L’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha instal·lat per primera vegada al municipi refugis per a gats ferals. Així ho han donat a conèixer aquest matí l’alcalde de la Seu, Joan Barrera, i el regidor de Medi Ambient, David Servat, acompanyats per Mar Gispert, presidenta de l’Associació Pels Animals del Pirineus (APAP), davant dels dos refugis que s’han ubicat al tram final del passeig de l’Horta del Valira, a tocar de l’inici del Camí de Santa Magdalena.
La instal·lació d’aquests dos primers refugis en aquest punt del municipi s’ha fet davant l’existència d’una colònia felina força nombrosa, amb al voltant de 40 gats, ubicada en un hort particular, el propietari del qual va fer saber que no els hi volia.
Joan Barrera ha volgut destacar que “gràcies a la tasca de l’APAP s’han pogut donar en adopció un total de 10 gats d’aquesta colònia que actualment es calcula que es compon d’una trentena de gats que s’han esterilitzat”.
Els refugis felins
Aquests contenidors donaran refugi als gats i alhora seran un punt d’alimentació i d’abeurament. Per fer possible aquest refugis, s’han fet servir antics contenidors de vidre en dessús per recondicionar-los per donar-los aquest nou ús incidint així també en l’economia circular. El cost d’adaptació d’un contenidor és d’uns 2.000€.
Els dos contenidors han estat adaptats amb dues obertures per l’entrada dels felins, s’ha obert també una porta per tal que les persones voluntàries puguin accedir al seu interior per alimentar els gats i tenir-ne cura. Al seu interior s’hi ha col·locat estanteries per tal d’augmentar-ne la capacitat i pugui donar recer a un major nombre de felins.
A més a més, al seu exterior, s’han pintat i retolat amb missatges per sensibilitzar a la ciutadania dels avantatges del control de les colònies de gats ferals del municipi. Es preveu que cada contenidor pugui donar refugi a uns 15 gats.
Es demana als ciutadans que respectin aquests refugis i que no alimentin de manera particular els gats de la colònia, ja que la seva alimentació i cura es realitza a través de l’APAP. També és important destacar que està prohibit abandonar gats a la colònia.
Des de l’Ajuntament de la Seu també es vol agrair a la Mancomunitat d’Escombraries de l’Urgellet la donació dels dos contenidors de reciclatge per poder-los adaptar com a refugis de gats ferals.
El regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de la Seu, David Servat, ha explicat que el control de les colònies de gats ferals aporta “molts beneficis” al municipi. “S’eliminen molèsties per sorolls, marcatges i baralles, es millora les condicions sanitàries de la zona i la convivència amb els veïns, s’evita que els gats tinguin descendència, millora l’estat sanitari dels gats i, a més a més, la presència de gats afavoreix el control de rosegadors, paneroles i altres insectes”, ha destacat Servat.
Aquesta iniciativa engegada aquesta setmana a la Seu d’Urgell ja es duu a terme en molts municipis d’arreu de Catalunya i de l’Estat, amb molt bons resultats perquè millora el benestar dels gats que viuen al carrer i a la vegada es milloren les condicions sanitàries de l’espai i la convivència amb els veïns. De moment s’han instal·lat aquests dos refugis tot i que no es descarta la possibilitat que se’n puguin instal·lar en altres punts del municipi.
Cal dir que la Llei 7/2023, de 28 de març, de protecció dels drets i el benestar dels animals, en el seu article 39 obliga als ajuntaments la gestió dels gats comunitaris i la seva esterilització (article 38).
Pel que fa les dades sobre colònies de gats existents al municipi de la Seu d’Urgell, es calcula que hi pugui haver al voltant d’unes 18 colònies, a part dels gats dispersos pels carrers amb una estimació d’uns 250.
Captura, Esterilització i Retorn
Recordem que l’Ajuntament de la Seu porta a terme des de l’any 2013 el mètode CER (Captura, Esterilització i Retorn) com a mètode ètic de control de les colònies de gats ferals. Així, ens els darrers onze anys s’han esterilitzat uns 550 gats a tot el municipi, és a dir, una mitjana de 50 gats anuals.
Un cop els gats són esterilitzats se’ls realitza un marcatge a l’orella per tal de poder controlar quins són els exemplars que ja han estat esterilitzats.
