit del patrimoni, els equipaments organitzen un gran nombre d’activitats amb motiu de el Dia Internacional de les Dones amb l’objectiu de reivindicar el feminisme i commemorar la lluita de les dones per la seva participació en les esferes laborals i, així, tenir dret a la independència econòmica.
La Xarxa de Museus d’Art de Catalunya celebra el Dia Internacional de les Dones amb un tast del projecte Veu i Memòria, que té com a objectiu la recuperació i visibilització de les dones artistes dels seus fons. El projecte Veu i Memòria Al llarg de tres anys, l’especialista Elina Norandi ha realitzat el cens de dones artistes presents a les col·leccions dels museus que formen part de la Xarxa. Les dades resultants d’aquest estudi mostren que la xifra de dones amb obra als 22 museus supera el miler. A partir d’aquest estudi i les dades recollides, un dels objectius que s’ha marcat la Xarxa al llarg d’aquest 2022 és el de reivindicar, des de la memòria democràtica, el paper i les vivències que van tenir les artistes sota la dictadura franquista. D’aquesta manera, Veu i Memòria està recollint les veus de les artistes que encara són vives, ja que són el testimoni d’una realitat d’opressió i manca de llibertats que encara ens ressona. Això servirà per apropar-se a una realitat que explica el motiu pel qual tantes artistes segueixen sent desconegudes, fins i tot invisibilitzades. Així, en el marc del 8M, els museus de la Xarxa compartiran una càpsula que serà visible demà amb motiu del Dia de la Dona al canal de youtube del Museu Nacional d’Art de Catalunya, on intervenen algunes d’aquestes artistes per tal de començar a donar a conèixer aquest projecte, els seus objectius i, sobretot, reivindicar la presència de les dones als museus.
Algunes de les activitats que han preparat els museus de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya al voltant d’aquest dia són la Taula rodona al voltant de l'escultora Luisa Granero al Museu Frederic Marès; la projecció de Delphine et Carole (2019). Callisto McNulty al Museu Nacional d’Art de Catalunya; l’exposició “Artista i dona” al Museu d’Art de Sabadell; la presentació de l’audioguia temàtica md’A en clau de dona i visita guiada a l'exposició permanent dels segles XIX i XX al Museu d’Art de Girona; el projecte L’art medieval des de la perspectiva de gènere al Museu d’Art Medieval; l’obra Becoming. Devenir. Esdevenir d'Eugènia Balcells al Museu de Manresa; la Visita al taller d’Elisa Arimany, escultora i ceramista del Museu d’Art de Cerdanyola, o la visita guiada: "Una mirada feminista al Cau Ferrat" dels Museus de Sitges, entre moltes altres. D’altra banda, el Museu d'Arqueologia de Catalunya s’uneix al 8M amb la programació d'una sèrie d'activitats especials. A més, els monuments i jaciments també organitzen activitats, com l’itinerari “Dones, mares i abadesses al Reial Monestir de Santes Creus”, que tindrà lloc el 12 de març.
L'Arxiu Nacional de Catalunya ofereix, amb motiu del 8 de març, una línia de temps que és una selecció de 20 fons documentals produïts per dones: “Fons personals de dones”, així com una plataforma amb una tria d’imatges de més de 1.000 dones conservades a l’Arxiu Nacional. A més, als Arxius Comarcals de Catalunya realitzen diferents iniciatives com l’exposició col·lectiva “Arxius amb noms de dones” publicada a Calaix, i també l’Inventari de fons de dones als arxius catalans.
Al llarg de tot l’any, els equipaments promouen programes i accions on incorporen la perspectiva de gènere per fomentar la inclusivitat i la responsabilitat social. Així, els monuments i jaciments fan totes les activitats educatives i familiars amb perspectiva feminista, que no vol dir específicament “parlar de dones”, sinó aplicar la coeducació patrimonial, la perspectiva de gènere de manera transversal: parlar de grups silenciats, aplicar el llenguatge inclusiu i treballar les relacions entre les persones que ens visiten i les educadores per que siguin inclusives i equitatives, treballar els estereotips i les jerarquies de gènere que sorgeixen durant la medicació educativa. La Xarxa de Museus d'Art de Catalunya, integrada per 20 museus de tot Catalunya, ha iniciat un treball per donar major visibilitat i presència a les dones en els museus d’art, en el marc d’un projecte més global que pretén oferir lectures i discursos de les col·leccions també en perspectiva de gènere i de diversitat sexeafectiva i LGTBI. Entre els projectes anuals que es planteja la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya un dels més rellevants és el de donar una major visibilització del paper actiu de la dona en la creació artística, tot trencant la perspectiva heteropatriarcal que durant segles ha relegat la figura de la dona en l’art. En la mateixa línia, treballen la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya i la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya. Els arxius comarcals també realitzen diferents iniciatives, com la publicació de monogràfics o exposicions. Pel que fa la política d’adquisicions, es treballa en el pla de compres des d’una perspectiva de gènere, ja sigui en la Col·lecció Nacional d’Art Contemporani, la Col·lecció Nacional de Fotografia o la Col·lecció del Còmic i la Il·lustració.
Dones i llengua
Pel que fa la llengua, el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) promou activitats a tot el territori sobre llengua i dones. Alguns exemples d’activitats previstes són les que tenen lloc al CNL de Barcelona; al CNL de Sabadell; al CNL Vallès Occidental 3, i a Sant Just Desvern. A més, el CPNL ha creat una llista específica a Spotify amb motiu del 8M. D’altra banda, el servei de consultes lingüístiques Optimot realitza piulades divulgatives sobre llengua i gènere a @Optimotcat amb l’etiqueta #OptimotFeminista. A més, a través del TERMCAT es promou la inclusió de terminologia relacionada amb les dones en diferents àmbits. En línies més generals, la Secretaria de Política Lingüística col·labora amb diverses institucions i organismes, com l’Escola d'Administració Pública de Catalunya, el Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada o Ràdio Televisió Espanyola, en la realització de guies d’usos no sexistes de la llengua i guies d’igualtat. D’altra banda, l’Enquesta d’Usos Lingüístics 2023, que desenvolupa la Secretaria de Política Lingüística conjuntament amb l’Institut d’Estadística de Catalunya inclourà la perspectiva de gènere en el qüestionari.
D’altra banda, en l’àmbit de les biblioteques públiques, s’impulsen iniciatives com el Cicle literatura i violència masclista i la formació als professionals de les biblioteques en “perspectiva de gènera a les biblioteques” a tot el territori.
