Ara fa uns deu anys, el trempolí Jordi Mir es va adonar d’una anomalia. El 24 de febrer de 1938 l’Ajuntament de Barcelona havia atorgat a Pompeu Fabra la Medalla de la Ciutat, però no constava que aquest l’hagués recollit mai a causa de la Guerra Civil, la derrota republicana i l’exili a França. Després d’una minucionsa investigació, Jordi Mir i Parache - estudiós de l’obra sencera de Pompeu Fabra - va donar a conèixer públicament aquesta anomalia.
El 29 d’abril d’enguany, el Ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar per unanimitat, tal i com ho va fer fa 81 anys, lliurar la Medalla de la Ciutat als seus nets. Peio Rahola Fabra, un dels quatre nets del mestre, va recollir aquest dimarts, 4 de desembre, la Medalla de la Ciutat que es va atorgar al lingüista barceloní fa més de vuit dècades i que reprodueix el guardó que es lliurava als anys trenta, un disseny de l’escultor Enric Casanovas. Durant l’acte de lliurament es va destacar la rellevància de l’obra de Fabra, que va concedir a la llengua catalana l’estatus de llengua moderna, a més del paper destacat de Fabra com a pensador crític, científic i racionalista, defensor del republicanisme, les llibertats i la democràcia.
Foto: Pompeu Fabra va ser el pare del català modern// Pere Català i Pich
L’exili
Pompeu Fabra es va veure forçat a exiliar-se menys d’un any després que s’aprovés atorgar-li la distinció de l’Ajuntament de Barcelona. El 31 de gener de 1939 va creuar la frontera amb França, i finalment es va establir a Prada de Conflent. Va dedicar els darrers anys a continuar la tasca filològica i va morir en aquest municipi dels Pirineus l’any 1948. Una de les darreres obres del seu llegat, la Gramàtica Catalana, es va publicar de manera pòstuma l’any 1956.
Jordi Mir, un estudiós de la vida de Pompeu Fabra
Jordi Mir i Parache és nascut a Tremp (1935) i de molt jove es traslladà a Barcelona amb la seva família. És professor de llengua catalana i activista cultural, fou assessor lingüístic de diversos mitjans de comunicació i ha publicat nombrosos articles i llibres sobre excursionisme i toponímia. Estudiós de la vida de Pompeu Fabra, dirigí amb Joan Solà l’Obra Completa del lingüista. L’any 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi i l’any 2010, un merescut i emotiu homenatge per part de l’Institut d’Estudis Catalans.
