ENTREVISTA A LA DELEGADA DEL GOVERN A L'ALT PIRINEU I ARAN

Rosa Amorós: "La gent a l'Alt Pirineu, malgrat les dificultats, manté un esperit vital i emprenedor"

Quan fa tres mesos de la restitució de Rosa Amorós com a delegada del govern de la Generalitat a l'Alt Pirineu i Aran, VIURE ALS PIRINEUS l'ha volgut entrevistar per parlar de l'actualitat que viu la nostra demarcació veguerial.

Rosa-Amorós entrevista. ret
photo_camera Rosa Amorós al seu despatx de la delegació del Govern

El juliol passat vau ser restituïda com a delegada del Govern de la Generalitat a l'Alt Pirineu i Aran. Quins objectius us proposeu en aquesta nova etapa? En primer lloc voldria fer palès que l’aplicació de l’article 155 va suposar la destitució dels delegats i delegades territorials del Govern. Es va deixar el territori en part desprotegit i dissolt davant el marc provincial de l’Administració General de l’Estat. Els efectes més clars del 155 han estat el retard a la concessió i el pagament de subvencions i de beques. El passat 20 de juliol vaig ser restituïda en el càrrec amb l’objectiu de seguir representant el Govern al territori, recollir les demandes de les institucions locals i traslladar-les a l’executiu per tal de ser més eficaços i més eficients en les polítiques públiques per als nostres veïns i veïnes. La Delegació és també una institució de proximitat amb finalitat de servei per a totes les persones que viuen a l’Alt Pirineu i Aran. 

Què us preocupa més ara mateix com a delegada i quin és el projecte més immediat? Més que preocupacions, prefereixo parlar de reptes i d’ocupacions. Com bé sabeu, la manca de desplegament dels serveis territorials dels departaments del Govern a l’Alt Pirineu i Aran produeix un elevat volum de treball, i per tant les meves ocupacions diàries són múltiples i multi temàtiques. Tanmateix, actualment tenim sobre la taula diferents temes candents, com són el mal estat de moltes carreteres que duen a nuclis habitats, les prospeccions mineres o el malestar dels ramaders amb l’ós, amb els quals des del Govern estem treballant per tal de poder donar una resposta que doni les màximes garanties a les parts, i sempre amb el principi d’escoltar i tenir en compte la veu del territori. Una de les iniciatives de les quals em sento més satisfeta i que hem liderat des de la Delegació és la possibilitat que els nostres heliports estiguin preparats per fer sortides les 24h; això significa que podran fer vols nocturns en cas d’una emergència mèdica. Ja gairebé estan enllestits i és un projecte molt positiu per l’Alt Pirineu i Aran. 

Sou el contacte directe de la Generalitat amb els pagesos, els petits empresaris, els hotelers, els comerciants... Quina sensació teniu ara mateix en l'àmbit econòmic, s'està produint reactivació econòmica a l'Alt Pirineu? Hem passat uns anys molt durs, molt. Les retallades s’han deixat sentir força, com arreu de Catalunya. Tanmateix, la gent de l’Alt Pirineu i Aran manté un esperit vital i emprenedor que s’ha mantingut malgrat les dificultats. També és cert que tant les deficients comunicacions viàries, com les referents a les telecomunicacions, suposen un greuge respecte a la resta de Catalunya, ja que ens comporten una limitació en el desenvolupament econòmic. Si fem una anàlisi per sectors de les nostres comarques, podem veure com en els últims anys hi ha hagut un descens notable de la construcció, però pel que fa al sector serveis, la indústria i fins i tot en l’agricultura hi ha hagut un augment de l’activitat econòmica. 

"Les deficients comunicacions, tant viàries com de telecomunicacions, suposen un greuge respecte a la resta de Catalunya"

El turisme i els serveis són un motor econòmic primordial per a les comarques pirinenques. Com veieu el sector del turisme en els pròxims anys? El turisme representa un pes substancial en l’economia de les nostres comarques, ja que els nostres atractius culturals i patrimonials són de reconegut prestigi i notorietat. La temporada estival és la que més volum econòmic i nombre de visites genera. No obstant això, cal remarcar l’esforç de les comarques i del Govern per promoure els esports d’hivern, ja que les estacions d’esquí generen un impacte econòmic de milions d’euros al territori. En aquest sentit cal valorar la quantitat de llocs de treball que generen. Pel que fa al total d’establiments turístics ens mantenim i hem crescut lleugerament en cases de turisme rural. Per tot això cal continuar donant suport al turisme mitjançant la promoció de l’esport i el manteniment dels cicles formatius. Les estacions d’esquí són vitals per a l’economia de les comarques de muntanya. 

Això vol dir que hem de ficar tots els ous al cistell del turisme i renunciar a la industrialització, que és el sector que més fixa la gent al territori? Apostem pel turisme i per la industrialització. De fet el sector turístic és també  part de la nostra indústria. L’any passat vam obrir a la Seu d’Urgell una delegació d’ACCIÓ, que és l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa, que realitza una excel·lent tasca d’assessorament, impuls i innovació per a les empreses del territori. Són més de 3.500 les empreses que hi tenim instal·lades, i malgrat els impediments geogràfics i d’infraestructures hem de mantenir-les i aprofitar totes les oportunitats per crear-ne de noves. Un exemple en aquest sentit és la importància del sector agroalimentari i la creació d’empreses vinculades a l’agricultura i ramaderia ecològica, com la carn de vedella o la producció de cervesa artesana, entre d’altres. 

Les infraestructures són claus per al desenvolupament econòmic i en aquest sentit l'Alt Pirineu pateix un dèficit històric. Què està fent el Govern per pal·liar aquesta situació? Cal reconèixer que patim greus mancances en el manteniment de les  infraestructures viàries, i en l’àmbit de les telecomunicacions. Cal aconseguir unes carreteres i camins segurs que permetin als nostres veïns i veïnes poder accedir a casa seva sense haver de témer per possibles esllavissades.Des de la Delegació fem arribar les demandes al Govern i cerquem solucions conjuntes que impliquen actuacions interdepartamentals, ja que  es tracta d’una actuació de país. Per altra banda el Govern ha posat en marxa les obres del Túnel de Tres Ponts a la C-14 (Ribera d’Urgellet, Alt Urgell) i fa uns dies es va anunciar l’inici de les obres de la carretera de la Seu d’Urgell a Tuixent. Pel que fa a les telecomunicacions hi ha el compromís del Govern que, en els anys vinents, arribi a tots els municipis el desplegament de la fibra òptica al territori. Mentrestant, des de la Delegació, oferim assessorament i contacte directe amb les empreses proveïdores als ajuntaments en casos d’avaries. 

L'Alt Pirineu és l'única demarcació veguerial de Catalunya on es van desmuntar totes les direccions de serveis territorials existents i avui encara no n'hi ha cap. L'Alt Pirineu rep el tractament d'un territori de segona? Durant la legislatura 2006-2010 es va aconseguir un desplegament territorial a l’Alt Pirineu i Aran en els departaments de la Generalitat, però que amb l’arribada del Govern escollit a les urnes l’any 2010, es van eliminar amb l’objectiu de reduir la despesa; així les comarques de l’Alt Pirineu i Aran es van lligar als serveis territorials de Lleida o de Girona pels municipis de la Cerdanya oriental. En aquest sentit, els diferents agents del territori continuen reclamant el seu desplegament. Des de la Delegació considerem que uns serveis propis són els que poden oferir unes polítiques més properes i efectives a la ciutadania, i alhora  més coherents amb l’organització per vegueries aprovada l’any 2010. Treballem perquè durant aquesta legislatura puguem avançar en aquest àmbit. 

El Consell Executiu va aprovar la setmana passada el Pla de govern per a la XII legislatura i en aquesta planificació no hi figura cap actuació vinculada al desplegament de la vegueria de l'Alt Pirineu ni a la desconcentració dels serveis de la Generalitat a la nostra demarcació veguerial. Com s'explica això? Esperàvem un posicionament més clar en aquest sentit, però aquest document és una previsió de les accions de Govern que durà  a terme durant la legislatura. No es tracta d’un document que bloquegi la possibilitat de noves actuacions, per tant seguirem durant el pas del  temps com es va desenvolupant aquesta qüestió. Per altra banda, des del Govern es veu la necessitat d’aquest desplegament, però és per motius pressupostaris que no es pot adquirir aquest compromís fermament.  

 

Esperàvem un posicionament més clar en el Pla de govern sobre la demarcació veguerial, però aquest és un document que no bloqueja noves actuacions

El gener del 2015 el Parlament va aprovar la Llei de Règim especial d'Aran, que reconeix la realitat nacional occitana i el dret a decidir el seu futur. La llei també estableix un termini de tres anys, que ja s'han complert, per revisar de forma bilateral amb la Generalitat el model de finançament. En quin punt es troben aquestes negociacions? Les negociacions estan obertes i properament, a mitjans del mes d’octubre,  se celebrarà la reunió de la Comissió Bilateral del Govern de la Generalitat – Conselh Generau d’Aran. Aquest és un dels punts importants que es tractaran en aquesta reunió i em consta que hi ha voluntat d’arribar a acords. 

Digueu-nos una bona notícia d'actualitat per a l'Alt Pirineu i l'Aran? Sense cap dubte la notícia d’aquesta setmana ha estat l’anunci de la creació de la Regió d’Emergències de l’Alt Pirineu, que coordinarà les operacions del Cos de Bombers de la Generalitat. És un pas més per desvincular-nos de l’estructura provincial de Lleida i de Girona i sobretot per implementar una gestió més coherent i més propera al territori. 

Més a Comarques