El relleu que actualment es pot veure és el fruit d’una evolució constant del planeta, una evolució que no es pot percebre durant la curta vida dels humans però que explica una historia passada que permet entendre millor el perquè del paisatge actual i com a vegades aquest ha condicionat la instal·lació humana sobre el territori.
La constitució del Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu és una idea que neix de la implicació dels diferents agents del territori per tal de donar a conèixer i protegir el patrimoni geològic i miner d'aquesta zona d’excepcional interès donat que és punt de contacte entre els relleus del sud de la serralada pirinenca i l’anomenada Conca de l’Ebre.
La relació d’aquestes dues unitats geològiques, pel que fa referència a la zona del Parc, no ha estat plàcida. Fa desenes de milions d’anys diverses forces van plegar, trencar i amuntegar les els sediments dipositats en un antic mar donant lloc a nous i altius relleus: el Pirineu. En d’altres moments forts canvis climàtics van erosionar amb força el que anteriorment s’havia aixecat mentre cabalosos rius tallaven serralades i desembocaven en llacs i mars ara desapareguts reomplint-los de nous sediments.
Però amb l’arribada dels humans l’evolució geològica no sols no va parar si no que va comptar amb un element afegit, l’antropització, o sigui, la repercussió del esser humà sobre l’entorn.
Des d’un principi, accions com les de conrear la terra, pasturar els ramats, extreure aigua dels rius, realitzar infraestructures d’habitatge o l’inici d’una mineria incipient, van motivar canvis en el ecosistema establert d’una forma natural.
No tots aquests canvis van resultar negatius. La utilització dels recursos naturals van permetre que l’espècie humana es desenvolupés fins als nostres dies permeten, en la majoria dels casos, viure en equilibri amb l’entorn, i aquesta es una altra de les finalitats del Parc, la de donar a conèixer, protegir i conservar el seu patrimoni, tant natural com cultural.
Es per tot això que el Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu neix amb l’objectiu de potenciar la geologia com a marca d’identitat del territori.
Tanmateix, altres objectius són els de difondre els valors del àmbit del parc entre residents i visitants, diversificar l'oferta per a un turisme de qualitat i sostenible i comptar amb una eina de planificació territorial per les Administracions del territori.
Com a últim punt cal destacar que el Parc està obert a qualsevol activitat de col·laboració didàctica i de recerca científica.
L’àmbit del Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu engloba tretze municipis pertanyents a tres comarques:
Solsonès: Odèn, la Coma i la Pedra, Guixers, Sant Llorenç de Morunys, Navès, Lladurs i Castellar de la Ribera.
Alt Urgell: Fígols i Alinyà, Bassella, Oliana i Peramola.
Noguera: Tiurana i Baronia de Rialb.
Al Parc Geològic i Miner dels Contrafort del Pirineu s’hi troben roques que van des del Triàsic, fa 252 Ma (milions d’anys), fins a l’actualitat. Predominantment són calcaries, formades en llacs i mars somers i càlids, margues provinents de mars més profunds, i gresos i conglomerats fruit de l’erosió de les àrees més elevades i transportats, principalment per rius i torrents, cap a les zones més baixes.
No obstant, en el decurs de la historia geològica, aquesta disposició de materials entre les zones altes i les baixes, s’ha vist trasbalsada per l’acció d’un factor primordial en geologia: la tectònica.
Forces de compressió i distensió de l’escorça terrestre han actuat durant milions d’anys esquerdant, plegant i fracturant les diverses capes de sediments. Aquest procés que s’ha repetit diverses vegades ha provocat que, per exemple, roques més antigues actualment es trobin per sobre d’altres de més modernes, o sigui, invertint la lògica seqüència de sedimentació, el més antic a sota i el més modern a sobre. Tot això, junt amb d’altres fenòmens i mecanismes, a vegades complica molt la interpretació de la gènesi del paisatge.
