Opinió

Hi ha un bloqueig mental

Hi ha com un bloqueig mental. En general. La incertesa sobre què ens oferirà el futur no ens deixa viure el present. És una cosa que li passa a molta gent. A uns més que a d’altres. També n’hi ha que estan la mar de bé a casa seva, mirant sèries, llegint, menjant i bevent, sense pensar més enllà de l’endemà. Són els menys, crec.

Aquesta incertesa és, en el meu cas (i en el de molta gent, pel que vaig escoltant) més deguda a la inseguretat econòmica i social que provoca aquesta coronacrisis, que no pas al virus en sí. La gent mor, la majoria són vells. Els vells tenen dret a viure, però són els primers que han de morir. És una qüestió de prioritats. És la llei de la supervivència. Així doncs, el virus anirà matant gent gran, també alguns joves. Potser em tocarà a mi, o a algú estimat. S’haurà d’afrontar com es pugui. Però aquest virus ha fet esclatar el sistema (que ja estava amb el petard al cul). Ha estat el detonant.

Aquesta incertesa és, en el meu cas (i en el de molta gent, pel que vaig escoltant) més deguda a la inseguretat econòmica i social que provoca aquesta coronacrisis, que al virus en si.

Hi ha teories de tota mena. Hi ha qui diu (i desitja), que tot continuarà essent igual quan s’hagi trobat la vacuna. Aquests són els de sempre. Els políticament correctes, els burgesos acollonits de perdre el seu estatus, els inconscients, els beneits que es creuen tot el que diuen els dirigents polítics... L’altra part de gent, més crítica, s’informa fredament, i intueix que aquesta crisi portarà un canvi radical a la societat, sobretot occidental.

Però quin tipus de canvi? També aquí hi ha divergències, disparitat d’opinions. L’esquerra voldria ( o veu una oportunitat) que s’implantés un règim pseudocomunista mundial, que crec que és el que acabarà passant tard o d’hora, amb l’ajut de la tecnologia. Big data. Però bé, aquí ja no es pot parlar d’esquerres i dretes com s’ha entès fins ara. Les esquerres s’han tornat de dretes i les dretes s’han tornat d’esquerres. Tot és el mateix. Tot trontolla: el capitalisme, l’estat del benestar (tocat de mort ja per la crisi del 2008), la moral catòlica-judeocristiana...

La perversitat pot arribar a ser immensa. Si el virus entra a Àfrica i Amèrica Llatina, la mortaldat pot ser devastadora, amb la qual cosa s’ha solucionat un problema capital: la superpoblació del planeta. Almenys durant un temps. Un temps que permetria a les societats més avançades de refer-se, com després de les grans guerres mundials.

No soc conspiranoic. No crec que el virus s’hagi creat amb l’objectiu d’eliminar la massa innecessària, però tot quadra. Aquesta seria una tesi per tornar al model d’abans. El cercle viciós: destruir, reconstruir, produir, consumir, destruir.... Però no crec que això passi, l’impacte seria terrible, la hiperprotegida societat occidental no està preparada per a suportar la desfeta total. El poder tampoc ho permetrà. Hi ha en joc l’hegemonia del món.

L’altra alternativa és la que deia abans, que vindria imposada pel control absolut dels estats als seus ciutadans. Una dictadura tecnològica, que és el que ja està passant a la Xina i a d’altres països asiàtics.

També hi haurà qui es desconnectarà. Qui tornarà a l’aixada i la vinya. El ruc i la cabra. La col i la patata. Aquí paz y después gloria.

Així doncs podria ser que sortíssim del foc per caure a les brases. Ja es veurà.

De moment recuperem velles amistats (la tecnologia aquí ajuda molt), ens solidaritzem i empatitzem, perquè tots estem igual. Intentem tirar endavant dia a dia.

Sisco Ribó