Opinió

Els hospitals de Tremp i la Seu, gestió compartida? Per què?

El passat 24 de gener va sortir publicat l’anunci de la convocatòria per cobrir la gerència compartida dels hospitals de Tremp (Pallars) i de la Seu d’Urgell (Sant Hospital). L’anunci es feia a l’empara del títol “Xarxa d’Hospitals de l’Alt Pirineu”. Som molts, particulars i institucions, els que ens hem preguntat què hi ha al darrere d’aquest anunci i, sobretot, en quines bases es fonamenta i quines conseqüències pot tindre.

Intentarem ordenar els dubtes i neguits generats per tal que, si són contestats, s’obri un debat que clarifiqui un fet tan transcendent per al sistema sanitari públic de Tremp, de la Seu d’Urgell i, en definitiva, del Pirineu.

A) El punt de partida jurídic i administratiu: l’Hospital del Pallars a Tremp és de propietat pública, en concret de la Generalitat de Catalunya, que és qui el construeix, finança i n’encarrega la gestió des de 2011 a Gestió de Serveis Sanitaris (GSS), empresa pública cent per cent, que neix al voltant de l’Hospital de Santa Maria de Lleida. El Sant Hospital de la Seu d’Urgell, en canvi, és una entitat privada regida per un patronat, els titulars del qual són a parts iguals l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i el Bisbat d’Urgell.

B) El punt de partida econòmic: l’Hospital de Tremp es troba en una situació financera envejable, fruit de la bona gestió des de l’origen. La seva solvència és total, no té cap mena de dèficit ni estructural, ni conjuntural. Funciona coordinadament amb el conjunt de l’empresa pública GSS que l’empara i tutela. El Sant Hospital de la Seu d’Urgell arrossega un dèficit crònic de característiques històriques (el seu origen, gestació i cronificació mereixerien un altre article d’opinió), que es pot xifrar al voltant dels 20.000.000 €, quantitat que espanta i que és complexa de gestionar, sinó és que la Conselleria hi apliqui cirurgia major, mai millor dit. Per complicar-ho encara més cal dir que hi ha hagut diferents plans per resoldre aquest problema, però no n’ha reeixit cap.

C) El punt de partida funcional i/o pràctic: mai hi ha hagut una relació estable, sostinguda i amb contingut important entre ambdós hospitals, si bé és cert que des de l’origen de la restauració de la Generalitat es parla i legisla sobre l’Alt Pirineu com a subjecte comú en termes sanitaris (recordem el Pla Alpir, propiciat pel conseller Espasa en el Govern de Tarradellas, i més recentment la creació de la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu en els governs de Maragall i de Montilla, posteriorment eliminada pel Govern de Mas). Les raons d’això es poden trobar en els punts abans esmentats, però també en la dificultat objectiva que ens dona la distància geogràfica i en els plantejaments i voluntats dels equips directius corresponents.

Per què, doncs, aquest anunci? I cap a on porta? Semblaria que per enèsima vegada la Conselleria vol entomar el problema de l’Hospital de la Seu, i aquest cop ficant un gerent supervisat per una empresa pública. Si és així, cap problema. La qüestió és: per què barrejar-hi l’Hospital de Tremp? Si volen fer una acció contundent, no cal que es camuflin, els professionals de la gestió sanitària ho entendran immediatament. En els anys que porta CiU –ara, Junts pel Sí– al Govern, l’Hospital de Tremp ha perdut la figura del gerent, vinculada ara a l’Hospital de Santa Maria, per ajudar a reduir la despesa sanitària. En aquesta nova convocatòria se’ns ofereix un gestor que dependria també de la Seu d’Urgell, és a dir, en cada bugada perdem un llençol.

El grandiloqüent títol de la convocatòria –signada per Albert Batalla, alcalde de la Seu d’Urgell, i, sorprenentment, per Mateu Huguet, gerent de GSS i exdirector del Sant Hospital de la Seu, i no pel president de GSS, Joan Ramon Saura– parla de la creació de la “Xarxa Hospitalària del Pirineu”. Ens trobem davant d’un nou projecte de relacions entre Vielha – Tremp – la Seu i Puigcerdà? En aquest supòsit, en quina base legal i en quins plantejaments polítics, econòmics i de gestió se sustenta? Resulta creïble que una Conselleria i un Govern que han abandonat el projecte de creació del Consorci Sanitari íntegrament públic format, entre altres, pels hospitals Arnau de Vilanova, Santa Maria i Tremp –tots de titularitat pública– busqui ara la gestió compartida entre un hospital públic i un de privat?

En tot aspecte de les relacions humanes i institucionals, les formes són molts importants. En l’àmbit públic poden arribar a condicionar i fins i tot a invalidar les actuacions si no se’n respecten els terminis i els requeriments legals. Per això ens preguntem com és possible que una decisió d’aquesta transcendència no hagi estat tractada ni debatuda en els òrgans col·legiats competents. Al Ple municipal del 6 de febrer, Compromís per Tremp vam preguntar a l’alcalde, Joan Ubach, també membre del Consell d’Administració de GSS, quines passes s’havien seguit per prendre la decisió de convocar la plaça. Ens va respondre que no en tenia informació oficial i que el tema no s’havia tractat en cap consell d’administració de GSS. Per la seva banda, la primera tinent d’alcalde i portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya, M. Pilar Cases, ens va contestar que aquest tema havia estat tractat en una reunió d’ERC en què van assistir ella mateixa; la delegada del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran, Rosa Amorós; la senadora Anna Azamar i Jordi Cortada, gerent de la Regió Sanitària de Lleida i de l’Alt Pirineu i Aran, i que no hi estaven d’acord.

Quin és el posicionament oficial de la Conselleria en la creació de la “Xarxa Hospitalària Pública de l’Alt Pirineu”? I en l’autorització de la creació d’una figura conjunta en un ens de naturalesa privada i un altre de públic? Per paral·lelisme, en el procés frustrat de gestació del Consorci Sanitari de Lleida es van fer un seguit de consultes i de reunions amb els actors implicats, els usuaris, els sindicats, els col·legis professionals, l’administració local, etc. Quin procés s’ha seguit ara? A qui s’ha consultat?

Com es veu, els interrogants a respondre són molts, com també ho són les pors que genera l’anunci. Per tot això, demanem que s’aturi el procés i que el reflexionin, el consensuïn i, sobretot, que l’expliquin.

Víctor Orrit Ambrosio. Exalcalde de Tremp. Exvocal del Consell d’Administració de l’empresa pública GSS. Portaveu de Compromís per Tremp