Opinió

El savi Martí (2)

Analfabetisme sobre l’origen d’algunes coses? De quines? El Martí Boada contestava la pregunta de la Núria Navarro assegurant que l’home urbà “quan encén el llum de la tauleta, no ho relaciona amb l’embassament de Camarasa...

Analfabetisme sobre l’origen d’algunes coses? De quines? El Martí Boada contestava la pregunta de la Núria Navarro assegurant que l’home urbà “quan encén el llum de la tauleta, no ho relaciona amb l’embassament de Camarasa... Però després passa per Vic i es queda parat de la pudor, com si els porcs fossin els de Vic”.


Quan la Núria Navarro va preguntar-li si la millor defensa és un atac, Boada ho va negar, i hi va afegir “molts tenen dues carreres i són molt ecologistes... I així que veuen les ovelles a la collada de Toses, recorden que van fer un curs d’edafologia i que la peülla de l’animal en aquelles terres és erosiva... Però esperen arribar a Martinet per menjar-se unes costelles”.


Boada reivindicava un sector primari actiu i competitiu, perquè “cada pagès que tanca la barraca és un funcionari que s’ha de col·locar”. No era una cosa nova per a mi. Vaig recordar una jornada sobre desenvolupament rural a la qual vaig tenir la sort d’assistir a la ciutat francesa de Montpeller fa més de trenta anys. Un dels ponents va assegurar que per cada pagès que plegava s’havia de contractar cinc funcionaris. La frase i la dada van quedar enregistrades a la meva memòria.


Al final de l’entrevista, el científic de Sant Celoni demanava que es posessin mitjans per fixar població a la terra, que s’evités que els joves marxessin i rematava la seva opinió dient que “en països competitius, com els Estats Units, el sector està molt atès i cuidat. El ramader de Montana té la mateixa dignitat que el metge de Nova York”.


Com aquí? Què ens impedeix tenir la mateixa mirada que els americans i considerar les diferents professions imprescindibles i complementàries? Sovint, ens mirem massa els uns als altres pel damunt de l’espatlla.