Som nans que només veiem lluny des de l’espatlla de gegants. Qui no ha trobat suport per a penetrar, encara que sigui només uns centímetres en la grandesa i la complexitat del món, en les crosses que ens forneix la lectura de Plató, Virgili, Dant, Cervantes, Shakespeare, Goethe o Dickens?
Entre el més grans de la literatura de tots els temps brilla amb llum pròpia Lleó Tolstoi (Yàsnaia Poliana, 1828-Astàpovo, 1910), l’immortal autor de Guerra i Pau i Anna Karenina, a més d’una impressionant obra literària entre la que destaca la trilogia Infància, Adolescència, Joventut, La mort d’Ivan Ilich, Hadji Murat, Resurrecció, etc.
Un gegant com Tolstoi és, com els autèntics clàssics, d’absoluta actualitat. Algunes de les seves sentències il.luminen la desorientada societat contemporània. Quan els valors que l’havien sustentat durant segles són posats en qüestió sense que siguin substituïts per altres de la mateixa vigoria, convé girar els ulls als pensaments d’un home visionari com l’immens escriptor rus
La vida de Tolstoi va estar plenament en consonància amb la seva brillant contribució a la literatura mundial. Fervent anarquista cristià i pacifista, havia llegit amb profund interès l’Assaig sobre la desobediència civil d’Henry David Thoreau. El seu principi de “no violència activa” expressada en llibres com El Regne de Déu està en vosaltres, va influir poderosament en Gandhi i Martin Luther King. De família aristocràtica, va decidir viure entre els més humils a la seva propietat de Yàsnaia Poliana, fent de sabater. Fervent partidari de l’alliberament dels pagesos i de la seva culturització, va fundar una escola per als seus fills, en la que ell mateix exercia de mestre. Personatge polièdric, va defensar l’esperanto, es va fer vegetarià i va ser excomunicat per haver criticat durament les institucions eclesiàstiques de seu temps a Resurrecció. Les seves darreres paraules abans de morir van ser: “Hi ha sobre la terra milions d’homes que pateixen. Per què em cuideu a mi sol?”.
Un gegant com Tolstoi és, com els autèntics clàssics, d’absoluta actualitat. Algunes de les seves sentències il.luminen la desorientada societat contemporània. Quan els valors que l’havien sustentat durant segles són posats en qüestió sense que siguin substituïts per altres de la mateixa vigoria, convé girar els ulls als pensaments d’un home visionari com l’immens escriptor rus. “El secret de la felicitat no és fer sempre el que es vol, sinó voler el que es fa”. “La meva felicitat consisteix en que sé apreciar el que tinc i no desitjo amb excés el que no tinc”. “Hi ha qui creua el bosc i només veu llenya per fer foc”. “Cal valorar l’opinió dels estúpids: són majoria”. “Tots pensen en canviar el món, però ningú pensa en canviar-se a si mateix”. “La felicitat és una al.legoria, la infelicitat una història”. “Els dos guerrers més poderosos són la paciència i el temps”. “No hi ha condicions a les que una persona no pugui acostumar-s’hi, especialment si veu que tothom al seu voltant viu de la mateixa manera”, especialment adequat en les presents circumstàncies mundials. “El dolor pur i complet és tan impossible com l’alegria pura i completa”. “No hi ha grandesa on no hi ha simplicitat, bondat i veritat”. “Enmig de l’hivern, trobo dintre meu l’estiu invisible”. “Escriure lleis és fàcil, però governar és difícil”, “El respecte es va inventar per a cobrir el lloc buit on havia d’estar l’amor”. “Aprofita els moments de felicitat i amor! Aquesta és l’única realitat en el món, tot el demés és una bogeria”. “Un home és com una fracció el numerador de la qual és el que és, i quin denominador és el que pensa de sí mateix. Quant més gran sigui el denominador, menor serà la fracció”. “El diner és una nova forma d’esclavitud, que només es distingeix de l’antiga pel fet que és impersonal, de que no existeix una relació humana entre amo i esclau”, “Cada mentida és un verí; no hi ha mentides inofensives. Només la veritat és segura. Només la veritat em consola: és l’únic diamant irrompible”.
El gran Tolstoi és amb nosaltres.....
Joan Ganyet, arquitecte
