25.06.2019 |
Carme Farré Ortodó
16:12
05/02/16

Incoherències de la nostra societat

Incoherències de la nostra societat

Les persones albines són aquelles que no produeixen o produeixen poca melanina, un pigment que dona color a la pell. Aquest fet és degut a una mutació genètica autosòmica recessiva o recessiva lligada al cromosoma X.  En funció del tipus d'albinisme aquestes persones poden arribar a tenir la pell, els cabells i el pèl blanc; no s'acostumen a bronzejar. A part de tots els problemes que pot comportar l'albinisme en sí: cremades pel sol, reducció de l'agudesa visual, fotofòbia (aversió a la llum per la molèstia o dolor que aquesta pot causar), nistagme (moviment involuntari dels ulls)... cal afegir-hi el problema de situació geogràfica. És a dir, ser albí a països tecnològicament desenvolupats no comporta una discriminació com la que suposa ser albí a països menys desenvolupats com els d’Àfrica.

A Àfrica, la gent albina es considerada una persona maleïda mentre està viva però, en canvi, morta és considerada un talismà. Molts són marginats, perseguits i fins i tot assassinats. Rebutjats per les seves famílies, es veuen obligats a patir tota mena d'humiliacions mentre viuen, entre ells la mutilació per a utilitzar els seus òrgans com a amulets. Això comporta que una gran part mori per les ferides produïdes. Actualment, el govern està aplicant penes a qui mata els albins però això fa que augmentin les mutilacions perquè en aquest cas les penes no són tan grans.

Aquest fenomen és cultural i òbviament suposo que al llegir això us horroritzeu, ara bé, m'agradaria plantejar-nos que passa en la nostra societat amb les persones intersexe, que al igual que les persones albines, són un petit col•lectiu de la nostra població.

Aquestes persones, tenen genitals ambigus degut a canvis en el nombre de cromosomes sexuals, a canvis genètics o a que han estat exposats a hormones sexuals externes en estadi fetal. El que s'acostumava a fer era assignar un sexe al néixer en funció dels genitals externs, i si la tria no era fàcil generalment es  reconstruïen els genitals femenins ja que era més fàcil que reconstruir un genitals masculins funcionals. Generalment aquestes persones s'havien d'hormonar durant tota la vida a partir de l'adolescència. Actualment en fer l'elecció de sexe, a part de l’aspecte dels genitals externs, també s’intenta tenir en compte el sexe cromosòmic. L'operació es recomana abans del primer any de vida i com a molt tard abans d’anar al col•legi que és quan es poden veure els genitals amb la resta d’alumnat, tanmateix jo em plantejo: no estem actuant en certa manera amb aquestes persones com passa a Àfrica amb els albins? No les estem mutilant nosaltres també? Per què necessitem encaixar-ho tot en aquesta dicotomia de sexes: femení i masculí? Per què no acceptem que hi puguin haver més categories i els donem la capacitat d'elecció per si en algun moment de la seva vida volen escollir sobre el seu cos?

Moltes vegades les respostes són que així comportarà menys problemes per a ells i per als pares, que els estalviarà un trauma... però per a què existeix aquest trauma? El trauma el provoquem nosaltres, com a societat, perquè són considerats com a diferents, ja que, al igual que passava amb els albins a l’Àfrica, trenquen les regles del joc. Potser el problema no està en ells, el fet de ser intersexuals no els suposa cap problema de salut; potser el problema el tenim nosaltres, potser el que hem de mutilar és la nostra manera de pensar.

Està clar que amb la manera de pensar actual i tal com estan organitzades les coses, la seva vida com a persona intersexual no els serà fàcil. Un exemple tan senzill com anar als banys públics pot convertir-se en tota una odissea, però, no canviaria això si no volguéssim etiquetar-ho tot de manera dual? Si en lloc del blanc i el negre existís també una gamma de grisos? O potser pensem que per estalviar els traumes que pot patir una persona per enfrontar-se amb els valors establerts per la societat és millor assignar-li un sexe amb el que potser no se sent identificat? A més a més de l’assignació d’aquest sexe cal afegir-hi que es sotmet a aquella persona a una sèrie de danys físics (cirurgia i efectes secundaris del tractament hormonal) per fer-lo entrar en uns determinats cànons.

Així doncs, m'agradaria plantejar-vos per què, en una societat tan desenvolupada i civilitzada com ens considerem nosaltres, seguim permetent aquestes atrocitats. No cal anar tan lluny, no cal marxar a l'Àfrica per veure com es mutilen persones per diferències genètiques. Potser de la mateixa manera que determinats col·lectius africans, necessitem un canvi de pensament i obrir el nostre camp de visió.

Comentarios