22.05.2018 |
Viure als Pirineus

El Pallars Sobirà és una de les zones més riques en campanes de Catalunya

El llibre Campanars i campanes del Pallars Sobirà. Entre el seny i la rauxa és una obra excepcional de recopilació i estudi d'un dels patrimonis més desconeguts i alhora més ben conservats del Pallars Sobirà: el patrimoni campaner. El llibre està escrit per Delfí Dalmau, Xavier Orriols i Francesca Roig, el pròleg és de Francesc Llop i el pòrtic de Ferran Rella.

La portada del magnífic llibre editat per Fonoll.
La portada del magnífic llibre editat per Fonoll.
El Pallars Sobirà és una de les zones més riques en campanes de Catalunya

El llibre ha inventariat 266 campanes i 123 campanars. Es tracta d'un inventari en procés permanent d'investigació i perfeccionament, que es presenta ordenat per poblacions i valls i amb una fitxa tècnica amb una breu descripció.

La funció principal de les campanes de les esglésies és la de convocar els fidels i invitar a l'oració. Pel que fa als tocs religiosos poden ser molts i complexos, segons l'assentament on es prodiguin i el nombre de campanes de què es disposa. Els tocs religiosos quotidians a totes les parròquies eren els tocs d'oració: en fer-se de dia, al migdia i a la posta de sol. Altres tocs que ja no tenen res a veure amb convocatòries litúrgiques poden ser el toc de boira, el toc de foc, el toc d'alarma o el de festa major. Xavier Orriols explica que les campanes, i sobretot en aquest indret, marcaven el ritme vital de les persones i els animals. Història viva Les campanes, funcionin o no, proporcionen una gran quantitat d'informació. La tipologia de cada campana ja dóna informació per ella mateixa, diu Orriols. La inscripció, les iconografies i l'ornamentació també aporten informació de l'època. A tall d'exemple, destaca la campana de l'església d'Isil que porta amb una senyera gravada (1901) i una campana del campanar de Sort amb un emblema de l'època franquista.

Les inscripcions de les campanes donen informació de l'any de la fosa, el nom del fonedor i el lloc on es va fondre la campana, entre altres. Pel que fa a l'antiguitat de les campanes se n'ha pogut documentar més del 85%. D'aquestes, més de la meitat són anteriors a la fi de la Guerra del Francès (1814), de les quals n'hi ha 33 de datades del segle XVIII, mentre que 65 són del segle XVII o anteriors. Del segle XVI n'hi ha mitja dotzena amb data, foses entre l'any 1504 (Santa Maria de Ginestarre) i el 1586 (Santa Maria de Bonestarre). De les 6, tres són amb caràcters gòtics i tres amb caràcter romans. Del segle XVII n'hi ha setze de datades. La més antiga és del 1602, a Sant Andreu de València d'Àneu, i la més moderna, del 1693, a l'església de la Mare de Déu de Vilamur.

Aquest llibre ha de servir per descobrir un ric patrimoni, per assenyalarlo en l'inventari i per mostrar-ne tant el valor com el precari estat de conservació. El llibre té 512 pàgines a color, amb una edició molt acurada, i el seu preu és de 45 euros.

Comentarios