Opinió

Eleccions Municipals

El proper mes de maig hem d’elegir nous ajuntaments. A casa nostra, en zones com l’Alt Pirineu i l’Aran, en gairebé tots els municipis l’ajuntament és la principal empresa local i l’entitat amb més influència cívica i social.

El proper mes de maig hem d’elegir nous ajuntaments. A casa nostra, en zones com l’Alt Pirineu i l’Aran, en gairebé tots els municipis l’ajuntament és la principal empresa local i l’entitat amb més influència cívica i social. Si això hi afegim que des de l’Aran a la Cerdanya existeixen uns vuitanta municipis, un Consell General aranès, cinc consells comarcals, un bon nombre d’entitats locals descentralitzades, mancomunitats i societats de capital públic de caire local, podem aventurar que quasi el 10% de la població no només s’involucra directament en activitats polítiques sinó que es presenta al seu veïnatge sota el signe d’un partit o d’un altre. Aquella conversa de cafè, on acostuma a guanyar la veu més poderosa que proclama que tots els polítics són uns lladres, converteix l’Alt Pirineu en la meca del bandolerisme més entusiasta. Malgrat aquesta Sodoma i Gomorra de la política comarcal manifesto la meva admiració més profunda pel 99,99% dels ciutadans pirinencs que ofereixen el seu cos i la seva ànima per tirar endavant l’administració local. I en aquest sentit defenso quatre punts que considero tan importants que crec que és bo i possible –no sé si probable- que es plantegin de manera totalment unitària.

El primer és la promoció econòmica del territori. El desenvolupament màxim dels nostres ajuntaments perquè tinguin la força suficient per escometre inversions importants, sigui en solitari sigui col.laborant estretament i amb transparència amb la iniciativa privada. No he dubtat mai que el correcte funcionament de  les nostres comarques de muntanya ha de venir del resultat del maridatge entre iniciativa pública i privada. I la molt important feina de recordar insistentment a les altres administracions els deures pendents en infraestructures i equipaments.

El segon és la defensa de l’establiment de la Vegueria de l’Alt Pirineu i Aran. Cal fer operativa la Llei Veguerial que tan esforçadament han anat reclamant tantes personalitats polítiques i socials del nostre territori. No repetirem mai prou vegades que sense una personalitat administrativa pròpia no passarem de ser unes cues provincials  dividides i consolades amb algun caramelet de la Diputació.

El tercer és la defensa d’una política social molt seriosa i molt necessària als temps que vivim. Defensaria amb entusiasme una política d’impostos, preus i taxes locals basada en la tarificació social és a dir que es tendís a fer pagar segons la renda de cadascú. Aquest és un principi que comporta una decisió ferma per part dels polítics i força complexitat per aplicar-lo administrativament. La seva aplicació no pot ser de ben segur universal i immediata. Però és lògica i de sentit comú. Si una família no disposa de cap recurs econòmic o els té molt escassos això s’ha de tenir en compte a l’hora de pagar l’aigua, les escombraries, l’impost de circul.lació, les multes, la llar d’infants o el mateix IBI.

El quart punt és la participació ciutadana. Personalment em sembla bé qualsevol iniciativa que vagi per aquest camí, abans, durant i desprès de les eleccions municipals. Hi ha una eina que em sembla relativament fàcil i és l’aprofitament dels plens municipals tot fent-ho d’una manera selectiva i intel.ligent: Sigui escollint determinats punts que possibiliten la intervenció més pacífica possible de la ciutadania, sigui donant la paraula als assistents als plens una vegada acabats els punts regulars. I fomentant l’assistència als plens: Aquí és molt important la perícia de l’alcalde marcant pautes d’intervenció al regidors que impedeixin la repetició de temes i agilitzin els debats amb la complicitat de tots els components del plenari.

Quatre punts que pretenc presentar com a potencialment unitaris. N’hi ha molts més que poden facilitar forts debats ideològics o de defensa dels interessos més variats. Tan bons i necessaris uns com els altres.