Opinió

Coronavirus: educació i recerca

Els drets-valors bàsics, que s’han d’ensenyar, per gaudir d’una vida digna, estan redactats, des de l’any 1948, per les Nacions Unides i són els 30 articles de la Declaració Universal dels Drets Humans (de lectura obligatòria).

Els valors són un conjunt de normes de conducta, actituds, principis o creences segons les quals ens comportem i que són la base de tot allò que considerem correcte. De valors n’hi ha centenars, però alguns són més importants que d’altres, encara que cada cultura i cada persona té les seves prioritats i les pot variar amb el temps.

La intel·ligència o la felicitat poden ser considerades per alguns com valors superiors, però persones molt intel·ligents o molt felices poden fer atrocitats per anteposar-les al respecte o a la igualtat. Adolf Hitler serviria d’exemple.

Un exemple, observat durant el període de confinament viscut a causa del coronavirus, és el fet de ponderar molt més la importància d’un valor que molts consideren poc important: l’oci. L’educació de l’oci, també desenvolupa un rol cohesionador en la societat. Component lúdic i educatiu. Mentre juguem és poden explicar els problemes que es plantegen durant el confinament: problemes de diners, de salut, de recursos, de injustícies etc. i reflexionar entre tots sobre les possibles solucions. Potser alguns pares no ho havien pensat.

Sovint pensem que l’educació en coneixements ha de ser formal, sense jugar. Y és durant aquests períodes de confinament llarg, o en una sortida familiar de cap de setmana, quan es poden aprendre moltíssimes coses.

Un pare i un fill observen al bosc una larva de papallona, en fase de pupa o crisàlide, de dos o tres centímetres, que empeny per sortir de la seva cuirassa dura i en una bona estona no ho aconsegueix. Se l’emporten a casa seva i en veure que no acabava de sortir, el pare li fa un petit tall a la carcassa amb una tisora per facilitar-li l’esforç que estava fent per poder sortir. Resulta que va sortir però la larva era encara dèbil i tova i en pocs minuts va morir. Va morir perquè el que encara necessitava era, justament, unes hores més d’esforç i de lluita per continuar segregant totes aquelles substàncies que necessitava per enfortir-se, acabar de desenvolupar-se i poder volar i sobreviure. La ignorància d’aquest home, la falta de coneixements sobre la qüestió va superar a la seva bondat de voler ajudar. Falta de coneixement però actitud d’ensenyar en temps lúdic.

Un dels grans valors que l’educació té descuidat, és el de la recerca i la recerca científica és el motor del coneixement, la base del progrés de la societat. I vull distingir entre la investigació bàsica, la que no busca objectius immediats, i la que ens aporti aplicacions tecnològiques ràpides. Doncs és aquesta investigació bàsica la que a la llarga ens aporta descobriments que eren inimaginables en un principi. Vivim en una societat que això ho troba absurd, troba que perd el temps, gastant molts diners que es podrien dedicar a coses més necessàries. “Que inventen ellos” la desafortunada frase del gran escriptor Miquel de Unamuno (referint-se als americans) i ja ens beneficiarem dels seus descobriments, tot pensant que això seria gratis.

La patent sobre un descobriment, que encara dona més beneficis a l’Estat Espanyol, segueix sent un descobriment de Margarita Salas, de fa dècades. Els països que investiguem més, tenen importants ingressos d’aquestes patents. Corea del Sud produeix 36 vegades més patents per habitant que Espanya. No ho dic jo, ho diu també avui, 25 de març, el director de la revista científica de referència, Science, Herbert Holden Thorp, que la ciència solament té una manera segura d’avançar i aquesta és fer primerament investigació bàsica i després buscar les aplicacions basades en aquest coneixement.

La forma desesperada de buscar solucions ràpides en la ciència quan tenim una emergència nova, com la del coronavirus, ens fa veure la importància dels estudis fets anteriorment, per molts investigadors de ciència bàsica, en camps propers. Educar per valorar les inversions en recerca bàsica, que ens donen després el medicament necessari.

Reflexioneu sobre aquesta pregunta: “Els països que investiguen, ho fan perquè són rics o són rics perquè investiguen?

Manolo Suárez. Biòleg i autor del llibre La Ciència, tard o d’hora, ho explica tot, Barcelona, Stonberg Editorial, 2016.