Quan viatges la teva ment s’obre i t’adones que no tot és com et pensaves. Hi ha coses que donem per fetes per que és el que sempre hem vist a casa, com per exemple anar a esmorzar amb els companys de feina al bar de la cantonada, però no a tot arreu és així.
Geogràficament ens separen 2.000km, tampoc és tan lluny, però culturalment som molt diferents.
La gran etiqueta que tenen als països nòrdics és que són “freds” i persones distants. I no ho negaré però s’ha de matisar. Quan coneixes a algú danès no ens donarem dos petons sinó que ens donarem la mà, tant si ets dona com home. També guardaran distància en parlar de coses personals en un primer moment. Però, quan t’has guanyat la seva confiança cada vegada que et vegin et donaran una abraçada, això és fred? La meva cara quan un conegut danès em va abraçar no va ser d’alegria, ja que em va impactar bastant i no sabia com reaccionar.
Un altre fet que em va sorprendre va ser la quietud que hi ha als supermercats, la gent va per feina i no s’entretenen. No hi ha nens corren pels passadissos ni gent aturada parlant. Els definiria com persones eficients i efectives.
A la feina és el mateix, no hi ha pauses per esmorzar de 30 minuts, ni per dinar de 2 hores. Aquí les jornades son de 8 hores, on tens 30 minuts per dinar, a les 12, i tothom s’emporta el dinar de casa i se’l mengen a la cafeteria junt amb els companys de feina.
És molt més fàcil concentrar-se quan les jornades són seguides, a més a més el saber que a les 16:30 seràs a casa i que tindràs tota la tarda per endavant, això sí, per mi, per que els danesos sopen a les 18, jo en canvi segueixo fent una mica l’horari de casa.
L'ambient a la feina és com el d’una família, hi ha una gran cultura corporativa, on des del començament t’expliquen els valors de l’empresa i els objectius que tenen. Així és fàcil sentir-te part de l’empresa ràpidament. També intenten fer-te veure la importància del teu treball en l’empresa, per més petit que sigui, i això et fa sentir motivat per continuar treballant i millorant.
Al que crec que no em podré acostumar mai és als horaris comercials, ja que les botigues tanquen a les 17 de la tarda a l’hivern i a les 17:30 a l’estiu. La primera setmana que estava aquí vaig sortir a donar una volta a les 19:30, esperant trobar-me alguna botiga oberta, doncs ni la cafeteria estava oberta, va ser realment frustrant. En canvi els supermercats, la majoria tanquen a les 21 i alguns fins i tot a les 22.
Dinamarca és un gran país per viure-hi, on t’ajuden a créixer professionalment i on t’encoratgen a seguir pujant esglaons per aconseguir les teves metes, on tenen una cultura enriquidora i una manera de fer per envejar, però un troba a faltar la seva terra, anar a la terrassa del passeig, comprar castanyes a la tardor, o quedar amb els amics a la font del passeig, els dinars familiars els diumenges i les tardes en família davant del foc. Sempre serem d’on sentim que som a casa, i la Seu sempre ho serà, i per sort el Cadí sempre estarà allà per avisar-me que he arribat.
