Mentre espero que es confirmi, segons ens diu el Govern central, la fi de la famosa corba del COVID-19, em deia un bon amic fuster i autònom: “això és com una guerra, però és que després vindrà la postguerra”. Veiem atònits com aquest Govern central utilitza paraules bel·licistes per afrontar la crisi mentre que els caps militars, els de segona fila a la pantalla, cauen com a mosques afectats pel virus.
Aquests dies de confinament i introspecció ens porten a voltes a extrems negativistes vers un futur laboral i econòmic proper i incert. Des de l’inici del moviment de Gandhi en defensa dels drets humans al 1920 fins al crack de Wall Street al 1929, es produí la gran crisi d’entreguerres a escala global, que canvià la manera de veure el món, des de l’art i l’arquitectura fins a l’economia Certament i davant d’una importantíssima recessió econòmica imminent, la promoció econòmica esdevindrà clau per a la seva recuperació. Talment cal treballar ja sobre bases de dades d’administracions, administrats, empreses i treballadors que necessitaran informació, ajuts o previsions d’ERTO.
Caldran campanyes de sensibilització, compres de proximitat en línia que ajudin el consum intern i també el turisme. I també lligar ajuts europeus a la compra pública d’innovació en eficiència energètica per accelerar aquesta recuperació econòmica. A més, aquesta crisi ens portarà també a la migració digital definitiva.
Potser, per la seva resiliència, algunes Pimes o part del sector agrícola lleidatà no se’n veuran tan afectats, però el petit comerç, el sector serveis i bona part del sector industrial rebran i fort. Caldran campanyes de sensibilització, compres de proximitat en línia que ajudin el consum intern i també el turisme. I també lligar ajuts europeus a la compra pública d’innovació en eficiència energètica per accelerar aquesta recuperació econòmica. A més, aquesta crisi ens portarà també a la migració digital definitiva.
A l’altra banda tenim un Govern central en fallida econòmica que ens hi arrossegarà controlant el superàvit dels ajuntaments. Administració, administrats, empreses i treballadors caldrà que ens coordinem per afavorir els grups socials i laborals més vulnerables. Repensar postulats econòmics lliberals i l’estat del benestar. L’educació i l’especialització han d’esdevenir el pilar de l’economia del bé comú. Nous mecanismes de creació d’ocupació i la flexiseguretat laboral entesa com a flexibilitat total, i en conseqüència poca estabilitat en el lloc laboral, horaris sense restriccions, mobilitat funcional i sous flexibles caldrà combinar-los sí o sí amb una elevada protecció social. Com ja deia Louis D. Brandeis, “podem tenir democràcia o podem tenir riquesa concentrada en poques mans, però no podem tenir ambdues coses alhora”.
Repensem-nos, doncs, aprenem la lliçó, invertim més en investigació i menys en indústria d’armament. Més en república i mesures socials i menys en monarquia. Més en estalvi energètic i menys en indústria contaminant. Més en productes de proximitat i menys en grans cadenes de producció i distribució. Més en nosaltres i menys en el què diran. La llibertat i la igualtat, quan comencen a treure arrels, són un arbre de ràpid creixement.
Com ja deia Louis D. Brandeis, “podem tenir democràcia o podem tenir riquesa concentrada en poques mans, però no podem tenir ambdues coses alhora”.
Salut!
Carles Gibert i Bernaus.
Diputat de Transformació Econòmica de la Diputació de Lleida
