Totes les malalties són horribles i indesitjables. Els i les sanitàries els hi hem plantat cara sempre, de la forma que més ens agrada, que és ajudar a tot aquell que les pateix. Ja sigui amb un tractament efectiu, amb una cura correcta i moltes vegades amb un acudit o un somriure.
Ho fem per vocació, d´això no hi ha dubte, ja que si ho féssim per diners diria molt poc de la nostra astúcia i visió de mercat.
Dic això, ja que des del 2008 no s'han vist modificats els nostres salaris base, i a molts de nosaltres encara no ens han tornat el 5% que els governs ens van treure en la crisi immobiliària. I molts seguim al peu del canó, i els joves que no tenen lligams al territori evidentment marxen en cerca d'un salari digne. Així ens va en l'actualitat.
Dit això, el mes de febrer ens vam assabentar que poder arribava una “pandèmia” i no sabia ningú el que això volia dir. Tampoc ningú ens ho va explicar.
Jo, il·lús de mi, vaig pensar que això seria un esdeveniment prou important per fer reaccionar una societat individualista i insolidària, que ens posaríem totes i tots a lluitar contra el canvi climàtic i la injustícia social…, ja que el fet era prou rellevant.
Jo, il·lús de mi, vaig pensar que això seria un esdeveniment prou important per fer reaccionar una societat individualista i insolidària, que ens posaríem totes i tots a lluitar contra el canvi climàtic i la injustícia social…, ja que el fet era prou rellevant. Doncs al revés...
Doncs al revés, les clíniques privades o van tancar, o van llogar els seus llits d'UCI a preu d'or, va començar el tràfic d'EPI's arreu, els polítics traient rèdit dels morts d'un lloc envers un altre, cada territori volia ser el més segur per atreure més turistes…, i els sanitaris enmig d'aquest desastre, sense deixar de treballar i atònits amb tot el que ocorria al nostre voltant.
Diuen, "s'ha de mantenir un equilibri entre la salut i el capital", i jo us dic: el que aposti més fort ara mateix per la SALUT, abans es reactivarà econòmicament.
I amb tot plegat jo també m'he contagiat, com moltes companyes de primera línia. I és normal, perquè ens exposem dia sí i dia també al maleït virus, i així ho seguirem fent.
I amb tot plegat jo també m'he contagiat, com moltes companyes de primera línia. I és normal, perquè ens exposem dia sí i dia també al maleït virus, i així ho seguirem fent
Però jo almenys demano una gestió política segura, amb pols ferm, sense fissures, que eviti el desgavell d'aquest Nadal on no s'han fet les coses com cal i ara ho pagarem car.
Penseu que el 45 per cent de les sanitàries patiran o pateixen trastorns mentals a causa de la Covid19.
Crec que ara us toca a vosaltres cuidar-nos una mica.
Xavi Munt. Intersindical Fundació Sant Hospital de la Seu d'Urgell
