L'Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives ha presidit, el dijous 29 d'octubre, l'acte d'inauguració de les obres de restauració de l'església de Sant Serni de Meranges, juntament amb el Director territorial a Catalunya de CaixaBank, Sr. Jaume Masana; l'alcalde de Meranges, Excm. Sr. Esteve Avellanet i la Sotsdirectora General del Patrimoni Paleontològic, Arqueològic i Arquitectònic del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sra. Elsa Ibar.
La restauració s'emmarca en el Programa Romànic Obert, que té com a objectiu impulsar la restauració i conservació d’aquest important llegat patrimonial, i ha estat possible gràcies a l'acord entre el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Obra Social ”la Caixa” i el Bisbat d'Urgell. Ha permès posar al descobert unes pintures murals d’estil barroc, datades al 1728, així com dur importants millores de condicionament a l’interior de l’edifici.
L’església de Sant Serni de Meranges, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional pels seus valors patrimonials, és un edifici d’origen romànic del segle XII, del que resten l’absis i la portalada. Va ser molt transformat durant els segles XVII-XVIII, amb l’aparició de capelles laterals, el campanar i l’allargament de la nau. Amb anterioritat a aquestes transformacions, i responent a necessitats defensives, es va sobreposar un cos a la superior de l’església.
Les obres de restauració de l’església de Sant Serni de Meranges, amb una dotació de 130.000€, s’han dut a terme d’acord amb el conveni específic establert entre les dues institucions abans esmentades i el Bisbat d’Urgell, propietari del monument.
Obres de restauració
Les actuacions realitzades a l’església de Sant Serni s’han dut a terme segons projecte, direcció i supervisió d’arquitectes del Servei de Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura i ha comptat amb la col·laboració del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya pels treballs efectuats en les pintures murals. El projecte de restauració ha tingut en compte tant l’exterior com l’interior del monument. L’actuació ha permès intervenir per pal·liar les problemàtiques més greus, com eren les humitats i la degradació dels paraments, així com adequar l’església al bon funcionament i, a la vegada, conservar i posar en relleu el patrimoni arquitectònic i artístic. En concret, a l’exterior s’ha realitzat un drenatge perimetral i s’ha millorat l’evacuació d’aigües per reconduir-les a la xarxa de clavegueram existent. S’han reintegrat i consolidat els paraments de l’absis i s’han dut a terme arranjaments puntuals a les cobertes. A l’interior, en el que no s’hi intervenia des de la dècada dels setanta, s’ha pogut actuar gairebé de forma integral.
En aquest sentit, s’ha substituït el paviment de fusta amb un sistema que facilita la ventilació de l’interior de l’església mitjançant petites separacions entre les peces i la subestructura de sota seu. Aquesta ventilació, necessària per al confort, també s’ha afavorit mitjançant la substitució dels tancaments existents per uns de nous que la fan possible. Al tancament de l’òcul, que s’ha fet nou, s’hi ha incorporat un mecanisme que permet la seva obertura manual. També s’ha substituït el cancell d’entrada per un de nou, la configuració del qual permet una visió de l'interior de l'església.
L’actuació també ha previst ordenar les piques de pedra i re situar les imatges exposades mitjançant noves peanyes. També s’ha substituït la megafonia i la il·luminació interior creant un nivell lumínic homogeni dins l’església.
Els paraments de l’església s’han sanejat i consolidat eliminant morters inadequats, substituint-los per morters de calç i recuperant els revestiments. Durant els treballs de restauració s’han posat al descobert a la volta de l’església unes pintures murals d’estil barroc, datades al 1728. Per la cronologia assenyalada i la qualitat pictòrica del conjunt es podria remetre a un autor d’estil similar al de l’artista de l’església de Sant Climent de Talltorta –aquestes pintures encara no s’han estudiat-. Durant la intervenció s’han pogut consolidar la totalitat les pintures, -tan sols s’han deixat unes cales obertes com a mostra del que es conserva- a l’espera de què més endavant, es puguin restaurar.
Tot i que l’actuació a l’Església de Sant Serni de Meranges ha permès actuar en gran part del monument, restaran pendents de restaurar les pintures barroques i les façanes exteriors així com el pòrtic d’accés i la portalada romànica.
Programa Romànic Obert
Les obres s’emmarquen en el Programa Romànic Obert, impulsat conjuntament per la Generalitat de Catalunya i l’Obra Social "la Caixa", una línia d’actuació iniciada per ambdues entitats per a la conservació del patrimoni arquitectònic català. La iniciativa es va posar en marxar l'any 2008 i ha comptat amb una inversió de 18 milions d'euros a càrrec de "la Caixa" per dur a terme accions dirigides a la restauració i millora de monuments i elements romànics, i a la difusió d’aquests béns patrimonials.
El programa ha permès impulsar 79 actuacions en monuments i elements del patrimoni romànic català. Les accions que s’hi fan inclouen, a més de treballs de restauració i conservació, intervencions arqueològiques, de sanejament, senyalització i adaptació a persones amb dificultats de mobilitat.
