Opinió

Balanç de les Festes de Nadal

Unes festes que a tots, d’una manera o altra, ens hauran portat moments d’alegria al compartir àpats i llargues sobretaules de les que no en gaudim la resta de l’any. Unes sobretaules que també ens deixen preguntes que esperem que es resolguin durant aquest nou any que tot just ha començat.

Doncs el mateix passa amb la gestió i els actes que es promouen des del nostre consistori. Igual que per a un bon àpat, una bona planificació i una millor mise en place són imprescindibles per tal que tot surti com cal.

Començo amb la iniciativa promoguda per l’Associació de Comerç, Fanalets de Nadal–Demana un desig, del dissabte 29 de desembre. Un espectacle realment colpidor i que va generar molt bones sensacions al moment de fer volar els fanalets però, algú s’ha parat a pensar on han anat aquell munt d’artilugis un cop finalitzat el seu vol?...

De ben segur que des del consistori s’han preocupat (esperem) que siguin biodegradables i no contaminants, però més d’un pagès ens ha vingut a mostrar el seu malestar al trobar-se els seus camps amb restes de la festa. Això es va preveure?, o tindran alguna mena de subvenció o ajuda per a la retirada dels mateixos? Per cert, un tema aquest dels ajuts molt desenvolupat en altres àmbits des de l’ajuntament...

I si parlem de diners, aquest any també caldrà esperar a la Candelera per tal que es puguin retirar o, simplement, apagar les llums de Nadal? Quant ens costa aquest consum? Quant ens costa el lloguer de tot l’enllumenat? Podem estar d’acord en mantenir els arbres fins a la Candelera però sempre i quan s’apaguin la resta d’enllumenat nadalenc. Aquesta despesa és completament innecessària, quan hi ha força gent que no veu de bon grat que durant un període d’entre dos o tres mesos (recordant altres anys) estiguem en aquesta situació. És evident que no tothom comparteix els mateixos criteris, però en la majoria dels casos, a banda del propi consum, la imatge de “què es fa des de l’ajuntament” denota moltes altres actituds que no pas el propi suport al comerç.

Un comerç que veu com molts dels actes o actuacions no aporten el que caldria esperar o, simplement, generen dubte o desconfiança.

Per exemple, poder gaudir d’una revetlla a la nit de Cap d’Any; una vila com Puigcerdà no es pot permetre veure com el seu jovent ha de marxar a les poblacions veïnes per tal de gaudir d’una festa popular que, de ben segur, també la gaudiria la gent menys jove a les primeres hores de la mateixa. La capital de Cerdanya ha de ser la que tingui la festa de referència, això no ho discuteixen ni els més joves, que així ens ho han fet arribar. Si, gaudeixen de la festa de Bellver, però també hi ha molts pares que pateixen pel fet que els joves estiguin carretera amunt carretera avall un dia on l’alcohol està molt present i a fàcilment a l’abast de tots.

Per altra banda, cal fer esment a l’avançament de la festa de cagar el Tió. És necessari desorientar o generar dubte a la mainada amb una tradició que a totes les llars catalanes, és pròpia del dia 24? A Puigcerdà, potser pel fred o per un tall de digestió, es va avançar un parell de dies a la plaça del Call. Avançar aquesta tradició és tan avantatjós per segons qui, que ens podem permetre el luxe, ja posats, d’avançar la nit de Reis a divendres o dijous per afegir un festiu i que els vilatans tinguem un dia més de festa?

De ben segur que tot es fa amb la millor de les intencions, però no cal perdre el sentit comú i, sobretot, no improvisar com si s’acabés el món.

Des d’ERC ja fa temps que es reclama i s’intenta promoure un nou model de desenvolupament econòmic de la Vila, i tenim clar que volem treballar en aquesta direcció. Està més que demostrat que el model que ens regeix fa aigües i que no aporta els resultats que la gent espera, a banda que és clarament precari en molts camps i sempre, sempre, sempre depenent de factors que no podem controlar des de casa nostra. Com quan demanes menjar a domicili... o bé perquè no tens ganes de cuinar o bé perquè no saps com fer-ho, acabes improvisant i t’acabes menjant, de vegades, allò que ni t’esperes ni t’agrada.

Joan Manel Serra