El conflicte de l'os aquests últims dos anys ha pres més força que mai. En el punt de mira dels pagesos hi ha dos ossos: Goiat i Cachou. Tots dos han atacat cavalls de forma reiterada, un comportament anormal. Per això l'administració es planteja retirar-los, és a dir, que podrien matar-los. Diuen que posen en perill el projecte de reintroducció, engegat el 1996. Mentrestant, la població d'ossos continua creixent i recupera els seus territoris: ja en són 50 els que viuen al Pirineu. Un conflicte que semblava superat ha tornat.
És possible conviure amb l'os? Al Cantàbric, els ossos multipliquen per 7 els que hi ha al Pirineu: n'hi ha 350. I el conflicte és pràcticament inexistent. Com que l'os mai va desaparèixer, a cap ramader li passa pel cap deixar anar el bestiar sol per la muntanya. A més a més, en algunes zones han convertit l'os en reclam turístic. Gràcies a l'os i al turisme de natura, la temporada turística s'ha allargat i els hotels i restaurants s'omplen com mai.
Fa prou l'administració en aquest conflicte? Tenen motius, els ramaders, per estar emprenyats? Com és que un conflicte que semblava superat torna un cop i un altre? Té solució? A aquestes i altres preguntes, el "30 minuts" "Territori os" intentarà donar-hi resposta en aquest reportatge de: Jordi Regàs i Víctor Díaz.
La mort de l'os Cachou
La Fundación Oso Pardo (FOP) creu que la mort de l'os Cachou no s'aclarirà amb especulacions i afirma que aquesta només s'ha d'analitzar amb els resultats de la necròpsia completa. Per això, l'entitat ha dit en un comunicat que esperarà l'informe de la Universitat Autònoma de Barcelona i les anàlisis toxicològiques, sobre els quals demana que siguin "rigorosos i exhaustius". A més, afirma que l'experimentació i ús de procediments aversius amb productes químics han de produir un efecte negatiu no sever (vòmits, diarrea) en un animal depredador i que cal "avaluar molt bé les substàncies a utilitzar i les seves dosis, per evitar riscos per a l'os i de consum accidental per altres espècies, així com ingestions repetides o sobredosificació".
La Fundación Oso Pardo creu que la mort de l'os Cachou només s'ha d'analitzar amb els resultats de la necròpsia completa
Des de la fundació afirmen que "s'han realitzat algunes experiències fins a la data -d'aversió química-, però són insuficients per obtenir conclusions robustes", de manera que "descartar o no aquesta mesura d'aversió requereix una avaluació experimental adequada". A més, asseguren que l'aplicació de tots aquests procediments de dissuasió amb ossos radiomarcats és una garantia de seguretat per monitoritzar adequadament el seu comportament i respostes a aquestes mesures.
L'entitat aposta per avaluar el mètode d'aversió química per prevenir atacs de plantígrads a la ramaderia
De fet, Cachou es va fer "famós" per reiterats atacs a egües, cavalls i poltres i, amb aquest comportament altament depredador, va ser quan es va optar per aquesta mesura aversiva. Des de la Fundación Oso Pardo afirmen que, en funció dels seus resultats i de l'evolució de la situació, si un os no respon a les mesures es podria arribar a produir la seva retirada de la població. Per això, opinen que abans d'arribar a aquesta fase, i per "reduir el nivell de conflicte i afavorir la coexistència dels ossos i les activitats ramaderes", és pertinent avaluar la utilitat de diferents procediments.
Finalment, des de l'entitat consideren que vincular la mort de Cachou amb un possible enverinament, causa apuntada per diverses entitats ecologistes com Ipcena, és fer "una hipòtesi sustentada en fotografies que només pot generar confusió".
