Opinió

TOTS serem grans

La vida de totes les espècies té caducitat: des d’uns dies que viuen algunes papallones fins als 200 anys d’algunes tortugues, hi ha totes les variants.

Se sap que l’envelliment és un procés natural causat per una sèrie de canvis progressius com són els residus corporals acumulats, les substàncies oxidants, les mutacions acumulades al nostre cos, l’atròfia mitocondrial i cel·lular, el desgast articular o la pèrdua parcial de la funció dels òrgans. També s’han descobert uns quants gens i enzims implicats en l’envelliment.

És evident que no ens volem morir i per això es fan coses per tal de no envellir, des d’alteracions del metabolisme o recórrer a les cèl·lules mare, per exemple.

Fer exercici comporta enormes beneficis. Sabem que el 100% de les persones de més de 50 anys tenen artrosi en algun grau.

Hi ha rutines d’exercicis molt beneficiosos per els adults més grans que estimulen les activitats en les àrees de memòria a curt i llarg termini, el pensament crític, l’orientació visual i espacial, el càlcul i el llenguatge. Com es fa? Amb quins exercicis? Doncs llegir sovint, aprendre un altre idioma, classes de música, o aprendre a utilitzar noves funcions del mòbil, jugar amb els nets, relacionar-se, si cal apuntant-se a cursos de formació i conferències i debats, fer exercici físic i, sobretot, dormir bé.

És evident que no ens volem morir i per això es fan coses per tal de no envellir, des d’alteracions del metabolisme o recórrer a les cèl·lules mare, per exemple

Mantenir-se actiu fa que un major flux de sang subministri més oxigen i nutrients a les articulacions i també al cervell i fomenta el creixement de noves neurones i noves connexions.

L’increment de les malalties mentals neurodegeneratives està sent espectacular i ens ha de preocupar. El 12% dels que arribin als 85 anys tindrà algun tipus de demència i que entre el 60% i el 80% de les demències corresponen a l’Alzheimer.

Els principals trastorns crònics que pateix la gent gran són els següents: pressió alta, artrosi, artritis o reumatisme, colesterol alt, dolor d’esquena crònic, migranya, al·lèrgies, ansietat, depressió, diabetis i molts altres, però seguint aquest ordre. Bé, doncs resulta que alguns són equiparables en els dos sexes (pressió alta, colesterol, al·lèrgies o diabetis), però en altres hi ha una diferència enorme, molt superior en dones (dolor d’esquena, artrosi i artritis, mal de cap, ansietat i depressió).

Ara, amb l’arribada d’aquesta pandèmia hem pogut constatar el grau d’abandonament de la gent gran, amb la gran quantitat de residències massificades i en deficients condicions sanitàries.

S’ha de fer un replantejament sobre com i on viu la gent gran. Edificis amb sales polivalents on puguin assistir veïns del barri per celebrar esdeveniments i fer classes, jardins amb mobiliari per a nens, cuina, bugaderia o fisioteràpia que també pot donar servei al barri, etc. A Holanda hi ha estudiants que viuen gratuïtament a canvi de passar un temps amb els residents i a Santander hi ha una residència amb guarderia. Tot això implica un canvi de mentalitat en la societat, en aquets casos la presència d’estudiants i de nens els ajuda a mantenir-se més joves.

I la soledat de la gent gran? La soledat és un problema social i de salut pública de primera magnitud. A més d’afectar al benestar psicològic de les persones, la seva presència s’associa amb pèrdua de salut i major risc de mortalitat. Algú pot viure acompanyat i sentir-se sol, o, pel contrari, viure sol i no sentir-se així. Se senten soles les persones que se senten abandonades, troben a faltar la companyia dels demés o no tenen persones a les que recórrer en cas de necessitat. Tot això és més preocupant a partir dels 65 anys quan coincideix amb l’edat de la jubilació.

La soledat, que afecta cada vegada més gent gran, per exemple, gairebé 90.000 barcelonins de més de 64 anys viuen sols, un 76% són dones. La població femenina, més longeva, es troba pitjor, es medica més, assumeix més tasques i viu mes sola. La longevitat dels homes està en 80’7 anys i la de les dones de 86’2.

I la soledat de la gent gran? La soledat és un problema social i de salut pública de primera magnitud. A més d’afectar al benestar psicològic de les persones, la seva presència s’associa amb pèrdua de salut i major risc de mortalitat

Hem de posar especial interès en l’educació en l’atenció a la gent gran des de l’escola. La joventut, no solament s’ha d’educar amb el que veu a casa seva, que encara que hagi vist una atenció excel·lent amb els familiars més grans, no és suficient, hem d’educar-los des de l’escola, també fer lleis i assignar recursos.

Tots, abans o després, tindrem discapacitats funcionals, i la seva atenció s’ha de compartir entre els éssers més propers i, només com a última opció, permetre que se’n faci càrrec una altra persona o entitat.

Manolo Suárez, biòleg