Ramon, com va venir la teva vocació per la política? Vaig estar gairebé vint anys com a gerent del Consell Comarcal de la Cerdanya, treballant per la comarca i molt a prop dels polítics locals. Ja abans del 2011, i en diverses ocasions, gent del poble em deien que perquè no em presentava com alcaldable per l’ajuntament d’Alp, però fins el 2011 no vaig fer el pas.
Com a president del Consell Comarcal, quin balanç fas després de la seva creació fa 30 anys? Faig un balanç molt positiu. Comarques com la nostra tenen municipis molt petits que no disposen de molts serveis. És aquí on els consells comarcals tenen tot el sentit; qüestions com els serveis socials, el transport escolar, la gestió de residus o la recaptació d’impostos dels ajuntaments són, entre altres, serveis que els municipis no tindrien o que no serien prou eficients. El Consell és com una gran mancomunitat que pot implementar qualsevol servei comarcal en coordinació amb ajuntaments, diputacions i Generalitat i, sens dubte, fa falta en comarques petites com la nostra. Abans de la creació del consell comarcal al 1988 hi havia els Consells de Muntanya, una eina creada per la Llei de Comarques a principis de la dècada dels anys 80 per desenvolupar zones desfavorides.
"Comarques com la nostra tenen municipis molt petits que no disposen de molts serveis. És aquí on els consells comarcals tenen tot el sentit"
Des de la divisió provincial que es va establir al 1833 a tot l’Estat Espanyol, la Cerdanya està partida en dues províncies: Girona i Lleida. Hi ha algun tipus de solució a la vista per arreglar aquesta “anomalia”? És una situació complicada de difícil solució, perquè es tindria que canviar la legislació de l’estat espanyol i modificar la divisió provincial que afecta la nostra comarca. Certament, aquesta divisió ens crea disfuncions, sobretot quan són temes que depenen de les respectives diputacions. En la promoció turística és on ens trobem de manera més marcada aquesta divisió provincial: la Diputació de Girona fa promoció dels onze municipis que estan a la seva demarcació, i naturalment, els sis municipis pertanyents a Lleida, reben el recolzament de la seva respectiva diputació. Actualment a nivell provincial no hi ha una promoció conjunta de la comarca sencera. Val a dir que des del Consell Comarcal intentem que no es noti aquesta divisió. Per pal·liar aquesta situació vàrem impulsar que el Parlament de Catalunya aprovés la Llei de Cerdanya però no va tirar endavant.
Quines accions més destacades s’estan portant a terme des del Consell? La promoció econòmica de la comarca és un dels nostres pilars; donat suport a empreses i emprenedors a través del programa Leader. Pel que fa a altres fons procedents de la Unió Europea, com “Feder” i altres, actuem en coordinació amb els ajuntaments de la comarca per la seva obtenció.
També treballem en la promoció turística de la comarca. Cal tenir molt en compte que el turisme cada vegada és més tranversal, no és només passar uns dies. El concepte de turisme inclou també cultura, gastronomia, senderisme, medi ambient, compra de productes locals, etc. S’ha creat una agrupació agroalimentària per potenciar els productes locals, hi ha això lliga amb l’escorxador transfronterer que va entrar en servei l’any passat i que permet a carnissers i ramaders sacrificar el seu bestiar i comercialitzar la seva carn.
La gestió dels residus de la comarca és un tema en el que estem treballant intensament. Properament disposarem d’un Pla de Residus que ens ha de permetre ser més eficients.
En quina situació es troba el projecte dels jocs d’hivern Barcelona-Pirineus? Bé, primer de tot dir que la candidatura ha canviat de nom: ara es diu Pirineus-Barcelona. Al 2015 el nou govern municipal de la ciutat de Barcelona va decidir desmuntar la comissió que preparava el dossier per optar als jocs olímpics. Posteriorment es va poder recuperar aquesta comissió, i qui ha agafat el testimoni és la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat amb el convenciment de tots els actors de que el país està preparat per un jocs d’hivern. Estem tots treballant per presentar candidatura pel 2030; estem preparats per ser seu dels Jocs d’Hivern Pirineus-Barcelona per aquesta data concreta. A més, els requisits del Comitè Olímpic Internacional s’han racionalitzat: instal·lacions esportives d’hivern ja fetes poden ser seu encara que no estiguin en el radi o l’àrea de la seu dels jocs. Proves com el bobsleigh, es podrien celebrar en indrets del centre d’Europa on hi ha instal·lacions adequades.
Balanç com alcalde d’aquests anys... Repetirà com alcaldable pel PDeCAT? No sé si repetiré, està lluny però està a prop... Encara no ho hem decidit amb els companys de la llista; però se sabrà en breu. El balanç com alcalde és molt satisfactori perquè hem treballat molt pel municipi i no hi ha cosa mes agraïda en aquesta vida que ocupar una part de la teva vida al servei del teu poble. Crec que hem aconseguit fer d’Alp un poble viu, amb moltes activitats, tant a l’estiu com a l’hivern.
"No sé si repetiré, està lluny però està a prop... Encara no ho hem decidit amb els companys de la llista; però se sabrà en breu. El balanç com alcalde és molt satisfactori perquè hem treballat molt pel municipi i no hi ha cosa mes agraïda en aquesta vida que ocupar una part de la teva vida al servei del teu poble"
A part del dia a dia de l’ajuntament, el nostre objectiu ha sigut atraure activitats que serveixin per dinamitzar la economia utilitzant els equipament de què disposem com a eina d’atracció; en especial el Poliesportiu i les estacions d’esquí de La Molina i Masella. Això ens va permetre rebre el títol de Vila Europea de l’Esport 2014 en un acte que es va celebrar a la seu de Brussel·les del Parlament Europeu.
Entrevista feta per Juan Pablo Torrents-Faura
