Reconec que, passant a corre-cuita per la carretera, he vist mil vegades aquest edifici, però mai m'havia aturat. Fins un dia, a les darreries del passat mes de novembre, que hi vaig anar a visitar l’exposició de fotoperiodisme “La Sisena Extinció”, d’Alain Ernoult i he de reconèixer que vaig quedar impressionat tant pel continent (l’edifici i el conjunt del museu), com pel contingut de la mostra fotogràfica que es podrà visitar durant un any sencer. Poques vegades tenim a l’abast, a casa nostra, una mostra amb fotografies d’aquest nivell, d’aquesta bellesa, d’aquesta força. La força de la mirada d’animals d’arreu del món que veuen com, al seu voltant, tot es degrada, a conseqüència de l’activitat humana, i els porta a desaparèixer, a extingir-se. És impactant.
Un fotògraf de renom internacional
Visito l’exposició de la mà de la coordinadora del museu, la Katia Vilana, i la tècnica de comunicació, Fran Alcázar, que m’expliquen com ha arribat aquesta exposició fins aquí (fruit de la col·laboració de FEDA Cultura amb l’Ambaixada francesa i després de formar part del Festival Internacional de Fotoreportatge Visa pour l’image de Perpinyà) i quins són els secrets d’una mostra que atresora una qualitat excepcional. “Encara que els autèntics secrets els explicarà el dia que ens visiti l’autor”, assegura la Katia.
Alain Ernoult és una institució del món de la fotografia, ha guanyat una centena de guardons com ara el primer premi del World Press Photo, ha publicat prop de 15.000 pàgines en les més prestigioses revistes especialitzades. És l’autor d'una trentena d'exposicions i de 26 llibres però durant molts anys va ser reporter de guerra. Va cobrir, per exemple, els conflictes d’Afganistan o de Bòsnia. El 2021 va ser condecorat per l’estat francès com a oficial de l’Ordre Nacional del Mèrit. Aquell mateix any va decidir dedicar la seva obra a la sensibilització respecte a l'impacte de l'activitat humana sobre els ecosistemes, ja que durant la seva carrera professional havia sigut testimoni d’aquest impacte nombroses vegades en diversos indrets del món.
Una reflexió sobre les extincions massives
La “Sisena Extinció” ens convida a reflexionar sobre la incidència de l’activitat humana en el món animal i vegetal i ho fa a partir de les mirades dels animals. Els ulls són el punt de connexió entre totes les fotografies. Un total de quaranta-una imatges en blanc i negre que ens conviden a fer un viatge per tot el món. I que ens desperten la consciència sobre la necessitat de preservar la biodiversitat. Sense paraules, sense discursos, sense estridències. N'hi ha prou, us ho ben asseguro.
En les fotografies d’Ernoult es poden veure alguns dels últims exemplars de diverses espècies en tota la seva esplendor, de la badia del Hudson a Canadà, fins al Serengueti a Tanzània, passant per la Lapònia i Indonèsia. Malauradament, però, aquesta sisena extinció s’està produint molt més ràpid que algunes de les altres extincions massives, l’última de les quals va ser la del Cretaci-Paleogen, arran de la qual van desaparèixer bona part dels dinosaures i el 75% de les espècies animals i vegetals de la Terra. En la nostra era, s’ha produït la desaparició del 68% de la població de vertebrats entre el 1970 i el 2016 i els insectes s’extingeixen a un ritme d’un 2,5% menys cada any des de fa 30 anys. Això, sense parlar de la destrucció dels hàbitats terrestres i marins.
Despertar consciències
Els experts han denunciat que aquesta sisena extinció és provocada per l'activitat humana. Per exemple, a través del canvi climàtic, l’afectació en els sòls, l’explotació directa d’algunes espècies animals, la contaminació de l’aire i l’aigua, els desplaçaments massius i la globalització, que afavoreixen el desplaçament d’espècies invasores. D’aquesta generació que habita actualment el planeta depèn que es redueixi la magnitud del problema. Per exemple, reduint el consum, estalviant energia, evitant el malbaratament d’aliments, movent-nos de manera més sostenible i col·laborant amb institucions que lluitar per salvar espècies.
És aquest despertar de consciències, precisament, allò que ha motivat a l’organització de FEDA Cultura a portar aquesta mostra a Andorra. Amb l’objectiu d'animar a prendre consciència sobre aquesta realitat, perquè és el primer pas per a després dur a terme les accions necessàries per preservar la biodiversitat, reduir el nostre impacte i viure de manera més sostenible.
L’exposició s'ha pogut visitar gratuïtament fins al dia 9 de gener i ara es paga entrada amb les tarifes habituals de les exposicions a l’MW Museu de l’electricitat. Cada quinze dies, els diumenges a les 12 del migdia, es fan visites guiades. Hi pot anar tothom, sense prèvia reserva, i des del museu tenen previstes activitats educatives per a les escoles i per a les famílies que visitin la mostra.
Un cop feta la visita, abans de marxar, torno enrere, en solitari, vull tornar a repassar aquells detalls, aquelles mirades que, des del silenci, sembla que et parlin. Unes mirades que, tot i veure que el seu món s'acaba, són elegants, netes. Mirades que, sense dir res, ho diuen tot...
Marxo fent-me unes quantes preguntes. Què podem fer? Què puc fer? Encara hi som a temps?
“La Sisena Extinció”
D’Alain Ernoult
Es podrà veure fins al 4 de novembre del 2024.
MW Museu de l’Electricitat
FEDA Cultura i Ambaixada de França
