Són dies de balanç a les portes d’un nou període electoral que culminarà el 24 de maig amb l’elecció dels governs municipals. I com a president de la Diputació de Lleida crec oportunes algunes reflexions en aquests moments.
Al llarg d’aquests quatre anys, el retorn fiscal insuficient que rep Catalunya i la migradesa general en els recursos econòmics de les administracions catalanes ha posat encara més en valor la funció dels representants públics més pròxims i la seva capacitat per gestionar les tensions i les dificultats del dia a dia. En uns moments en què la situació econòmica és força complicada i la feina dels representants locals no és gens fàcil, voldria agrair als alcaldes, regidors i consellers comarcals la col·laboració i la responsabilitat institucional que han mostrat en tot moment en benefici de la ciutadania.
Una profunda vocació de servei, conjuntament amb l’entesa i la col·laboració entre Generalitat, diputacions i entitats municipalistes, ha evitat el que alguns anunciaven com a una aturada tècnica del país i un implacable retrocés de l’estat del benestar. Han estat quatre anys de grans consensos, que han evitat privacions socials de primera necessitat; moments de diàleg i d’enginyeria administrativa per fer possible que tot continués rutllant i no es creuessin línies vermelles en les prestacions socials als ciutadans.
Sóc de la convicció que la convergència en les principals administracions catalanes d’un mateix model de gestió ha ajudat a fer possible aquest escenari resolutiu, que lidera el President Mas i la seva visió de país.
Tot i aquesta coincidència política i institucional, els qui hem tingut responsabilitats de govern l’hem exercit des del consens, el compromís i la proximitat. Sense imposicions per adscripcions polítiques, com ho demostra el fet que durant quatre anys consecutius els pressupostos de la Diputació de Lleida s’han aprovat per unanimitat dels grups polítics, fet que ens situa en l’única diputació catalana que aconsegueix un consens tan ampli i perllongat en el temps en matèria pressupostària.
Els qui tenim la confiança per la governança pública ens devem als ciutadans i no al lluïment institucional o, encara menys, al personal. La gestió del món local actual no passarà a la història de les grans inauguracions, però m’atreveixo a dir que cap alcalde ho ha pretès això, com tampoc, la Diputació, perquè la nostra acció de govern recau directament en les necessitats més bàsiques dels municipis i les persones, i en el progrés i el desenvolupament del nostre territori. La nostra responsabilitat és aplicar polítiques des de la proximitat amb diligència i eficàcia.
Les tendències són passatgeres, però els fons d’armari sempre són necessaris. L’important no és estar de moda, sinó divisar la perspectiva d’una trajectòria d’anys de feina ben feta que possibilita grans consensos. Molts encerts d’ara endavant.
