La Seu d’Urgell és una ciutat mil·lenària amb molta importància històrica. Hom creu que la ciutat ja existia en l’època de l’Imperi Romà, però quan realment va assolir una importància històrica cabdal fou durant la conquesta dels francs del territori conquerit pels àrabs, territori que es va anomenar la Marca Hispànica. La Seu d’Urgell va esdevenir cap del comtat d’Urgell durant els primers segles de la seva existència(S. VIII–S. XII). Aquesta importància va deixar com a petjada l’existència de la seu episcopal, vigent encara als nostre temps, amb la particularitat de ser també cap del que acabaria esdevenint estat, el Principat d’Andorra, amb tot el poder que això conferia al territori urgellenc.
Durant molts segles, la Seu, sense cap tipus de dubte, ha estat la ciutat del Pirineu més important a tots els nivells, però sobretot en població i riquesa. Fins i tot a la primera discussió sobre la creació de les províncies a l’estat espanyol es va plantejar que La Seu fos capital d’una província dels Pirineus. Malauradament, per circumstàncies històriques, això no va ser possible amb els perjudicis econòmics i, sobretot, d’infraestructures que encara es pateixen.
Però, a dia d’avui, com es troba la Seu d’Urgell? Per mirar l’estat actual de la ciutat, he utilitzat les dades de l’Institut d’Estadístiques de la Generalitat (IDESCAT) que ens poden donar un enfocament objectiu i una perspectiva oberta: la població, la renda familiar, el PIB i l’atur. Cal, també, comparar aquestes dades de La Seu amb les de les altres capitals de comarca de l’Alt Pirineu.
Si comencem a analitzar les dades de la renda familiar bruta, ens trobem el següent: la Seu d’Urgell, amb 13.000 euros de renda bruta, és la segona pitjor de l’Alt Pirineu, contra els 15.200 euros de Sort, els 15.700 euros de Pont de Suert o els 15.300 de Tremp, per exemple.
Què vol dir RFDB (Renda Familiar Disponible Bruta) per habitant? És un índex que mesura els ingressos de què disposen els residents d'un territori per destinar-los al consum o a l'estalvi. Per tant, es pot concloure que els ingressos dels veïns i veïnes de La Seu estan a la cua del territori alt-pirinenc.
Pel que fa a la població, als darrers 10 anys (2009-2018) La Seu ha perdut 945 habitants, la qual cosa suposa una reducció d’un 7,82% d’habitants. Sens dubte, és la capital de comarca amb més pèrdua en termes absoluts. En percentatge, la Seu només es veu superada per Pont de Suert (13,77%) i Sort (9,15%). Per tant, veiem que malgrat s’hagi estabilitzat en el darrer any, la Seu ha patit un clar procés de despoblament en els darrers anys.
Ja que parlem dels habitants, és molt important buscar una altra dada que concerneix directament a la gent: l’atur. Hem parlat de la renda familiar (ingressos) i de l’evolució de la població, però tothom estarà d’acord que si no hi ha feina no pot haver-hi ingressos i, és clar, no es pot fixar la població. Per tant, és una dada molt important a analitzar.
Si comparem les dades dels darrers 10 anys (2009-2018) on la situació econòmica global ha millorat lleugerament, constatem que la Seu es troba a la cua de creació de llocs de treballs, on només Tremp empitjora les dades. La Seu n’ha creat 66, que correspon a un 10,03% d’augment de llocs de treball. Ciutats com Puigcerdà, amb un 35,29%; Pont de Suert, amb un 36,97%; o Sort amb un 30,03%, superen àmpliament les dades de La Seu.
Per últim, i no menys important, cal analitzar una dada que complementarà el coneixement sobre l’evolució econòmica de La Seu: el PIB de la ciutat.
El PIB (Producte Interior Brut) és un índex que comptabilitza tot els béns i serveis que es produeixen en un territori durant un període determinat de forma monetària. De fet, a nivell pràctic, és l’indicador més important i més utilitzat per reflectir si una economia va bé.
Les dades no enganyen. La Seu és la pitjor capital de comarca de l’Alt Pirineu i Aran pel que fa a PIB per habitant. El PIB local és de 20.500 euros per habitant (amb les últimes dades disponibles del 2016), molt lluny de les altres ciutats com Puigcerdà amb 23.600 €, Sort amb 24.000 € o Vielha amb 31.600 €.
Fent un resum de les dades que s’han exposat anteriorment, podem concloure que la nostra ciutat, la Seu, està a la cua en: ATUR, DESPOBLACIÓ, RENDA FAMILIAR i PIB PER HABITANT. És a dir, tots els indicadors econòmics que es poden analitzar són desfavorables.
Per tant, la gran pregunta que s’han de fer tots els ciutadans de la nostra ciutat és què volen que sigui La Seu en el futur.
La Seu viu un moment delicat de la seva llarga història. L’activitat econòmica és molt minsa i hi ha un estat d’ànim general pessimista entre els seus ciutadans. Malgrat això cal afirmar sense cap dubte que La Seu té futur, si es fan les coses bé. Té un potencial enorme a desenvolupar si hi ha un projecte de futur a llarg termini.
La seu i els urgellencs necessitem i ens mereixem nous projectes, projectes clars de ciutat i, sobretot, il·lusions renovades per canviar la dinàmica actual.
Si em pregunto què vull que sigui la Seu en el futur, tinc molt clara la resposta: La Seu, capital del Pirineu. Amb aquest objectiu, cal que tots treballem per aconseguir-ho.
Joan Barrera i Aranda. Regidor de Compromís X La Seu
