16.09.2019 |
Carme Farré Ortodó
10:29
25/11/15

Els transgènics, un nou negoci a cost de què?

Els transgènics, un nou negoci a cost de què?

Moltes vegades han sortit a debat els riscos i beneficis dels aliments transgènics, però més enllà dels efectes que pot tenir l’aliment en sí sobre la persona que els consumeix, és essencial que ens plantegem les conseqüències de tot el que gira al voltant d’aquest aliments.

Un punt que és vist com un possible benefici pels agricultors és que molts aliments transgènics són resistents a herbicides, fet que permet eliminar fàcilment les herbes no desitjades del cultiu. Tanmateix, encara que aquell determinat aliment resulti no ser perillós per a la salut, molts herbicides ho són.

En general els herbicides  s’usen en baixa quantitat ja que n’hi ha que poden eliminar un ampli espectre d’herbes i arribar a danyar els cultius. No obstant, quan es creen cultius resistents a aquests, una conseqüència directa que generen és que no es respectin les quantitats indicades.

Un herbicida altament usat en cultius transgènics és el glifosat, ja que és l’herbicida al qual són resistents alguns transgènics de l’empresa Monsanto com poden ser la soja, el blat de moro, la colza i el cotó. 

En un estudi realitzat s’ha trobat presència de glifosat en l’orina de persones i animals de granja. Aquest es trobava en menors concentracions entre les persones que consumien productes ecològics que entre les persones que consumien productes convencionals. 

Últimament el glifosat ha estat declarat per la OMS (Organització Mundial de la Salut) com a possible carcinogen. 

La iniciativa de “Som Lo Que Sembrem” ha realitzat durant molt temps un recull d’articles en els quals es mostren els efectes perjudicials sobre la salut humana del glifosat:

“El estudis epidemiològics han relacionat l’exposició de persones al glifosat (pagesos, treballadors agrícoles, i població en general) amb un risc més gran de: part prematur per exposició en combinació amb d'altres biocides, d’avortaments, de desenvolupament de limfomes no-Hodgkin (ja sigui per exposició només al glifosat, o a barreges de pesticides i herbicides incloent-hi el glifosat) i d’una major incidència de mieloma múltiple. 

A més a més, els estudis de laboratori mostren diferents efectes negatius: efectes genotòxics  i mutagènics, modificacions en l’estructura i funcionament de les cèl·lules, interferències en la síntesi d’esteroides  i actuació com a disruptors endocrins (produint també pertorbacions en el desenvolupament reproductiu d’animals de laboratori reduint la producció de testosterona), interferències en el funcionament del fetge, malformacions congènites, efectes tòxics en cèl·lules de la placenta humana que poden afectar negativament la reproducció humana i el desenvolupament del fetus”, canvi de la susceptibilitat a antibiòtics d’alguns bacteris productors de determinades malalties ...

A part dels problemes sobre la salut de les persones, també comporta greus problemes mediambientals com és l’aparició de plantes resistents a l’herbicida, disminució de la flora i la fauna del lloc i dels llocs propers on es filtri l’aigua amb el producte...

Així doncs, si és tant perjudicial perquè es segueix usant?

Aquí topem amb un mercat d’interessos que hi ha al darrera del producte. 

L’empresa Monsanto va tenir la patent del glifosat fins l’any 2000 en el qual va expirar, però actualment segueix guanyant diners de la seva venda ja que és l’herbicida al qual són resistents alguns dels seus cultius.

Avui en dia, varies empreses venen herbicides, l’agent actiu dels qual és el glifosat. L’herbicida més comercialitzat per Monsanto és el Roundup, que a part de glifosat conté altres agents. S’ha demostrat que el Roundup és citotòxic per les cèl·lules humanes a concentracions admeses per a l’aigua potable.

Així, ens adonem que el fet que és prohibís l’ús o la venda de glifosat perjudicaria a grans multinacionals, tant per la venda del seu propi herbicida com per la venda dels seus propis cultius transgènics. 

Desgraciadament no s’han fet suficients estudis científics independents, no finançats per les mateixes empreses d’agrotòxics.

Hi ha països com Holanda que ja han prohibit l’ús del glifosat fora del sector agrícola pels riscs que comporta en la salut. Tanmateix, quina coherència té prohibir l’ús d’aquest producte en parcs i jardins per riscs en la salut si el seguim usant en els productes que ens mengem?

Malgrat tot, per alguna cosa es comença i és millor això que res.

Arribats en aquest punt m’agradaria que ens plantegéssim dues coses: si la majoria de cultius transgènics que ingerim han estat tractats amb glifosat, realment són tant innocus per l’ésser humà? Quins interessos segueix el desenvolupament científic?

Actualment territoris com Irlanda del Nord, Escòcia, Grècia, Letònia, Alemanya, França, Lituània, Àustria i Itàlia han sol·licitat a la Comissió Europea la prohibició de conrear transgènics als seus territoris.

Animo a tothom a deixar d’usar herbicides en els seus cultius, especialment els que contenen glifosat.

Comentarios