La Pasqua i l’arribada de la primavera es celebra al Pirineu i a tot Catalunya amb els cants de les caramelles. L’origen de la paraula caramella ve del llatí calamus, “canya” i es refereix a un instrument rústic de vent propi de pastors, ja que sovint les agrupacions porten algún flabiolaire i també timbalers.
Les primeres dades sobre les caramelles s’han associat amb cerimònies rituals agrícoles, en ofrena a una divinitat primitiva per afavorir la floració i la fructificació. Més tard, aquesta festivitat agrària, es va anar adaptant a la celebració de l’arribada de la primavera i al símbol del retorn a la vida que significa la Pasqua: la Resurecció de Crist. Després de cantar es recollien ous i botifarres i altres queviures, per això portaven un cistell per recollir tot el que els donaven.
Un any més les caramelles recorren els pobles i ciutats pirinencs anunciant la Pasqua Florida i la primavera. Enguany els carrers de la Seu d’Urgell i també de Castellciutat, Organyà, Oliana, Tremp, la Pobla de Segur o Salàs de Pallars, entre altres, han gaudit de nou de les cantades de Caramelles per celebrar la Pasqua.
A la Seu d'Urgell Caramelles infantils i de la Germandat de Sant Sebastià
Enguany, el dissabte i diumenge de Pasqua, els carrers de la Seu d’Urgell i també de Castellciutat han gaudit de nou de les cantades de Caramelles de la mà dels grups de les Caramelles Infantils, del
El cor de les Caramelles Infantils, integrat per uns 30 alumnes dels grups de cant coral de l’Escola Municipal de Música i alumnat de 2n a 6è de primària de les escoles Albert Vives i Pau Claris i el col·legi La Salle, s'han pogut escoltar aquest dissabte 30 de març al matí. Durant aquest segon trimestre han assajat als respectius centres escolars un repertori de tres peces format per una marxa, Les flors de la primavera (Higini Caselles), la sardana Primavera, de Joan Roure i Jané, i el vals-jota, Un cant festiu, de Josep Voltas Viñas.
Les cantades, sota la direcció de Rafel Llobet, s’han iniciat a un quart d’onze del matí a la plaça de les Monges, per recórrer diferents punts del municipi i finalitzat al passeig Joan Brudieu. Aquest any la cantada conjunta amb el Cor de Caramelles de la Germandat de Sant Sebastià ha tingut lloc a la Plaça dels Oms a tres quarts d’onze del matí.
L’acompanyament instrumental ha anat a càrrec d’un grup d'acordions integrat per les professores Cati Plana i Georgina Fàbregas, i els alumnes del Conservatori de música dels Pirineus, Agustí Busquets i Judith Martell.
Per la seva part, el Cor de Caramelles de la Germandat de Sant Sebastià de la Seu d'Urgell, format per uns 60 cantaires i una dotzena de músics, ha cantat pels carrers de la Seu d'Urgell aquest dissabte i diumenge al matí. Les Caramelles, organitzades per la Germandat de Sant Sebastià, compten amb la col·laboració de l’Ajuntament de la Seu d'Urgell, del col·legi La Salle, i d’EFAUSA. El Cor de Caramelles està dirigit per Lluís Obiols i la seva preparació ha anat a càrrec de Sonia Lanau i Rafel Llobet.
Les cantades s’han iniciat dissabte a les 10 del matí a la plaça de Soldevila i han transcorregut pels carrers del centre històric, amb la cantada conjunta amb el cor de Caramelles Infantils a tres quarts d’onze a la plaça dels Oms. El diumenge, a partir de dos quarts d'onze del matí, s'han représ les cantades pels carrers de l’Eixample, amb les parades ja tradicionals a la Cooperativa del Cadí i a la Llar de Sant Josep. A dos quarts d’una, el cor cantarà davant de la Catedral de Santa Maria amb l’Arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, i han acabat cantant al Sant Hospital i al Passeig de Joan Brudieu.
El repertori d’aquest any 2024 està format per l’havanera Mariner de terra endins com a reconeixement del seu autor recentment traspassat Josep Bastons, la sardana Lluna Clara (Jaume Planella) i el vals-jota Caramelles (Mn. Salvador Ritort).
Els “Caramellaires de Castellciutat” han cantat el diumenge de Pasqua. A les vuit del matí han començat a la Glorieta seguint el poble fins a les onze del matí, en el que faran la Missa cantada i cantada de Caramelles a l’Església. Tot seguit han continuat cantant pels carrers, per finalitzar a la Plaça de l'Arbre (Plaça Major). Una cinquantena de cantaires dirigits per Toni Bernadó, interpretaran la Sardana Llevantina (Emili Vendrell), A Catalunya tenim (T. Corona i R. de Monfort) i Lola la Tavernera (Josep Bastons).
Centenari de l'Orfeó de Tremp
A Tremp, enguany les caramelles han coincidit amb la celebració del centenari de l'Orfeó de Tremp, l'entitat organitzadora de la cantada des de fa molts anys. Precisament, aquest dissabte de Pasqua, La Lira va acollir la presentació del llibre Orfeó de Tremp (1924-2024) més de cent anys sent la veu d'aquest poble, a càrrec de Joan Castell i Jordi Sansa.
A la Pobla de Segur, els caramellaires han lluït camises noves per a l'ocasió brodades amb l'escut dels cantaires del Pui de Segur. El dissabte, després de l'assaig final de caramelles, va tenir lloc un sopar popular amb hamburgueses a la pista del Parc Alcalde Boixareu a partir de les 21h de la nit.
A Salàs de Pallars, els actes de les caramelles també han començat el dissabte de Pasqua. A les 18h de la tarda, a la Pinacoteca, va tenir lloc la presentació del llibre 120 anys de caramelles a Salàs de Pallars, escrit per Aleix Bonjorn i Girós. L'acte també ha comptat amb el periodista Tomàs Garcia Espot, que n’ha escrit el pròleg, i la regidora de Cultura, Laia Caballer.
Avui, diumenge de Pasqua, a partir de les 12h del migdia, els caramellaires de Salàs han iniciat la tradicional cantada davant de l'Ajuntament, i posteriorment ho han fet a la plaça del Mercat. La cantada s'ha clos amb un vermut per a tothom.
Caramelles de l’aplec de Talló
A Llívia, a la Cerdanya, les caramelles es fan el diumenge i el dilluns de Pasqua. Hi posen la veu els Petits Cantaires de Puigcerdà. Molt coneguda és la cantada de Caramelles de l’aplec de Talló, a Bellver de Cerdanya, dels més antics de la Cerdanya. Cada dilluns de Pasqua es celebra a la Font de Talló on també hi ha una petita ermita de pedra i és un lloc molt singular per la població on les parelles popularment es coneixien i iniciaven el festeig.
