El Pallars Sobirà és una de les zones més riques en campanes de Catalunya

El llibre Campanars i campanes del Pallars Sobirà. Entre el seny i la rauxa és una obra excepcional de recopilació i estudi d'un dels patrimonis més desconeguts i alhora més ben conservats del Pallars Sobirà: el patrimoni campaner. El llibre està escrit per Delfí Dalmau, Xavier Orriols i Francesca Roig, el pròleg és de Francesc Llop i el pòrtic de Ferran Rella.

1554197819
photo_camera La portada del magnífic llibre editat per Fonoll.

El llibre ha inventariat 266 campanes i 123 campanars. Es tracta d'un inventari en procés permanent d'investigació i perfeccionament, que es presenta ordenat per poblacions i valls i amb una fitxa tècnica amb una breu descripció.

La funció principal de les campanes de les esglésies és la de convocar els fidels i invitar a l'oració. Pel que fa als tocs religiosos poden ser molts i complexos, segons l'assentament on es prodiguin i el nombre de campanes de què es disposa. Els tocs religiosos quotidians a totes les parròquies eren els tocs d'oració: en fer-se de dia, al migdia i a la posta de sol. Altres tocs que ja no tenen res a veure amb convocatòries litúrgiques poden ser el toc de boira, el toc de foc, el toc d'alarma o el de festa major. Xavier Orriols explica que les campanes, i sobretot en aquest indret, marcaven el ritme vital de les persones i els animals. Història viva Les campanes, funcionin o no, proporcionen una gran quantitat d'informació. La tipologia de cada campana ja dóna informació per ella mateixa, diu Orriols. La inscripció, les iconografies i l'ornamentació també aporten informació de l'època. A tall d'exemple, destaca la campana de l'església d'Isil que porta amb una senyera gravada (1901) i una campana del campanar de Sort amb un emblema de l'època franquista.

Les inscripcions de les campanes donen informació de l'any de la fosa, el nom del fonedor i el lloc on es va fondre la campana, entre altres. Pel que fa a l'antiguitat de les campanes se n'ha pogut documentar més del 85%. D'aquestes, més de la meitat són anteriors a la fi de la Guerra del Francès (1814), de les quals n'hi ha 33 de datades del segle XVIII, mentre que 65 són del segle XVII o anteriors. Del segle XVI n'hi ha mitja dotzena amb data, foses entre l'any 1504 (Santa Maria de Ginestarre) i el 1586 (Santa Maria de Bonestarre). De les 6, tres són amb caràcters gòtics i tres amb caràcter romans. Del segle XVII n'hi ha setze de datades. La més antiga és del 1602, a Sant Andreu de València d'Àneu, i la més moderna, del 1693, a l'església de la Mare de Déu de Vilamur.

Aquest llibre ha de servir per descobrir un ric patrimoni, per assenyalarlo en l'inventari i per mostrar-ne tant el valor com el precari estat de conservació. El llibre té 512 pàgines a color, amb una edició molt acurada, i el seu preu és de 45 euros.